Caixa Girona busca refugi en la fusió del Vallès per defugir l'absorció de Caixa Catalunya

Girona es resisteix a entregar la seva entitat d'estalvis a Caixa Catalunya, vista com la marca de la Diputació de Barcelona. Per evitar-ho, els directius gironins, encapçalats pel director general –nomenat fa un any i escaig arran de la jubilació de Aleix Gimbernat– busquen refugi en l'altra fusió que comença a prendre forma: la de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, a la qual es resisteix, en canvi, Caixa Manresa.

Segons fonts coneixedores del projecte, tant la societat civil gironina com els mateixos responsables de l'entitat financera no vol ni sentir a parlar de la suposada fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona, les tres públiques i vinculades a les diputacions corresponents.

Els directius de l'entitat de Girona, tot i que el convergent Arcadi Calzada acaba de ser substituït pel socialista Manel Serra, temen que el projecte liderat per Caixa Catalunya –presidida per l'exvicepresident espanyol i exministre de Defensa Narcís Serra i amb un alt índex de morositat– no sigui res més que una absorció encoberta. Tenen clar que, a la pràctica, els obligaria a tancar la seva xarxa d'oficines: la xarxa de Caixa Catalunya ocupa tot el territori, i esborraria les marques de les altres dues entitats.

Amb la fusió vallesana-osonenca, aquest problema no existiria. Les xarxes d'oficines no són coincidents i, a més, els tractes que s'estan fent ja preveuen el manteniment de la identitat pròpia als territoris històrics respectius. Com a molt, es podria incorporar un logotip de nova creació com a nexe comú al costat del territorial. Només les oficines de nova creació, en territori de ningú, es farien amb el non de l'entitat resultant, encara no decidit. I aquest plantejament és molt atractiu a Girona, especialment quan l'alternativa és veure's envestits pel gegant barceloní, contra el qual sempre ha resistit tota la societat gironina en pes.

En aquest sentit, també és fonamental el paper de les obres socials, mecanisme bàsic per injectar diners en cada territori. I els de Sabadell, Terrassa i Manlleu ja tenen clar que cada obra social continuarà amb autonomia.