"Em motiva més la gent que els premis individuals"

Saluda amb atenció les joves aficionades que es mullen sota la pluja a la sortida de la ciutat esportiva del Barça a la recerca d'una foto o un autògraf, saluda amb amabilitat les dones de fer feines i ensenya amb naturalitat un clauer amb un peluix. L'únic que no té de crac Andrés Iniesta és l'ego. Tota la resta forma part d'un jugador fora de sèrie. En aquesta entrevista a l'AVUI, el migcampista de Fuentealbilla parla amb humilitat de la seva imparable evolució en un Barça, si no imparable, sí invicte. Podria presumir de moltes gestes, com la més celebrada a Stamford Bridge, però ha viscut la cara i la creu de la vida i no cal que asseguri que manté els peus a terra. Bé, és un dir, perquè quan juga, els seus peus semblen ales d'àngel.

Primera volta invictes. ¿No havíem quedat que el Barça perdria tota comparació amb l'any passat?
Les sensacions són bones. Cometem el mínim d'errors, i és important perquè sabem que els rivals no fallen gaire. Només hem sumat un punt menys que l'any passat a aquestes altures, cosa que indica que mantenim la tensió competitiva. És el repte que ens marquem: mantenir la mateixa intensitat i mentalitat que ens portarà al final a optar als títols.

Només 10 gols encaixats en 19 partits.
Sí, és una xifra que ens permet ser molt optimistes. Cap Lliga és fàcil, i quan t'arriben moments que no estàs tan fi, estar sòlid et permet aconseguir els punts. Hem complert amb això i per això som líders.

Sòlida també ha estat la reacció després de l'eliminació de Copa.
Aquest equip s'aixeca ràpid, és el nostre deure. No hem perdut confiança, perquè, tot i quedar eliminats, vam deixar una bona imatge.

Guardiola us espavila...
És una peça fonamental en el projecte, espero que duri temps, és una persona que està a sobre de tot, sempre intentant millorar per molt bé que vagin les coses. Amb Guardiola, hem recuperat l'ordre i la disciplina que havíem perdut. Ordre i disciplina no poden faltar en cap equip.

El Barça és l'esperit de Guardiola?
Sí, sí, segur. Guardiola transmet el que sent. Als jugadors ens va convèncer des del primer dia de les idees que tenia i de com s'han de fer les coses. Aquest Barça és l'emoció de Guardiola i un còmput de moltes coses, però ell és clau a l'equip.

¿Va anar molt al despatx per demanar-li que renovi?
[Somriu.] No hi he anat, perquè l'únic que sap el que sent és l'entrenador mateix i sap de sobres que començant pels jugadors i acabant per l'últim barcelonista que hi ha, l'únic desig era que continués.

¿Hauria entès que Guardiola hagués decidit no renovar?
Hauria d'haver-li preguntat els motius, però que no renovés era una hipòtesi no prevista entre els jugadors.

Fins a quin punt dóna tranquil·litat la renovació del tècnic?
Ara no es tornarà a parlar mai d'això. El que es parla a fora fa molt soroll i ara això estarà molt més calmat.

Parlant de soroll. ¿Pot pertorbar molt l'equip el procés electoral del club?
En línies generals no, però personalment potser hi ha jugadors a qui pot afectar, perquè surt el seu nom en les baixes. Si pogués escollir, preferiria que les eleccions fossin a final de temporada, així no hi haurà cap tipus de distracció.

Un jugador que no acaba d'estar còmode, però, amb el seu rendiment és Ibrahimovic. No exagera, el suec?
El que passa és que com a davanter li agrada fer gols, però que no n'hagi marcat en dos o tres partits, no és gens preocupant, perquè aporta moltes coses a l'equip. Acabarà afartant-se de fer gols. Estem amb ell.

A vostè també el van haver d'animar molt aquest estiu... entre la lesió i, sobretot, la mort del seu amic Jarque va conèixer la cara i la creu de la vida.
Sí, hi ha moments que has de viure situacions noves i difícils. Aquí és on realment t'adones de les prioritats de la vida. No deixen de ser experiències de les quals aprens i que et poden ajudar a ser una persona millor. Et ressituen i t'adones que no tot és tan important com a vegades sembla.

Aquesta maduresa també la té al camp. No para de créixer.
Sí, cada any em sento millor. Cada any jugo més i l'única preocupació que puc tenir és ser regular.

Guardiola l'ha fet més valent en el joc?
Tenir la confiança de l'entrenador és fonamental, i quan la sents et dóna un plus. Sí és cert que em sento molt bé amb ell.

Quan va començar a entrenar-se amb el primer equip, Guardiola encara era jugador i no s'atrevia ni a mirar-lo als ulls de pura timidesa...
Les coses han canviat una mica. [Riu.] Però sempre hi ha hagut i hi haurà un respecte molt gran entre nosaltres.

Vostè té molta classe per convence'l. ¿Els dríblings de croqueta que fa són instintius o mecànics?
És una cosa que em surt, perquè l'he practicat, i intento aprofitar-ho. El moment d'executar-lo sí que és bastant intuïtiu. En futbol cap jugada és igual, tot és imprevisible, a vegades hi ha coses que et surten per creativitat innata, però sempre és bo pensar el que pot succeir al camp.

I a guanyar la Pilota d'Or o el FIFA World Player hi pensa. El motiva?
No especialment. Em motiva continuar tenint l'afecte de la gent i seguir creixent com a jugador. Sí és cert que és una alegria veure't en una llista així. Però no jugo per ser-hi, sinó per divertir-me i per guanyar títols.

¿Que no el motivi té a veure amb el seu caràcter poc mediàtic?
No, no té res a veure. No entenc el tema mediàtic del futbol. Per mi el futbol és sortir al camp i jugar. Tot el que hi ha fora no ho pots controlar.

¿S'adona, però, que cada cop té més carisma?
El que noto i m'omple és l'afecte de la gent, ja no només la d'aquí, a la qual estic eternament agraït, sinó de moltes parts d'Espanya i del món.

Va aconseguir que el Camp Nou cridés "visca el Barça i visca Fuentealbilla"...
Va ser una passada. L'únic que desitjo és poder dedicar la meva vida esportiva al Barça i fer feliç la gent.

Tota la carrera al Barça. Un noi fidel.
Intento ser fidel en molts sentits [riu]. Sempre ho he tingut clar: hi ha hagut moments difícils quan començava, que es parlava de cessions, quan es deia que era el jugador número 12, però per a mi valia més jugar 20 minuts aquí que en un altre equip.

Té mèrit preferir sempre el Barça tot i venir de família madridista.
Això de família madridista és una llegenda que corre. La meva família més propera sempre ha estat d'on jo he estat, de l'Albacete i del Barça; la família una mica més llunyana sí que és madridista, a Albacete de deu, nou són madridistes.

A Fuentealbilla ja no?
Costa, costa convertir-los [riu]. Però no tinc queixa. Per damunt de colors, sóc Andrés per a tothom.

Messi també és indiscutible. Ara fins i tot és pichichi. ¿El veu guanyador també de la Bota d'Or?
Per números ho pot fer. El més important és que fa les coses de forma natural, que el veus que sempre vol millorar, i és molt jove, podrà aconseguir tot el que es proposi.

Guanyar una altra Champions també s'ho proposaran. ¿Tornaria a jugar una final lesionat com a Roma?
Espero que no es repeteixi la situació, espero poder disfrutar d'una altra final i estar al cent per cent. Segurament ho tornaria a fer, però la veritat és que no sabia que arriscava tant.

La seva carrera va córrer perill?
Tant potser no, però sí que em vaig jugar estar molt més temps lesionat. Vaig jugar trencat i em va condicionar perquè intentava no xutar. Quan feia una passada em molestava. El que em va salvar és que a l'hora d'esprintar no em molestava, allò em va donar confiança perquè encara que no xuti puc disfrutar del partit igualment; si no hagués pogut córrer, hauria fet un mal favor a l'equip.

No necessita xutar per disfrutar, però ja sap com va fer gaudir tothom a Stamford Bridge amb el seu xut.
Sí, encara se'm posa la pell de gallina. Fins que em mori cada vegada que vegi aquell gol se m'encongirà tot.

Xavi diu que el seu al Chelsea va ser el gol més celebrat de la història del Barça, i que encara no sap com el va fer, perquè de 100 pilotes que rep a la frontal, en 99 la controla i la passa...
Va ser el destí. Aquella pilota havia d'anar a l'escaire. Quan vaig veure-la sortir del peu de Messi, recordo que ja em preparava per xutar. La veritat és que no sé ni com vaig arribar fins a la frontal, perquè estava rebentat, poc abans Essien em va clavar un cop que em va deixar anestesiat, vaig arribar mort, i mira...

I què va fer amb la samarreta amb què va marcar el gol?
Doncs me la vaig canviar amb Lampard. Llàstima. Bé, ell es va quedar amb la meva samarreta i jo amb la Champions [riu].