Troballa de cartes inèdites de Companys des de la presó
Un drapaire va trobar les missives, escrites al llarg dels anys 1934 i 1935, en un pis de Barcelona, i ahir, 80 anys després, es van fer públiques
El president reivindicava la seva actuació en els Fets d'Octubre
Troballa excepcional i sorprenent. Cinc cartes del president Lluís Companys, escrites a la presó després dels Fets d'Octubre del 1934, van veure ahir la llum gràcies a la feina de Memòria.cat, de l'historiador Quim Aloy i, també, de la perícia del drapaire anònim que se les va trobar per casualitat fa molts anys en un pis de Barcelona. Entre la resta dels tresors trobats, hi ha missives enviades als anys trenta per polítics com ara Ventura Gassol, Josep Dencàs i Manuel Carrasco i Formiguera, així com l'excap
dels Mossos d'Esquadra Enric Pérez Farràs.
El destinatari de totes aquestes cartes –un centenar, ara de valor històric– va ser l'industrial Jaume Creus: un home poc conegut avui dia, però que era íntim de Companys i Macià, i va militar a ERC i Estat Català. L'empresari, nascut a Molins de Rei però amb domicili a Barcelona, va guardar totes les cartes en carpetes ordenades alfabèticament. Només s'han trobat ara 29 carpetes: de la C –de Companys– a la F. “Suposem que si s'hagués guardat fins a la lletra M tindríem importantíssimes cartes de Macià”, explicava ahir l'historiador i membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Quim Aloy. Igualment, la troballa és, segons ell, “d'una magnitud important” i podrà ser coneguda pels ciutadans
a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on s'enviaran totes les cartes rebudes i escrites per Jaume Creus.
Companys, que escriu rere els barrots de les presons a Madrid i al Puerto de Santa María (Cadis), aprofitava les missives per reivindicar la seva, aleshores criticada, actuació durant els fets del 6 d'octubre del 1934. “La meva posició segueix invariable. Sóc contrari a defalliments, ni transaccions, per cap motiu ni excusa. La línia del 6 d'octubre no s'ha d'entelar ni enterbolir”, diu, després del judici militar que el va condemnar a 30 anys de presó. Després dels durs moments inicials, el president màrtir va començar a veure “un canvi de panorama” en la política espanyola. “Això està ja a les acaballes. Hem passat molts perills ja esvaïts. Ara lluiran prompte les noves aurores”, expressa l'octubre del 1935. Quatre mesos després, el Front Popular guanya les eleccions i Companys és alliberat.
