Cançó protesta
Música
Pere Camps, director del festival BarnaSants, admet que no se'n surt. Fa anys que vol reduir el nombre de concerts del certamen a una quarantena, i sempre torna a superar les més de 60 cites en tres mesos. I és que el que va començar com una petita trobada dedicada a la cançó a les Cotxeres de Sants ha esdevingut una de les cites obligades de tots els amants de la paraula ben dita, fins al punt que aquest any s'estrenen com a festival estratègic del departament de Cultura de la Generalitat. "La pressió és tan forta, de gent que vol gaudir d'una oportunitat per mostrar la seva feina, que sempre acabo trobant forats", diu Camps, que no sap dir que no.
Rafa Pons donarà el tret de sortida al BarnaSants aquest dijous al Teatre Joventut de l'Hospitalet, ciutat que tindrà un altre pol del festival a l'Auditori Barradas. Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Salt s'afegeixen a les localitats, a més de Barcelona (Palau de la Música, Harlem Jazz Club i Luz de Gas), que acullen el certamen.
Gairebé tothom
Hi passarà gairebé tothom, des de reconsagrats com Javier Krahe, Luis Eduardo Aute, Elliot Murphy o Albert Pla, fins als nous noms que el BarnaSants ajuda a consolidar, com Clara Andrés, Abús, Pau Alabajos, Le Petit Ramon, Cesk Freixas o Miquel Abras, sis figures emergents que veuen la cançó des d'angles diferents, però que de mica en mica van agafant pes.
"Estem vivint un fort moviment de la cançó d'autor a Catalunya", constata Camps. Una revifada que es nota pel nombre de concerts amb la paraula com a eina principal que es veu "obligat" a programar el festival i pel fet que s'hi presentin fins a una trentena de treballs. Deu ser que en temps de crisi el verb s'afina i la gent, el públic, torna a sentir la necessitat de gaudir de referents que alcin la veu. El logo del BarnaSants d'aquest any, amb un dibuix de Karl Marx i la frase No estaba muerto, estaba de parranda, palesen cap on van els trets.
El que no hi ha és cap circuit estable que ajudi els músics. Per això Pere Camps no s'està de reclamar "més suport" de les institucions a l'hora de convèncer i ajudar els programadors locals. Una cosa que els governants del país busquen impulsar tímidament, ja sigui a través de la xarxa de les Cases de Música Popular, o bé mitjançant la demanda expressa feta als festivals perquè surtin del nucli que els va veure néixer. No obstant, no semblen sortir-se'n, ja que de bolos pel país, lluny de la temporada estival, els músics en tenen ben pocs. Caldria, no cal dir-ho, una mica més de valentia per part dels programadors.
La principal novetat del BarnaSants és la creació d'un segell discogràfic que difondrà el nom del certamen amb algun artista. Camps té l'ull posat en l'exemple de l'Olympia parisenc, que tants de noms il·lustres ha acompanyat, de Jacques Brel a Charles Aznavour. A partir d'aquesta edició, cada any editaran una sèrie de discos. El "concert especial" d'Ester Formosa a Luz de Gas del 28 de febrer, el de Marc Parrot del 6 de febrer al mateix escenari i el de Gerard Quintana, que recuperarà les "cançons urgents", el 13 de febrer, també a la sala del carrer Muntaner, seran els primers que portaran el nom del festival. Cal destacar la proposta de Quintana, que, vestit de glossador, s'ha proposat improvisar damunt l'escenari recuperant aquella vella tradició de fer "cançons del moment". Res millor per als temps que corren.
I si l'any passat va tancar la 13a edició a l'Havana, el BarnaSants continua la seva expansió i ha establert un acord amb Bolívia, cosa que provocarà més d'un intercanvi. Del nord enllà hem d'esmentar la presència del francès Jean-Philippe Rimbaud, petit tast del bon moment que el país veí està vivint en el terreny de la cançó, al costat de figures com Dominique A o Françoiz Breut. El de Montpeller presentarà l'excel·lent Ni même en Sibérie.
