La gran revolució queda en no res

"Ja n'hi ha prou". "No es pot tornar a patir d'aquesta manera". Són afirmacions que apareixien dia rere dia en articles d'opinió i webs vinculades a l'Espanyol després de veure com la Lliga 2008-2009 tornava a anar acompanyada de mediocritat i risc de descens.

Es parlava de canvis a la plantilla i en la direcció del club, que prenien forma quan el 4 de juny Daniel Sánchez Llibre anunciava l'adéu després d'una reunió amb Lara. L'estiu, però, ha deixat la revolució en no res, amb un retorn a la monotonia del club blanc-i-blau, que no canvia de mans ni a dalt ni a baix.

Cornellà era la terra promesa. Definició de Dani amb doble sentit: les ganes de disposar de nou de llar pròpia i un president emulant Moisès en conduir el poble a la terra anhelada per quedar-se a les portes. Inauguració i adéu, tal com havia insistit i certificava al juny en públic anunciant que marxava després de reunir-se amb Lara.

L'Espanyol, però, sempre depara sorpreses i un mes després l'editor venia les accions i el president esdevenia màxim accionista, sense oposició per la renúncia de Lara i els 3.0.

Sergi Oliveró entra amb pes
Dani havia insistit en la voluntat de plegar, fart de crítiques, del desgast que suposen a nivell personal i familiar 15 anys al càrrec i aprofitant l'oportunitat de fer-ho amb un acte històric com la inauguració de l'estadi. La junta d'accionistes prevista per a l'octubre havia d'escenificar l'adéu, però tot apunta al camí contrari.

L'assemblea presentarà les variacions en la configuració del consell amb l'ascens de Joan Collet a un càrrec més important, la pèrdua de pes de Pedro Tomás -amb data de caducitat imminent- i l'aparició de Sergi Oliveró (Grup EMB) de tercer màxim accionista. Al capdavant, un Dani amb forces renovades per aguantar fins al 2011. "Ja vaig dir que era partidari que esgotés el mandat. Fins i tot quan tothom deia que plegaria, jo insistia que era millor que seguís", recordava diumenge José Luis Perelló. "Qui segurament marxarà quan acabi la temporada seré jo", afirmava el president el 1994. Des d'aleshores, fins a 11 amenaces de plegar que han quedat en no res.

La revolució perduda en la direcció del club s'ha estès a la gespa. Un estiu amb altíssim nombre de baixes, però que no ha afectat les vaques sagrades. Els dos casos més clars són De la Peña i Tamudo. El càntabre era a la llista de descartats, però des de la directiva s'apostava per retenir-lo, així que se li va fer una oferta a la baixa, vinculada al nombre de partits jugats com a assegurança contra el seu historial mèdic. Lo Pelat, però, va tenir un paper important en la remuntada que va comportar la permanència, així que va renovar per dos anys, entre els més ben pagats i amb un càrrec al club quan plegui, si bé es va dir no a la pretensió del representant que fos el més ben pagat.

La capitania de l'equip
Tamudo tenia la porta oberta, però no va arribar cap oferta que li fes el pes. El canvi va arribar amb la retirada de la capitania, entre altres coses perquè Pochettino estava convençut que marxaria. No ho ha fet. El vestidor advocava pel canvi i es va fer, atorgant els galons a Jarque en una mostra de nous temps. El vestidor està ara més unit que mai, tot i que la mort del central va retornar el pes a dins a una vaca sagrada com De la Peña, en considerar que David i Moisés no tenien prou caràcter. I amb Luis García entrant com a quart capità.

L'Espanyol ha arrencat amb dues derrotes, tot i que la plantilla convida a l'optimisme i a oblidar-se de patiments. Referents com Tamudo o Luis García, però, segueixen sense retrobar-se damunt la gespa i l'afició no ha pogut celebrar cap gol. "Cada any la mateixa història", bramava ahir l'asturià. Pochettino anuncia canvis a l'onze, així que caldrà veure si encara som a temps de comprovar si la revolució va morir del tot o no.