L'efecte Frankfurt: la traducció a diversos idiomes de l'obra d'autors catalans

El millor de la participació catalana com a convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt de l'octubre passat va ser l'inusitat impuls a les traduccions de literatura catalana a altres idiomes, singularment a l'alemany. En només un any, el 2007, van sortir publicats cinquanta-tres títols catalans en alemany, un autèntic rècord entre els països o cultures convidats a Frankfurt.

Doncs bé, aquell impuls segueix vigent, tal com ho prova la demanda d'ajuts a la traducció que ha rebut aquest primer trimestre del 2008 l'Institut Ramon Llull (IRL). Tot i que encara està en curs d'aprovació la llista definitiva d'obres i editorials beneficiades, fa bastant d'efecte. Hi apareixen vint-i-quatre autors diferents, que seran traduïts a nou idiomes per vint-i-tres editorials de nou països. A més, coincideix amb la presència a Barcelona d'una delegació d'editors estrangers (d'Anglaterra als EUA, passant per Suècia i Txèquia, entre d'altres) convidats pel Llull en ocasió de Sant Jordi, i que s'estan reunint amb agents literaris, editors, autors i crítics, en trobades tant de feina com informals.

Aquesta és la primera de les tres convocatòries d'ajuts anuals que fa el Llull, que disposa d'un pressupost global per a aquesta partida de 27.000 euros el 2008: "De totes maneres, si les demandes de traduccions superen aquesta quantitat, suprimirem activitats d'altres programes per poder cobrir les sol·licituds, ja que les traduccions tenen prioritat absoluta", precisa Carles Torner, cap d'humanitats de l'IRL. Les dues convocatòries que resten es tancaran el 30 de juny i el 31 d'octubre.

El cas de Jaume Cabré
Un dels casos que de forma més evident responen a l'efecte Frankfurt és el de Jaume Cabré. El fet que l'editorial alemanya Surkam escollís la seva darrera obra, Les veus del Pamano, i en fes un espectacular llançament comercial durant l'estiu passat ha donat fruits de forma immediata. De fet, el llibre ja ha sortit traduït a l'holandès i l'italià i ara s'han concedit ajuts per a la traducció al francès (Christian Bourgois Éditeur), el portuguès (Edições Tinta da China) i el romanès (Meronia).

Tot i que Sergi Pàmies no va anar a Frakfurt, també ha sortit beneficiat del ressò professional que la fira ha tingut per a la literatura catalana. El seu recull de contes Si menges una llimona sense fer ganyotes es traduirà ara al francès (Actes Sud) i l'alemany (Frankfurter Verlag).

Albert Sánchez Piñol, que des de La pell freda s'ha consolidat com un autor de referència internacional per a la literatura catalana, l'any passat era present a tots els aparadors de les llibreries alemanyes amb la traducció de Pandora al Congo, que com la seva obra anterior està sent traduïda a gran velocitat. En aquesta convocatòria d'ajuts, però, no hi apareix per cap d'aquests dos títols, sinó per la traducció d'un conte fet expressament per a l'editorial holandesa The One Minutes Foundation, que editarà en anglès el relat Entre el cel i l'infern.

En narrativa, la nòmina d'autors és força variada. Entra dins la normalitat la traducció d'autors com Jordi Coca (Sorres blanques) i Francesc Serés (La força de la gravetat) al castellà, per Ediciones B i Alpha Decay, respectivament. Tot i que per a un autor en llengua catalana ja no és condició sine qua non la traducció al castellà per accedir a altres idiomes, és una via que segueix ajudant i que, a més, permet connectar amb un mercat proper i, malgrat tots els tabús, no sempre recelós amb la literatura catalana. Encara en castellà, hi ha l'assaig històric El sultanat de Granada i la Corona d'Aragó, de Roser Salicrú, que publicarà la Universitat de Granada.

Altres autors de narrativa que seran traduïts els pròxims mesos són Màrius Serra a l'italià (Farsa), al segell Neri Pozza; Lluís-Anton Baulenas al portuguès (La felicitat), a Quidnovi-QNIII; i Teresa Solana per partida doble: en alemany apareixerà Drecera al paradís, a Piper Verlag, i en francès, Un crim imperfecte, a Actes Sud. A més, hi ha una Antologia de contes catalans que sortirà en italià a Tullio Pironti.

En poesia també hi ha alguns títols. D'Antoni Clapés (Alta Provença), en francès a Les Écrits des Forges, i de Carles Miralles, D'aspra dolcesa, en romanès a Ars Longa.

Èxit dels dramaturgs
Un altre fenomen a destacar és el gran nombre d'obres de dramaturgs que aixequen interès a l'estranger. En aquesta ocasió, Éditions de l'Amandier ha presentat projectes -i rebrà subvenció- per traduir peces de Josep M. Benet i Jornet (Soterrani i Això a un fill no se li fa), Joan Brossa (Strip-tease), Rodolf Sirera (Indian summer) i Josep Lluís Sirera i el mateix Rodolf Sierera (El dia que Bertold Brecht va morir a Finlàndia). I pel que fa a la italiana Gran Via Edizioni, traurà al carrer textos de Lluïsa Cunillé (Després de mi, el diluvi), Jordi Galceran (El mètode Grönholm), Victòria Szpunberg (La màquina de parlar) i Carles Batlle (Trànsits).

Entre els clàssics, destaca el Vida privada de Josep M. de Sagarra, que després d'haver sigut traduït a l'alemany, ara ho serà a l'holandès de la mà del segell Menken Kasander. D'altra banda, sortirà en francès el Llibre dels mil proverbis de Ramon Llull, a Éditions de la Merci.