Cultura

“Catalunya discrimina el castellà”

Mario Vargas Llosa era ahir a Barcelona per inaugurar el curs d’humanitats del CaixaForum amb una lliçó magistral sobre el somni i la realitat a l’Amèrica Llatina. No portava nou llibre sota el braç ni li havien concedit cap premi, però un autor que genera opinions polèmiques com ell és sempre notícia. Ahir no va decebre. Es va reafirmar en la seva adhesió al Manifiesto por la lengua común dient que creia en “tot el que diu el manifest des del principi fins al final” i que s’alegrava que “sis mil persones” s’haguessin manifestat per defensar-lo: “Si jo hagués estat a Barcelona també hauria anat a la manifestació”, va afegir.

El motiu d’aquest neguit mobilitzador és que Vargas Llosa creu que el castellà “és una llengua discriminada i limitada a Catalunya” i que “s’ha de respectar el principi constitucional perquè els pares puguin educar-hi els fills. Això ho dic des de la solidaritat i el carinyo que sento per Catalunya i, concretament, per Barcelona, ciutat a qui dec gran part del que sóc”.
En canvi, Vargas Llosa va ser molt crític amb l’actuació política d’Evo Morales, perquè “està fent de la raça una qüestió primordial i això és una bogeria molt perillosa per a l’estabilitat de Bolívia”. Hugo Chávez també va rebre: “A Veneçuela hi havia 40 anys de democràcia, encara que amb molta corrupció. Això s’ha d’arreglar des de dins i no tornar a instaurar una dictadura”.

Vargas Llosa és un home liberal i amb aquesta crisi econòmica diu que se sent “esquinçat entre els meus principis i la realitat. Com a liberal, m’he de sotmetre. Els pobres contribuents no haurien de salvar unes institucions que ens han portat a la ruïna per l’avarícia, però no podem permetre la fallida perquè el problema és que la fallida la fem tots. És indispensable un intervencionisme estatal per salvar els nàufrags. A diferència de les ideologies, el liberalisme s’adapta a la realitat dels fets”.
De tota manera, l’escriptor reconeix que “és molt angoixós veure com un sector molt petit d’executius i banquers han creat una catàstrofe d’aquesta naturalesa sense que hagi saltat l’alarma. Haurem de revisar la idea de com menys intervenció de l’Estat millor”.

Vargas Llosa ha vingut a Barcelona a fer una classe sobre com s’ha creat el mite de l’Amèrica Llatina, una lliçó que editarà Arcadia. L’escriptor combrega amb la idea d’Alejo Carpentier que “el surrealisme és la realitat a l’Amèrica Llatina”, encara que quan vas pel carrer no vegis gent enlairar-se com la Remedios, la bella, de García Márquez.

Aquest surrealisme també ha estat recreat per autors europeus com Joseph Conrad i Malcolm Lowry i encara ara ens ofereix una visió mistificada de l’Amèrica Llatina: “Per això la Revolució Cubana va tenir molta receptivitat a Europa, que desitjava aquesta visió mítica de la revolució”, i també per això “les coses que estan fent Chávez i Morales són molt concretes, però tenen una fantasia. Ignacio Ramonet, des de Le Monde Diplomatique, els torna mite pur i els mateixos que fantasiegen s’ho acaben creient. Aquesta fe ideològica els fa creure en miracles”. En necessitem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.