L'Arxipèlag surt de port
El Teatre de l'Arxipèlag ja és una magnífica realitat! Es tracta d'un equipament preciós que Jean Nouvel va explicar que s'ha empeltat de l'heterogeneïtat arquitectònica que l'envolta. De fet Nouvel, que va tenir la gentilesa de fer una visita guiada i detallada al teatre exclusivament per a la premsa del Principat, es va fixar en elements propers per dissenyar-lo, en els granats, les pedres semiprecioses que es troben a la llera del Tet per fer l'edifici que alberga el pati de butaques –ja batejat popularment com “el Babybel” per la seva forma i color– i en els castells càtars per dissenyar l'enorme torre escènica en què es poden llegir cites de Camus, Eurípides, Virgili i Pirandello, i al capdamunt de la qual es pot gaudir d'una vista espectacular. La monumentalitat del conjunt, però, no sembla que li resti funcionalitat i si hi ha problemes, en tot cas, s'anirà veient a mesura que es vagi posant en funcionament. La inversió és monstruosa, de gairebé cinquanta milions d'euros, i durant els pròxims 32 anys la vila haurà de pagar més de tres milions anuals fins que el teatre passi a ser de la seva propietat. S'hi ha d'afegir la dotació per a la programació, d'uns cinc milions d'euros per temporada, a més del manteniment. La incògnita és si Perpinyà s'ho podrà permetre. En tot cas, el ministre de Cultura, Frédéric Mitterrand, va ser dilluns a la tarda en l'acte d'inauguració i va pronunciar un discurs pràctic en què van destacar dues idees, que va recalcar amb insistència: la vocació transfronterera de l'equipament, exemplificada en el nomenament de Domènec Reixach com a director general, i la condició de la cultura com a motor de dinamització econòmica, de manera que sembla que el suport del govern de la República està assegurat. La inversió feta corrobora aquesta condició de la cultura i contrasta amb els discursos que es pronuncien al nostre país, i sobretot amb les mesures que es prenen. Les retallades en la conjuntura actual potser són inevitables però, no ens enganyem, la decisió d'on aplicar-les és plenament política.
A Perpinyà, dilluns al matí ja s'havia muntat el pessebre institucional, on també hi havia de ser Mitterrand, però al final va decidir anar-hi a la tarda, per assistir a l'espectacle d'inauguració. A l'inici de la jornada hi eren el president del Consell Regional, Christian Bourquin; el president de l'aglomeració Perpinyà-Mediterrània i president del teatre, Jean-Paul Alduy; l'artífex del projecte, l'arquitecte Jean Nouvel, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, la majoria dels quals van repetir a la tarda. Tret de Nouvel, la resta va utilitzar molt d'artifici verbal, molta obvietat i molts conceptes que resulten evanescents davant una realitat que l'únic que admet són fets, i els fets no són paraules.
De moment l'Arxipèlag ha superat tots els obstacles, fins i tot un d'inesperat com va ser el mateix espectacle inaugural –de les poques coses que van grinyolar, però quina una!–, La cantate de l'Archipel, una creació ridículament pretensiosa del músic Daniel Tosi, que en el seu afany d'exhibir-se, i això no té perdó, va menystenir i desaprofitar el talent d'artistes de la talla de Sol Picó i Carles Santos –no va saber què fer-ne i els va alternar amb fragments de la seva “obra magna”–. També va disposar de Sergi López, que va tenir prou feina a salvar la situació; d'un cantant perpinyanenc, Cali, i de la soprano Burçu Uyar, que es van fer un fart de cantar rodolins forçats. De fet el plantejament de tot plegat ja era surrealista, amb una versió molt, però molt, lliure del mite d'Orfeu i Eurídice, en què ella és una arqueòloga (?) que desenterra una calavera d'escuma antiquíssima i ell, una estrella de rock (??), de la mateixa manera que podrien haver estat ella una llançadora de martell ucraïnesa i ell un peixater.
Una vegada superat l'ensurt, possible fruit de servituds polítiques, a partir d'ara és l'hora de Domènec Reixach i de la magnífica programació que ha ideat per a la primera temporada, amb una ferma voluntat d'atreure públic de l'altra banda de la frontera, sobretitulant al català espectacles d'una gran qualitat. L'Arxipèlag posa proa i comença la singladura, valdrà la pena anar-hi per veure i viure teatre, però visitar-lo, només visitar-lo, ja pot ser un gran plaer. Hi sereu ben rebuts.
