Economia

Caixa Girona busca refugi en la fusió del Vallès per defugir l'absorció de Caixa Catalunya

Tant els dirigents de l'entitat com la societat civil gironina tem que la caixa presidida per Narcís Serra l'aborbeixi i l'obligui a prescindir de la seva xarxa pròpia d'oficines. Aquest problema no existiria si s'afegeixen a Terrassa-Sabadell-Manlleu, en què cadascú mantindria la seva marca en el seu territori històric

Girona es resisteix a entregar la seva entitat d'estalvis a Caixa Catalunya, vista com la marca de la Diputació de Barcelona. Per evitar-ho, els directius gironins, encapçalats pel director general –nomenat fa un any i escaig arran de la jubilació de Aleix Gimbernat– busquen refugi en l'altra fusió que comença a prendre forma: la de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, a la qual es resisteix, en canvi, Caixa Manresa.

Segons fonts coneixedores del projecte, tant la societat civil gironina com els mateixos responsables de l'entitat financera no vol ni sentir a parlar de la suposada fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona, les tres públiques i vinculades a les diputacions corresponents.

Els directius de l'entitat de Girona, tot i que el convergent Arcadi Calzada acaba de ser substituït pel socialista Manel Serra, temen que el projecte liderat per Caixa Catalunya –presidida per l'exvicepresident espanyol i exministre de Defensa Narcís Serra i amb un alt índex de morositat– no sigui res més que una absorció encoberta. Tenen clar que, a la pràctica, els obligaria a tancar la seva xarxa d'oficines: la xarxa de Caixa Catalunya ocupa tot el territori, i esborraria les marques de les altres dues entitats.

Amb la fusió vallesana-osonenca, aquest problema no existiria. Les xarxes d'oficines no són coincidents i, a més, els tractes que s'estan fent ja preveuen el manteniment de la identitat pròpia als territoris històrics respectius. Com a molt, es podria incorporar un logotip de nova creació com a nexe comú al costat del territorial. Només les oficines de nova creació, en territori de ningú, es farien amb el non de l'entitat resultant, encara no decidit. I aquest plantejament és molt atractiu a Girona, especialment quan l'alternativa és veure's envestits pel gegant barceloní, contra el qual sempre ha resistit tota la societat gironina en pes.

En aquest sentit, també és fonamental el paper de les obres socials, mecanisme bàsic per injectar diners en cada territori. I els de Sabadell, Terrassa i Manlleu ja tenen clar que cada obra social continuarà amb autonomia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BEGUR

Reclamen la readmissió del delegat dels treballadors d’Innova Coptalia

BEGUR
economia

Els treballadors de la planta de compostatge de Botarell faran vaga indefinida a partir del 23 d’agost

Botarell

Els preus es contenen amb un creixement interanual del 2,7% al juliol

GIRONA
economia

La inflació baixa gràcies a l’electricitat i els aliments

barcelona
economia

L’atur juvenil mundial marca la xifra més baixa dels darrers quinze anys

barcelona
economia

El Prat bat un nou rècord al juliol: més de 5 milions de passatgers

barcelona
economia

Es dispara el nombre de persones i empreses que no poden fer front als seus deutes

barcelona
VILOBÍ D’ONYAR

L’aeroport de Girona-Costa Brava supera el milió de passatgers

VILOBÍ D’ONYAR
economia

L’aeroport del Prat supera els cinc milions de passatgers al juliol i bat un nou rècord històric

El Prat de Llobregat