Economia

LA CRÒNICA

DE tarragona

Quants som, els nostres?

Diumenge passat, quatre mil persones ens vam manifestar a Tarragona contra la reforma laboral. Si més no, aquesta és la xifra que s'ha publicat i no ha estat objecte de controvèrsia, que jo sàpiga. No es pot dir el mateix del que va passar a Barcelona, on la manifestació va assolir la xifra de 400.000 assistents, segons el convocants, 20.000, segons el Departament d'Interior, i 30.000 si qui comptava era la Guàrdia Urbana. Davant la discrepància, el primer que em ve al cap és preguntar-me pel mètode que totes i cadascuna de les parts utilitzen per fer el recompte, però aviat m'adono que aquesta qüestió no té gaire interès si la comparo amb aquesta altra: per quina raó cal que ens compti, el nombre de manifestants? Qui ha decidit que té l'obligació de fer-ho?

Crec que els convocants ho poden veure amb un cop d'ull, si la cosa ha tingut èxit o no. I si ha anat bé, amb el terme “gentada” n'hi hauria prou. El cas del Departament d'Interior és més complex: en ser una dependència governamental, li hauríem de suposar una imparcialitat que dista de tenir, sobretot si sempre corregeix a la baixa les dades de manifestants, com si volgués treure importància a tot el que passa al carrer quan se surt del que és normal. Pel que fa a la Guàrdia Urbana, és lícit sospitar una idèntica intenció, encara que amb resultats discrepants, cosa que embolica encara més tot l'afer.

Tirar-nos les xifres a la cara només tindria sentit si, abans que comencés la manifestació, ens poséssim d'acord sobre les regles del joc. Seria una cosa així com ara “per sobre de tantes persones, heu guanyat vosaltres i tindreu el que demaneu. Per sota guanyem nosaltres, i us haureu d'aguantar”. En absència d'aquest pacte, utòpic com la majoria de coses que em passen pel cap, mirar de rebaixar la gentada que va sortir diumenge al carrer a tot Catalunya em sembla infantil, i intranscendent. Jo em quedo amb els 4.000 de Tarragona, perquè hi era, i amb els 400.000 de Barcelona. Però 30.000 també em semblaria una gentada, si no fos perquè veig les intencions adverses dels que han difós la xifra. I, en última instància, si el govern acabés cedint, ni que fos una mica, no seria a causa de les estadístiques policials, sinó per la capacitat dels que ens hi oposem, milers amunt o milers avall, d'exercir una pressió constant i persistent en favor de les reivindicacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.