Cop d'autoritat del Madrid al Camp Nou

CRÒNICA
Anar a la Primera part
Anar a la Segona part

Ambient de gala al Camp Nou: ple absolut, expectació, el president de la Generalitat, el de Barça i el del Madrid són a la llotja, el públic anima fins i tot abans de que comenci el partit, un mosaic polièdric es desplega a les 19.01 quan entren els jugadors al camp... a través d'una porta publicitària d'un fabricant de cotxes.
Comença el partit amb el Barça distribuint la pilota en defensa i una passada llarga que Ronaldinho controla malament. El Madrid sembla que pressionarà i es desplegarà en vertical amb velocitat. Inici veloç, intens.

Joc dur, faltes constants al mig del camp, atacs directes, passades llargues, possessions curtes. Futbol imprecís però intens, amb dos equips intentant consolidar la seva jerarquia sobre el camp.

Primer avís seriós del Madrid al minut 7, amb un forat de joc ben xiulat però molt just de Van Nistelrooy, que xuta creuat amb molt de perill. Els dos equips ataquen i es cedeixen pilotes perilloses, involuntàriament , esclar. El partit està molt obert i igualat, amb tots dos desmostren que poden prescindir del futbol de contenció perquè disposen de davanters incisius capaços de resoldre. Ara bé: a priori, el Madrid està més habituat a aquest esquema.

Al minut 11, Pepe remata de cap una falta a l'olla de Sneijder i Valdés bloca bé. Bona oportunitat pel Madrid. El Barça mira de sortir amb rapidesa combinant amb Deco, Xavi, Ronaldinho, Eto'o, però sense arribar amb perill eficaç per Casillas.

Jugada, al minut 13, complicada i estranya, amb combinacions malabars entre Eto'o i Ronnie que acaba en còrner que el Barça xuta sense perill pel Madrid però amb un contraatac desaprofitat pel Madrid. Partit intens però desordenat, de cor i ànim sense reflexió, amb Iniesta encara inèdit.

Primer quart d'hora
No hi hagut gol matiner. El 0 a 0 del marcador reflecteix la igualtat al camp. El Barça té més possessió, el Madrid la hi cedeix i es defensa eficaçment.

Ronaldinho es mostra participatiu però poc encertat, de moment. Es queixa d'alguna falta inexistent i prova detalls tècnics meritoris sense sort. Però manté Sergio Ramos ancorat al seu lateral, i això és d'una utilitat innegable per als blaugrana.

Els atacs del Barça són tots per la banda esquerra, la dreta és del tot inexistent. El Barça té poques idees en atac, el Madrid se sent còmode. El partit segueix obert, però l'estabilització del partit juga en contra del Barça.

El Madrid ho té clar: contraatacs letals amb Robinho com a fuet de Puyol, que pateix i al minut 27 ja té una targeta groga per entrada al brasiler que se n'anava sol per l'extrem.

El Barça respon amb dos atacs perillosos, amb una intervenció acurada de Casillas, que treu la pilota del peu d'Iniesta arrossegant-se per l'àrea i arriscant-se a fer un penal. Som al minut 30 i el partit es reanima, amb una part del públic simplement cridant "así gana el Madrid" perquè considera que Casillas ha fet penal a Iniesta.

Al minut 33 les aturades de Casillas comencen a inquietar el Barça, que amb dos bons xuts en jugades de perill real no en tenen prou per fer gol. Per fi, però, han arribat notícies d'atac per l'extrem dret, gràcies a Iniesta. El públic segueix excitat, i els jugadors intensament cercant el gol, amb el Barça prenent la iniciativa i el Madrid clarament apostant per contraatacs letals.

Gol i teatre?
Al 35, gran gol de Baptista, amb una paret ràpida amb Van Nistelrooy, que resol el brasiler amb l'exterior del peu dret. El Camp Nou queda colpit, i Rijkaard anima els seus jugadors. Com dèiem, el Madrid sabia que buscava un bon contraatac (i l'ha trobat) i una bona defensa (amb Casillas), com està fent durant tota la temporada, i tots els afeccionats ho sabíem anticipadament.

Al minut 41, Ronaldinho es llença a la piscina de l'àrea, i l'àrbitre l'adverteix que no ho torni a fer. Però Cannavaro s'ha encarat amb el brasiler, que en la repetició televisiva queda en evidència. En la següent jugada, Ronaldinho s'està d'orgues i fa una bona jugada d'extrem superant Sergio Ramos. Còrner que saca ràpidament Casillas i el Madrid torna a fer un contraatac de pissarra: en tres passades es presenta davant de Valdés, que atura el xut de Ronaldinho.

La primera part acaba amb mocadorada a l'àrbitre, a qui el públic sembla responsabilitzar del marcador.

Segona part
Sense canvis a l'equip blaugrana, que, necessitat, comença bolcat a l'atac, per satisfacció del Madrid, còmode en l'esquema de contraatacar i defensar-se sòlidament. S'escalfen Zambrotta, Giovani i Bojan.

El Barça triangula molt a prop de la seva àrea, el públic s'impacienta, amb esforç arriba a l'àrea rival, en un atac lent i previsible que culmina amb una centrada que els defensors blancs no tenen cap problema a rebutjar.

Eto'o, minut 51, treu petroli d'una relliscada de Cannavaro i a la mitja volta fa un xut relativament perillós que surt a la dreta de Casillas.

La sensació és que el Barça juga amb ganes i amb cor, però sense automatismes ben resolts, amb un tant per cent potser massa any delegat a la inspiració dels jugadors. El Madrid, en canvi, sembla més consolidat, un equip auster, eficaç i sòlid, gens vistós però temible. Per tant, tot és possible en els minuts que queden.

Al minut 55, jugada perillosa del Madrid que acaba amb una sortida de Valdés que l'àrbitre no considera penal però al Camp Nou ha provocat l'ai al cor de molts afeccionats. De fet, el camp queda mig silenciat, i amb dubtes sobre la caiguda de Robinho a l'àrea blaugrana per entrada de Márquez (a la repetició s'aprecia contacte: si la jugada hagués estat a l'àrea blaugrana, ningú s'hauria queixat si arriba a ser penal).Al següent minut, Sergio Ramos sol davant de Valdés. El Barça no se'n surt. Ronaldinho prova remats i quan els pífia, tendeix a deixar-se caure, o així ho interpreta l'àrbitre.

Desconcert defensiu
El Barça passa per una crisi defensiva, i el Madrid està atacant amb molt de perill, malgrat que guanya 0 a 1 no s'ha tancat darrere i manté opcions en contraatacs que fan anar de bòlit Milito i companyia. El Madrid perdona i perdona i podria estar guanyant 0 a 2 sense discussions. Però el futbol té singularitats que permeten confiar als seguidors locals en una remuntada èpica del gust col·lectiu.

L'aposta de Rijkaard per reintroduïr Deco i Ronaldinho suscitarà debat, amb Gudjohnsen i Bojan a la banqueta i Giovani que entra en lloc de Deco a la segona part. Un equip que molts deien que duia una tendència de joc positiva està patint molt per no encaixar un segon gol de Madrid i amb prou feines està amenaçant Casillas. Com diuen els anglesos, worst case scenario al Camp Nou, però encara queden 25 minuts i a la banda escalfen Henry i Bojan. però ja se sap que més davanters no és sinònim de millor davantera...

Per acabar-ho d'adobar, al minut 65 Puyol pateix una trepitjada de Raul que, de moment, el deixa fora de joc. Per fortuna, Puyol torna de seguida.

El Barça transmet nefastes sensacions: inoperant en atac, imprecís, sense referents, amb Eto'o sense possibilitats abandonat a la banda esquerra i Ronaldinho fent de punta en la seva línia recent i a més, cansat, i amb el Madrid buscant el segon gol sense complexos. Al minut 68, falta a favor del Madrid molt perillosa: Sneijder fa por, però l'espifia.

El Barça ha sumat tots els punts al Camp Nou fins ara. L'estadística il·lusiona, però el joc és erràtic. Una altra sensació: el Barça no juga molt pitjor que altres dies, però el rival no té compassió i sap què vol fer.

Puyol demana el canvi
La cosa empitjora pel Barça: Puyol demana el canvi a Rijkaard. El flegmàtic entrenador blaugrana, de moment no mou peça. El Madrid té la pilota, domina el partit.

Mes sensacions: Giovani porta més perill que altres jugadors. Amb el seu atreviment ja ha intentat jugades de perill. El problema? Els contraatacs del Madrid són perillosos. Puyol, lesionat, segueix al camp. Minut 75. En queden 15 per fer dos gols.

Al 77, Zambrotta substitueix Puyol, lesionat.

El Barça es bolca a l'atac. Tot o res. Iniesta condueix l'equip, fa xuts des de fora de l'àrea, prova combinacions, es posa l'equip a l'espatlla. El Madrid canvia Sneijder per Gago, suposadament per rebutjar l'embranzida blaugrana.

Bojan entrarà en breu al camp. A qui substituirà?

El temps corre, queden 10 minuts, el Barça perd 0 a 1 i Ronaldinho rep alguns xiulets en l'enèsim regat que falla. Bojan entra en lloc de Xavi. Per tant, un davanter més i menys espai a l'àrea. El Barça confia la seva sort a la quantitat de munició atacant.

Bojan, que ha estat més de 80 minuts a la banqueta, entra i fa un xut imponent que fa patir Casillas, que rebutja amb dificultats. Bojan i Giovani han aportat velocitat, intenció i ambició.

A hores d'ara, un empat seria un bon resultat, afirmació que connota més coses de les que denota.

Recta final
Quan ataca, el Madrid s'ho pren amb calma. El Barça, impacient, delega en guspires atacants dels jugadors més valents i dels que se suposa que tenen més ascendència en l'equip. Ara el partit és un atac i gol. Tres minuts per arribar al 45, Bojan s'encarrega de fer anar de bòlit a l'extrem esquerre. La pregunta: per què Bojan només haurà jugat 10 minuts?

Ara és un partit èpic, com volia Laporta. Casillas rebutja un xut d'Eto'o. Iniesta insisteix. El Madrid sua per rebutjar les pilotes i, ara sí, especula quan la té.

S'afegiran quatre minuts. Esperança de fer un gol. El Madrid ataca, però. Schuster s'aixeca de la banqueta.

Bojan i Iniesta treuen una pilota del còrner amb una meravellosa acció tècnica que paga la pena veure repetida. No serveix de gaire, al capdamunt, però és d'una bellesa inqüestionable.

El temps s'esgota. Ronaldinho penjarà una pilota a l'àrea. I passa una d'aquestes coses que els àrbitres s'haurien d'estalviar: l'àrbitre xiula el final un minut abans del que, segons el marcador, havia de durar el temps afegit.

L'Espanyol és ara a 1 punt del Barça, i el Madrid, a 7, però per damunt.