La veu de la maduresa
Música
Helena Miquel ha canviat molt des que fa deu anys va crear Élena, una banda en la qual també hi era Raül Fernández Refree, que cantava en anglès i que va arribar a editar dos discos fins a desaparèixer gairebé del mapa el 2003.
Ella ha triomfat amb una altra banda, Facto Delafé y Las Flores Azules, i res no feia pensar que aquell projecte de pop delicat revifés. Un cafè, setanta matins (Music Bus/Warner) és la constatació que els miracles existeixen i que l’escena del país és prou potent perquè hi tornin propostes de qualitat. És, a més, el seu primer disc en català, prova, segons Miquel, que se senten còmodes al costat dels Mishima, Mazoni, Sanpedro i companyia.
Aquest tercer disc parla sobretot de la vida, de l’existència d’una dona com Miquel que a la trentena s’ha adonat que ja no és cap nena, però a qui encara queden moltes coses per viure.
És un treball molt quotidià, en el qual tota la seva generació es pot sentir identificada. “Tenia tendència –i tinc– a una mena d’introspecció abstracta, a amagar-me molt, i ara volia connectar amb la gent. D’aquí ve també el canvi idiomàtic, per intentar que molta gent s’identifiqui amb nosaltres”, assegura. “El català et serveix per enviar el missatge de manera instantània”, afegeix. “Molts grups s’han passat al català com a efecte d’aquesta maduresa”, de la necessitat de fer-se entendre.
Despullant-se
L’amor, la vida en parella, el pas del temps, són els temes recurrents en els deu temes d’Un cafè, setanta matins. En bona mesura, l’àlbum és un treball de despullament de la cantant i lletrista de la banda. “És més fàcil escriure de tu mateix”, apunta. També hi ha lloc, però, per a la ficció, com a Tantes coses per fer. Setanta matins, Si t’he trobat o Plou són força autobiogràfics, segons ens confessa Miquel.
Els encontres i desencontres, les sensacions de viure amb algú, es passegen per aquest disc íntim que té espai fins i tot per a una certa experimentació sonora, com al tema Dos, on la veu melodiosa de Miquel és més directa, tallant, amb un ritme de bateria i guitarra trepidant.
Helena Miquel ha treballat molt la veu en aquests últims anys. “He descobert que es poden fer moltes coses”, diu. El treball realitzat a Facto Delafé y Las Flores Azules l’ha ajudada. La cantant assegura que el projecte amb la seva parella, Oscar D’Aniello, i Marc Barrachina no desapareix per culpa d’Élena. S’ho combinarà tan bé com pugui. Élena presentarà el disc a L’Auditori el 17 d’abril.
