Athletic-Barça: la final de les il·lusions
El Barça inicia l'assalt al triplet contra un rival que busca la sorpresa
Si obté el títol posarà fi a dos anys en blanc i a onze sense cap copa del Rei
S'espera un partit dur amb l'Athletic, que aspira al trofeu 25 anys després
És l'hora decisiva. La primera. El camí fulgurant cap al triplet té avui, a Mestalla, una parada decisiva. No hi haurà marge, com diumenge, per ajornar res. El primer títol caurà o no avui. «Ja és temps d'anar tancant coses», havia dit Guardiola abans de rebre el Vila-real. La copa li pot donar aquesta satisfacció.
Amb 23 i 24 copes respectivament, l'Athletic Club i el Barça honoren una final tan apassionant, que fins i tot els equips debaten a veure qui té més il·lusió. Els bascos apel·len a la història. Són 25 anys d'espera. Dues generacions d'aficionats somien el primer títol. Des de fa dies, baten rècords de presència en les pràctiques i de vols cap a València. La urgència històrica ha trucat a la seva porta.
Però Guardiola va reaccionar ahir demanant la meitat del pastís de la il·lusió. A l'entrenador del Barça no li agrada com està quedant la foto de la prèvia. Perquè es veu un Barça saciat i un rival famèlic. I la veritat és una altra. El discurs del tècnic denota cansament. Aquell «anar tancant coses», que li va negar el Vila-real en l'últim sospir, té un claríssim efecte col·lateral en la copa. Guardiola i els seus jugadors volen un títol que, altíssimes com estan les expectatives, seria més aviat balsàmic.
Futbolísticament, el duel sembla clar. Duresa contra subtilesa. Caparrós va prendre com bo el plantejament de l'Espanyol al Camp Nou. S'ha d'esperar, doncs, un equip al límit de la seva capacitat física i del reglament. El Barça no tindrà grans problemes si pot marcar aviat. Contra la fe, res millor que un gol matiner, que desmunti la confiança, que esmicoli el guió estudiat al detall. Orbaiz, Javi Martínez, Amorebieta, Ocio... Tots noms que remeten a poder defensiu, pugnes i fricció al mig del camp. Guardiola sap el que l'espera. En partits com aquests, la seva recepta és joc ràpid, bandes, toc; mai el cos a cos.
La coherència amb la política de rotacions diu que avui jugaran homes com ara Pinto i Bojan. I que tenen possibilitats de jugar Hleb i Busquets. Perquè amb aquests jugadors el Barça va arribar a Mestalla. Només el bielorús podria ser suplent, ja que Bojan, Eto'o i Messi sembla el trident idoni per a una cita com la d'avui.
Atabalat de feina en aquest final de temporada, el Barça té a l'abast una primera alegria. Però també una ocasió per demostrar-se que se sap moure en les aigües perilloses d'una final a noranta minuts. Després de congelar-se diumenge, la d'avui és una prova emocional.
