No els veuen passar

En velocitat màxima a la recta principal els Red Bull (302,9 km/hora) van tenir 19 cotxes al davant, amb els Ferrari com a referència (311,9 km/h el de Fernando Alonso). I també n'hi va haver d'altres que els van superar en els punts més ràpids dels tres sectors. Ara bé, en el conjunt de cadascun, els cotxes d'Adrian Newey no van tenir rival, especialment en el segon i en el tercer, i els 75.130 espectadors presents ahir al Circuit de Catalunya ho van poder comprovar. Com a resultat d'això, Mark Webber i Sebastian Vettel monopolitzaran avui la primera fila de la formació de sortida, igual que ho van fer a Austràlia i la Xina.

Cinc posicions preferents de cinc possibles –la segona de Webber– deixa més que clar que els Red Bull són, ara com ara, imbatibles a una sola volta als circuits on s'imposa l'adherència mecànica. Una altra cosa, però, és la cursa. De moment només n'han guanyat una –Vettel a Malàisia– i tots els indicatius fan pensar que avui tindran una gran oportunitat de repetir, sempre que el conducte F –la famosa canalització d'aire per treure incidència a l'aleró posterior i córrer més a les rectes– no sigui la vareta amb la qual Lewis Hamilton, Fernando Alonso i Jenson Button executin avui un difícil truc de màgia que deixi bocabadat el personal.

La superioritat dels Red Bull ahir en la qualificació va ser descarada, amb pràcticament un segon entre Webber i Hamilton i Alonso. Molt més del que molts podien imaginar. De fet, el veredicte es va començar a entreveure en la Q1, va quedar confirmat en la Q2 (8 dècimes menys) i Webber i Vettel el van rematar en la Q3, sempre amb l'australià davant del seu company. En aquesta fase definitiva, Webber va establir, d'entrada, una referència (1:20.239) amb la qual rebaixava quatre dècimes el seu registre de la Q2. Ja amb la bandera de quadres onejant a la pista, Vettel va aturar el cronòmetre en 1:20.101 i només uns segons després l'australià va rematar la jugada en batre per 106 mil·lèsimes el seu company i rival. Simultàniament, Hamilton desposseïa Alonso de la tercera posició a l'engraellat i de l'avantatge de sortir des del costat net de la pista.

Decepció? Ni Hamilton ni Alonso ho van reconèixer. «Tinc una bona sensació –va manifestar l'asturià– perquè no esperava que la volta em sortís tan bé. Frenava cada vegada més tard i el cotxe s'agafava i responia bé en l'acceleració posterior. Ha estat gairebé la volta somiada.» «La diferència amb McLaren és molt petita. El que ha canviat és la diferència amb Red Bull. No és que em decebi més, sinó que em preocupa més», hi va afegir el pilot.