Màquina de fer futbol

La màquina blaugrana fa por. Enlluerna el públic del Camp Nou, cada cop més optimista, i espanta els rivals. Un a un van caient. No només això, surten escaldats, com l’Almeria, que tardarà temps a oblidar el malson que ahir li va tocar viure. El Barça, amb la velocitat de creuer fixada, va tornar a exhibir-se, va millorar l’espectacle de Basilea, fins i tot el del partit contra l’Atlètic de Madrid, i amb una nova maneta de gols va ampliar la ratxa de victòries a nou partits i va dormir com a líder a l’espera dels resultats d’avui.

Va ser una golejada signada en 45 minuts de luxe. La fam d’Eto’o, el talent innat d’Iniesta, la visió de Xavi, la màgia de Messi, el treball de Touré i fins i tot una aparició decisiva de Valdés... Totes les virtuts individuals van florejar a la gespa i a més es van posar al servei del col·lectiu.
El Barça va estar perfecte amb pilota i també  sense, en el joc curt i també en el llarg, en la circulació i en la rapidesa dels desmarcaments. I en l’encert cara a porta, quasi total. 45 minuts com no es recorden i un segon temps innecessari, bàsicament perquè el Barça no va voler fer sang.

Fidel a les seves rotacions, Guardiola va donar entrada a jugadors que havien descansat entre setmana. Va tornar a sorprendre, aquest cop per repetir finalment alineació. El mateix onze de Numància i gairebé el de la temporada passada, però amb sensacions molt diferents.

El Barça pot perdre avui el liderat però ja ningú dubta que té els arguments necessaris per aspirar a tot. El tècnic demana frenar l’eufòria però això sembla impossible després de l’exhibició d’ahir. La bona dinàmica pesa més que la lògica de la prudència.

I és que amb un futbol cada vegada més polit, més preciosista però alhora intens, els blaugrana en van tenir prou amb vint minuts per enllestir la feina. Tres gols i els tres punts sentenciats. Però ni així va acabar la festa. Guardiola, sempre dret i donant ordres, contagia la fam als seus homes. La màxima és clara: es treballa constantment i es pressiona cada pilota del rival. El talent fa la resta.

Així van caure les optimistes intencions de l’Almeria, com un castell de cartes que s’ensorra a cops de tramuntana. El conjunt andalús va topar frontalment amb una màquina de fer futbol que va obrir la llauna ben aviat, amb un gol d’oportunisme d’Eto’o. Primera acció d’atac i primer gol. A la segona, el segon, amb Henry acabant al segon pal la feina de Messi i Iniesta.

Amb els locals llançats, temps per a l’espectacle: passada sensacional d’Iniesta cap a Xavi, entrant des de segona línia i diana generosament regalada a Eto’o, que ja sortia a gol per partit. Però el camerunès en volia més i dos minuts després completava el hat trick d’esperó. Èxtasi. L’Almeria, que en les set jornades anteriors havia rebut vuit gols, estava desbordat i l’exmadridista Negredo va rebre la vermella al pagar la frustració amb Márquez.

Els andalusos van resar però el Barça no escoltava les pregàries. Alves posava la rúbrica amb un golàs de falta, el seu primer amb la samarreta blaugrana, i per primera vegada va sentir com el Camp Nou ovaciona talent i treball.

Clica aquí per seguir la crònica minut a minut del partit