11.000 milions impagats
La Generalitat estima que aquest any pagarà 2.428 milions per decisions preses a Madrid L'Estat li deu 8.605 milions que encara no tenen calendari de retorn
El govern acumula un impagament de l'Estat d'11.034,3 milions d'euros. El govern d'Artur Mas estima que les decisions i actuacions de l'executiu espanyol li costaran 2.428,9 milions enguany i a aquesta xifra s'hi afegeixen els antics deutes pendents, que ascendeixen a 8.605,4 milions. Així ho recull un informe elaborat pel gabinet de Mas a què ha tingut accés aquest diari, titulat Compliment del principi de lleialtat institucional. Anàlisi de la legislació estatal que incrementa la despesa a Catalunya. L'estudi calcula, d'una banda, l'impacte negatiu que tenen sobre les arques catalanes les decisions estatals. De l'altra, compila els antics deutes en infraestructures, salut o derivats de l'Estatut. La suma global és esfereïdora: equival a un terç del que gastaran aquest any tots els departaments de la Generalitat.
Un llarg rosari de decisions de Madrid comprometen el govern a fer noves despeses. La llei de la dependència, per exemple, va obligar l'any passat a la Generalitat a fer un sobreesforç de 235 milions. Per la de l'avortament va finançar fins a 70 milions en anticonceptius d'última generació. La Moncloa hauria d'haver compensat el cost de la despesa addicional que aquesta i altres normes van tenir per a Catalunya. Però no ho va fer, encara que el principi de lleialtat institucional està recollit en la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes i a l'Estatut.
Generalitat ofegada
El govern calcula que, aquest any, la factura de la deslleialtat s'elevarà fins als 2.428,9 milions. L'executiu estima que les decisions de La Moncloa anteriors al 2009 li costaran 1.851,2 milions. Ho fa a partir d'un estudi del tripartit que incloïa els anys del 2001 al 2005, amb el qual ha calculat que el cost de les mesures estatals fins a la data equivalien al 5% del pressupost consolidat. L'últim acord de finançament —que es va començar a aplicar el 2009 i al qual CiU es va oposar— posava el comptador dels impagaments per la lleialtat institucional a zero. A partir d'aquesta data, el gabinet d'Artur Mas conclou que les decisions estatals preses li comporten un cost de 577,7 milions més anuals.
Entre les últimes mesures estatals que perjudiquen les arques catalanes hi ha, a més de la llei de la dependència i la de l'avortament, el decret d'actuacions per fomentar inversió o la creació d'ocupació del 2010 (que suposa una pèrdua de recaptació de 90 milions per a la Generalitat) o el cost dels desplaçats no compensat pel fons de cohesió sanitària (78,5 milions). Però el mateix govern admet que hi pot haver altres lleis, no identificades en l'estudi, que engreixin el còmput.
A banda dels milions corresponents a la lleialtat institucional, el govern espanyol deu a Catalunya 8.605,4 milions que no tenen encara calendari de retorn. La xifra inclou, entre altres partides, la dels famosos 759 milions de la liquidació del 2008 de les inversions en infraestructures (que hauria d'haver rebut l'any passat) els 219 de la liquidació del 2009 (que li corresponen aquest any) i els 1.450 milions de la bestreta del fons de competitivitat. El total recull igualment els 5.700 milions de deute en infraestructures reconeguts al febrer per la ministra de Foment, Ana Pastor. També hi són 472 milions del finançament del deute històric amb la Seguretat Social dels centres hospitalaris concertats per deutes anteriors al 1995 i 5,4 milions pendents per sufragar el centre d'alt rendiment de Sant Cugat.
Converses amb Madrid
El Consell de Ministres aprovarà divendres el pressupost de l'Estat i l'executiu de Mas continua negociant la inclusió d'alguns d'aquests deutes, com ara els 219 milions en infraestructures. En l'informe, però, l'executiu també enumera comportaments estatals que li dificulten el pagament dels serveis públics. Recorda, per exemple, que no pot emetre deute a llarg termini sense tenir l'autorització expressa de Madrid, i subratlla que el repartiment de la flexibilització del dèficit –més laxa per a l'administració central i més estricta per als territoris– “condemna Catalunya” a fer un sobreesforç de 400 milions. La Generalitat remarca igualment el perjudici que pateix per la lenta negociació dels traspassos de competències.
