La virginitat i el circ
La primera vegada que les coses passen sempre són especials. Al Cercle Sport de Figueres es va estrenar ahir un extraordinari documental de Francisco Bermejo filmat l'any 2011 sobre el primer cop a la història que un circ visitava la petita illa de Pasqua, a Xile, i debutava el primer trapezista rapa nui, en una imatge exòtica que seria trending topic de l'any si algú decidís penjar-la al Twitter.
Una mica més a prop nostre, a la galeria Dolors Ventós, es pot veure la primera aquarel·la que l'excel·lent dibuixant Joan Soler-Jové va fer d'un circ quan tenia només 15 anys, i al Museu del Joguet hi ha exposada el que podria ser la primera joguina relacionada amb el circ –un mosso de pista de llauna litografiada– que va adquirir, cap allà l'any 1959, el seu director, Josep Maria Joan Rosa.
El primer llibre de l'historiador figuerenc Ramon Bech, editat per Javier Sáinz i titulat Totó. Biografía de un payaso, també es va presentar ahir per primer cop en un acte a què van assistir Rose-Marie Risto, la vídua del pallasso Manel Vallès, i la seva filla Alicia, totes dues emocionadíssimes i amb el cor dividit entre l'alegria de veure el llibre i la pena que l'artista morís inesperadament. És com en el circ. A la graderia, les emocions van i vénen sense control, ni tan sols amb l'assessorament del millor coach.
“A mi el circ no m'ha agradat mai gaire; hi vinc perquè m'han regalat les entrades, però la funció està molt bé i a la comarca li anirà molt bé”, comentava una professora de rus. Segurament, per primera vegada, li comença a agradar el circ. A la pista, les emocions més fortes de l'espectacle Vermell del Festival de Circ Castell de Figueres. El colombià James González, que amb un domini extraordinari de l'equilibri va provocar amb el rola-rola allò que les cròniques de futbol en dirien “no apte per a cardíacs”.
La contorsionista etíop Rich Metiku va trencar tota lògica anatòmica i segur que es faria amiga d'una serp. Com tots els artistes, és la primera vegada que trepitja un circ europeu i segur que per a molts no serà l'última. Els funambulistes russos Sayrakhan, en un dels millors números de l'espectacle Vermell, van fer un mortal enrere amb la maroma i el cable inclinat. Era la primera vegada que ho veia i potser l'última. Els russos Markins van presentar un excel·lent número d'equilibri amb perxa, però l'artista que va triomfar va ser el malabarista mexicà Kevin Flores. L'ambient va ser el de les grans ocasions i va tenir petits grans detalls, com ara l'orquestra tocant L'Empordà mentre el públic desfilava o els artistes fent autògrafs.
El director del festival, Genís Matabosch, que devia pensar quan es barallava fa uns anys pel museu del circ que no seria mai profeta a la seva terra, ara potser té raons per pensar que es pot convertir en un gran empresari de circ, a l'estic de Carcellé o Amorós-Silvestrini.
L'èxit ha superat totes les previsions imaginables. Ahir, les cues eren quilomètriques i l'interior del circ, una olla a pressió. L'organització va haver de demanar disculpes per “la saturació del sistema informàtic”, un problema que va provocar que es venguessin més entrades del compte i una important sobrereserva.
La continuïtat del festival sembla assegurada, tot i que l'alcalde de Figueres, Santi Villa, ja ha advertit que la presència del Departament de Cultura per ajudar a finançar el festival és “important” i que “ningú no entendria” que l'any que ve no hi fos. Si Cultura paga, seria la primera vegada i el festival deixaria de ser verge.
