Ós d'Or al cine brasiler

El jurat presidit per Costa-Gavras va tancar la 58a edició de la Berlinale amb un palmarès que tornarà a ser objecte de debat, amb guardons que tenen el vistiplau de la crítica, i altres per a films que havien passat sense despertar massa entusiasme davant la premsa al llarg d’aquests deu dies.
La brasilera Tropa de elite ha rebut l’Ós d’Or, principal premi de la festa cinematogràfica berlinesa, pel seu retrat de la corrupció policial i tràfic de drogues a les faveles de Rio rere els passos de Ciudad de Dios. És una de les opera prima que s’han vist en la secció oficial i la signa l’ahir exultant José Padilha.

El veredicte del jurat ha alternat noves promeses i talents més veterans, i un exemple dels segons ha sigut el més inexplicable Ós al documentalista nord-americà Errol Morris per Standing operating procedure, gran premi del jurat. Una aproximació a la tortura i la vexació de presoners iraquians a la presó d’Abu Ghraib a mans de marines, discutible, entre d’altres, per la seva reconstrucció esteticista i la luxosa banda sonora.

Més consens, sens dubte, ha tingut la recompensa a There will be blood (Pozos de ambición, com han decidit batejar-la a Espanya). Estava cantat que havia de tenir premi. L’incòmode retrat d’un magnat fet a si mateix a l’Amèrica del principi del segle XX encapçalava les votacions dels sondejos de crítics.

La incògnita era, però, saber fins a quin punt seria recompensada a Berlín tenint pendent la imminent cita dels Oscars, en què opta a vuit estatuetes. Simplement perquè certàmens de cine com aquest solen decantar-se per donar sortida a un cine més alternatiu, el que no té un gran estudi al darrere o clara vocació comercial. El talent, però, ha pesat sobre l’estratègia i Paul Thomas Anderson ha guanyat el premi al millor director. La banda sonora del film, valent, experimental i poc habitual en una producció de Hollywood, també ha estat recompensada amb l’Ós de Plata a la contribució artística.

Un altre dels films que havia cridat l’atenció, la mexicana Lake Tahoe, de Fernando Eimbcke, ha estat el premi Alfred Bauer, destinat a reconèixer “nous camins en l’art del cinema”.

Els actors
Molt aplaudits han estat els primers guardons de la nit per als actors. Sally Hawkins, protagonista de Happy-go-lucky, de Mike Leigh, era una de les favorites i ha confirmat pronòstics, emportant-se l'Ós de Plata per posar-se en la pell d’una mestra de primària imbatible en el seu optimisme en el molt comentat (i matisable també) gir temàtic del director britànic.

L’insòlit mètode de treball de Leigh amb els actors (construcció pausada dels personatges en assajos individuals i improvisació davant la càmera) li ha donat sempre excel·lents resultats, de Secrets i mentides a El secret de Vera Drake, i Berlín li ha tornat a donar la raó.

Retrat familiar
L’Ós de Plata al millor actor ha estat per a Reza Naji, protagonista de la iraniana Avaze gonjeshk-ha, de Majid Majidi, que s’havia guanyat el favor de la crítica amb el seu retrat familiar, un dels temes més tocats (vinculat al món de la infància) d’aquesta Berlinale.

La xinesa In love we trust se’n va de Berlín amb un Ós de Plata al millor guió, signat pel mateix director: Wang Xiaoshuai. Es tracta d’un drama íntim (i novament familiar) de qui ja havia triomfat aquí amb La bicicleta de Pequín.

Mans buides per a Coixet
Fora del palmarès s’hauran quedat Elegy, de la directora catalana Isabel Coixet; el Caos calmo, protagonitzat per Nanni Moretti, i l’ex-cel·lent assaig independent nord-americà que va tancar les pel·lícules a competició: Ballast.

Més hàbil en el terreny de les relacions públiques que a filar prim a la secció oficial, el director de la Berlinale, Dieter Kosslick, ha escollit una delícia de Michel Gondry per a la jornada de clausura: Be kind, rewind. L’artífex d’Oblida’m (Eternal sunshine of the spotless mind) i La ciència dels somnis hi homenatja el cine amb humor i nostàlgia.