Katalonien existeix

"Katalonien? Ja, wohl...;", el venedor dels magatzems Dussmann, quatre plantes de llibres i música al cor de Berlín, somriu i mostra Der Katalane, el best-seller de Noah Gordon, al prestatge dels supervendes. Sense perdre el somriure passa a Der Schatten des Windes (L'ombra del vent), de Carlos Ruiz Zafón, un altre best-seller. "D'aquí a un mes surt el nou d'aquest autor de Barcelona", diu, respecte a Das Spiel des Engels (El joc de l'àngel). "Ara, si el que vol dir és literatura d'autors catalans en català, també en tenim. I molt bons", continua, irònic i satisfet de demostrar que coneix la línia divisòria entre unes coses i les altres.

Just un any després del desembarcament de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt, la presència dels autors catalans a Alemanya s'ha consolidat. Wie ein Stein im Geröll (Pedra de tartera), de Maria Barbal, continua en els expositors preferents, malgrat que fa un any i mig que va deixar la capçalera dels més venuts. Una mica més apartat, l'últim títol aparegut en alemany de la mateixa autora, Inneres Land (País íntim). Sota un cartell de Llibres de tardor. Melancolia i caliu hi tenim Wie man in eine Zitrone beißt, ohne das Gesicht zu verziehen (Si menges una llimona sense fer ganyotes), de Sergi Pàmies. I en un altre taulell, sota el cartell de Bones novel·les, hi ha Im Rausch der Stille (La pell freda), d'Albert Sánchez Piñol.

L'amable venedor admet que no sap què fa Pàmies entre els melancòlics, però està clar que ha superat la prova amb excel·lent. Dussmann no és una llibreria especialitzada, sinó uns magatzems orientats al gran públic. Si es vol l'edició alemanya del Tirant lo Blanc, en tres volums, s'ha d'encarregar. Però qualsevol altre títol recent que es demani, sigui de Jaume Cabré o de Quim Monzó, és als prestatges o en alguna altra planta.

"En la presentació de Catalunya a Frankfurt hi va haver moltes coses qüestionables. No només la polèmica dels escriptors en castellà. Tot va ser una mica excessiu. La fase realment productiva van ser els preparatius. Allò és el que ha deixat fruits". Rainer Nitsche, de l'editorial Transit, va tenir la "sort" que li caigués a les mans Pedra de tartera per iniciativa d'una lectora entusiasta, Heike Nottebaum, alhora traductora. I, després que la crítica literària de la televisió pública Elke Heidenreich la recomanés al seu programa, durant deu setmanes va liderar les llistes de vendes "mesos abans de Frankfurt", insisteix Nitsche. Ara ha tret País íntim, de cara a l'any vinent prepara Emma i després, si tot va bé, Carrer Bolívia, totes de Barbal.

"No vaig arribar a Barbal gràcies a Frankfurt, sinó per la traductora, però està clar que alguns components previs a la fira que ho van impulsar. Hi ha els ajuts a les traduccions i, sobretot, hi ha un contingent suficient, i bo, de lectors i traductors del català. Anys enrere més d'un traduïa de les versions castellanes. Ara no cal", diu Nitsche.

L'èxit de Jaume Cabré
Transit és una editorial petita de Berlín. D'altres de poderoses, com Insel-Suhrkamp, tenen autors catalans al catàleg des de fa un parell d'anys. Insel-Suhrkamp va treure Die Stimme des Flusses (Les veus del Pamano), de Cabré, i ara prepara Senyoria. Per a Joachim Unseld, un dels editors amb nom propi a Alemanya, Cabré comença a ser un autor en nòmina.

En alemany hi ha una paraula que defineix un abans i un després, die Wende, el canvi. ¿Va ser la fira de Frankfurt la Wende de la cultura catalana a Alemanya? "Potser va ser cosa de les subvencions. No ho sé. El que està clar és que la literatura catalana ja no és una raresa per un editor", explica Kirsten Brandt, traductora de Cabré, entre d'altres, a qui no ha baixat la feina després dels "dos anys màgics" previs a la presència catalana a la fira. Treballa en la versió alemanya de Mediterrània, de Baltasar Porcel, seguirà amb Senyoria i després amb La mala dona, de Marc Pastor.

"Per mi Frankfurt 2007 va ser un absolut cop de sort", diu Nottebaum, la traductora i "descobridora" de Barbal. "No només professionalment. Em va donar forces per continuar oferint autors catalans a editors, sense haver d'explicar primer què vol dir això de traduir del català, no del castellà", afegeix.

Brandt i Nottebaum representen la generació actual de traductors. Altres, com el veterà Fritz Vogelgsang, de Frankfurt 2007 van treure'n un parell d'alegries, com el premi de traducció de la Fira de Leipzig pel Tirant, i l'embranzida per a la següent empresa titànica, traduir Ausiàs March, "malgrat que probablement no visqui prou anys per acabar-la", diu, amb 78 anys. I, finalment, Angelika Maass, traductora de fa anys de Mercè Rodoreda, diu que la fira va ser com moltes altres coses: molt d'enrenou, però tot queda on era.

"A Frankfurt no vam descobrir res. Vam presentar una cultura que, de fet, ja feia uns quants anys que era emergent entre els editors alemanys. I això no és fruit d'un esforç institucional o altre, sinó dels editors. Els catalans fa anys que es mouen a la fira amb presència pròpia. I s'hi mouen bé. Ara els toca no abandonar-se a la ressaca, sinó consolidar", diu Thomas Minkus, responsable de premsa de la fira.