Cultura
La TDT, material sensible
La transició a la digitalització se saldarà amb escasos problemes, vinculats a l’ús i a l’estat de les instal·lacions domèstiques
D’aquí poc més d’una setmana el senyal analògic per a televisió s’haurà apagat a tot Catalunya. El 10 de març s’obre la cursa final per a la tercera i última fase del procés de transició a la televisió digital terrestre (TDT) que es va iniciar el juliol del 2009.
A l’espera que aquesta última fase segueixi el camí de les dues anteriors, el balanç ha estat positiu des del punt de vista de totes les administracions i dels sectors industrials i comercials implicats. Des de Feceminte, patronal d’empreses instal·ladores, es recorda que tot el procés haurà afectat més de dos milions de llars a Catalunya i que a hores d’ara el 90% dels 170.000 edificis plurifamiliars inclosos ja s’han adaptat.
Els instal·ladors han vetllat perquè es comprengui la necessitat de renovar la instal·lació integralment quan així ho diagnostiqui l’instal·lador professional, “perquè no serveix de res que fem una adaptació de l’antena i l’amplificació si després ho perdem tot pel cablejat interior de l’edifici”, manifesta Xavier Núñez, president de Feceminte.
És per això que els problemes que més han sovintejat fins ara són els relacionats amb l’ús de la TDT i sobretot en col·lectius (com el de la gent gran) que poden tenir més dificultats. “Els usuaris encara necessitem adaptar-nos a l’ús d’aquesta nova tecnologia i normalitzar-lo. Quan la TDT passi a ser només «la televisió», ho haurem aconseguit”, afegeix.
Paral·lelament, el pla Catalunya Connecta ha promogut una xarxa d’infraestructures al territori que “era imprescindible per afrontar amb garanties la transició tecnològica, en el que ha estat tot un exemple de gestió i que ha creat condicions (com l’encesa sincrònica) que han facilitat el procés”, concreta Núñez.
Aquest pla de desplegament d’infraestructures i serveis de comunicacions electròniques liderat per la direcció general de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions de la Generalitat ha necessitat una inversió de 140 milions d’euros en l’extensió de la xarxa per fer arribar els serveis de televisió digital terrestre a totes les poblacions de més de 50 habitants abans del 2010, tot i que també inclou en la planificació els nuclis a partir de 10 habitants. Així, dels 350 repetidors amb senyal analògica que hi havia a finals del 2008 s’arribarà al final del procés a més de 500 amb senyal digital.
Però algunes zones o punts més aïllats han quedat sense cobertura a causa de la seva orografia –com poden ser àrees del Maresme i del Priorat– i per a aquests casos –fins ara unes 162 actuacions– s’ha recorregut al senyal via satèl·lit.
La banda analògica que ha quedat desocupada –ara només requerida per emetre en freqüència modulada– es destinarà en un futur a usos de telefonia mòbil.
A l’espera que aquesta última fase segueixi el camí de les dues anteriors, el balanç ha estat positiu des del punt de vista de totes les administracions i dels sectors industrials i comercials implicats. Des de Feceminte, patronal d’empreses instal·ladores, es recorda que tot el procés haurà afectat més de dos milions de llars a Catalunya i que a hores d’ara el 90% dels 170.000 edificis plurifamiliars inclosos ja s’han adaptat.
Els instal·ladors han vetllat perquè es comprengui la necessitat de renovar la instal·lació integralment quan així ho diagnostiqui l’instal·lador professional, “perquè no serveix de res que fem una adaptació de l’antena i l’amplificació si després ho perdem tot pel cablejat interior de l’edifici”, manifesta Xavier Núñez, president de Feceminte.
És per això que els problemes que més han sovintejat fins ara són els relacionats amb l’ús de la TDT i sobretot en col·lectius (com el de la gent gran) que poden tenir més dificultats. “Els usuaris encara necessitem adaptar-nos a l’ús d’aquesta nova tecnologia i normalitzar-lo. Quan la TDT passi a ser només «la televisió», ho haurem aconseguit”, afegeix.
Paral·lelament, el pla Catalunya Connecta ha promogut una xarxa d’infraestructures al territori que “era imprescindible per afrontar amb garanties la transició tecnològica, en el que ha estat tot un exemple de gestió i que ha creat condicions (com l’encesa sincrònica) que han facilitat el procés”, concreta Núñez.
Aquest pla de desplegament d’infraestructures i serveis de comunicacions electròniques liderat per la direcció general de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions de la Generalitat ha necessitat una inversió de 140 milions d’euros en l’extensió de la xarxa per fer arribar els serveis de televisió digital terrestre a totes les poblacions de més de 50 habitants abans del 2010, tot i que també inclou en la planificació els nuclis a partir de 10 habitants. Així, dels 350 repetidors amb senyal analògica que hi havia a finals del 2008 s’arribarà al final del procés a més de 500 amb senyal digital.
Però algunes zones o punts més aïllats han quedat sense cobertura a causa de la seva orografia –com poden ser àrees del Maresme i del Priorat– i per a aquests casos –fins ara unes 162 actuacions– s’ha recorregut al senyal via satèl·lit.
La banda analògica que ha quedat desocupada –ara només requerida per emetre en freqüència modulada– es destinarà en un futur a usos de telefonia mòbil.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
