Un fons únic i un còmic propi
La Biblioteca Lambert Mata de Ripoll es va crear a partir del gran fons donat per aquest bibliòfil
“La biblioteca ha de ser un lloc obert per a tots els ripollesos i ripolleses”, diu la seva directora
Un dels usuaris habituals és el dibuixant Jan, que va fer un còmic de Superlópez situat a la biblioteca
La biblioteca pública de Ripoll es diu Lambert Mata, en honor a aquest destacat bibliòfil d’orígens ripollesos, que el dia abans de morir a Barcelona sense descendència, el 1931, va testar a favor de l’hospital municipal de Ripoll perquè fos l’hereu universal de tots els seus béns, inclosa la seva important col·lecció de pergamins, incunables i altres joies bibliòfiles. El fons Lambert Mata es va distribuir provisionalment entre diverses dependències, fins que el 1963 es va inaugurar la biblioteca que porta el seu nom, gairebé davant per davant de la seu que ocupa actualment, des del 2009: un imponent edifici de 1.800 metres quadrats distribuïts en dues plantes –400 m² són magatzems–, una superfície superior a la que li correspondria segons els estàndards de les biblioteques públiques, justament per poder acollir i preservar en condicions el fons Lambert Mata: 12 incunables, 30 pergamins, 3.000 llibres d’entre els segles XV i XVIII, 28.000 volums del segle XIX, 8.000 del segle XX, etc. Entre les joies d’aquest fons, tal com ho explica amb un legítim orgull la seva directora, Montserrat Guix Anfruns (Ripoll, 1973), hi ha el manuscrit de La fugida a Egipte (1893), de Jacint Verdaguer, i cartes que va enviar al seu pare quan va començar a viatjar a Cuba. També hi ha una Celestina del 1543, l’única que s’ha trobat d’aquest any, i una de les últimes Constitucions de Catalunya (1706).
Montserrat Guix dirigeix la Biblioteca Lambert Mata des del 2012. Hi va començar a treballar el 1996, al principi només els dissabtes, i des del 1998 ja a jornada completa. Però la seva relació amb la biblioteca ve de molt abans: “Des de petita anava de visita a la biblioteca i em feia molta gràcia ser bibliotecària, perquè m’agradava molt llegir i m’apassionava aquella feina tan maca. Vaig estudiar biblioteconomia a la UB i em vaig llicenciar en documentació a la UOC. Realment, aquesta és una feina preciosa, sobretot en una biblioteca pública en què et relaciones amb molts tipus de públics, i més encara en una biblioteca com la nostra, amb un fons antic tan important”, explica Guix, que té molt clar, com tot el seu equip, que “la biblioteca ha de ser un lloc obert per a tots els ripollesos i ripolleses”. La Lambert Mata rep diàriament uns 300 usuaris i posa a la seva disposició un important programa d’activitats: dos clubs de lectura infantils i un per a adults, hores del conte, exposicions d’artistes locals, les sessions Parlem de cinema, presentacions de llibres, xerrades, etc. “Som un centre cultural i un lloc de trobada”, diu Guix, que és membre del grup CLER, de promoció de la literatura infantil a les biblioteques, i li agraden els àlbums il·lustrats i els llibres d’artistes.
El fons Lambert Mata ha atret a la biblioteca investigadors nacionals i estrangers, que també poden consultar-lo per internet a través del repositori documental Regira de la Diputació de Girona. “Cada any anem digitalitzant part del fons. Ja estan digitalitzats els manuscrits i els llibres entre els segles XV i XVIII, i ara comencem els del segle XIX, però no farem els que ja es troben en altres repositoris.”
Entre els usuaris habituals de la biblioteca, hi ha el dibuixant Juan López Fernández, Jan, el creador del peculiar superheroi de còmic Superlópez. De fet, Jan va ambientar a la Lambert Mata una de les últimes aventures de Superlópez, El secreto de la biblioteca (2019), que es pot trobar amb altres de les seves obres en un “raconet” permanent, molt a prop de dues obres d’art: un mural pintat per Carme Solé Vendrell, inaugurat el Sant Jordi passat, i la instal·lació La llavor de la memòria, de Quim Falcó i Txell Tembleque, que es va inaugurar el 2013 a la plaça de la Lira, per la capitalitat cultural de Ripoll, i està formada per ampolletes en què els veïns i veïnes van deixar escrits els seus records del Ripoll d’abans.