L'Aeroport del Prat, cinc infructífers anys després
El març del 2007 la societat civil catalana va sumar esforços per reclamar la gestió de la infraestructura
Tres anys després, el govern socialista anunciava canvis que donaven resposta a algunes de les demandes
La marxa enrere del PP suposa una altra derrota
Els impulsorsde l'acte de l'IESE ja han demanat una reunió amb la ministra de Foment
En un acte inèdit a casa nostra, fa cinc anys l'empresariat i la societat civil es van comprometre per l'aeroport del Prat i van fer pinya per exigir que s'acabés l'ineficient model centralitzat d'Aena i es garantís que Catalunya tingués un paper determinant en la nova gestió d'una infraestructura bàsica per a la competitivitat del país. El famós acte de l'IESE es va celebrar el 22 de març del 2007 i s'hi van adherir 151 entitats, tot i que va ser liderat per la Cambra de Comerç de Barcelona, el Cercle d'Economia, Foment del Treball i el RACC. Són els mateixos organismes que ara lamenten que el govern del PP hagi fet marxa enrere i paralitzi els dos processos que, per fi –més de tres anys després d'aquella cita–, s'havien posat en funcionament a empentes i rodolons: la gestió individualitzada dels aeroports del Prat i Barajas, i la concessió de poder de decisió a les administracions catalanes. Aquest últim punt va ser el més qüestionat del projecte socialista, ja que Aena continuava tenint l'última paraula en elements estratègics clau, però tothom va admetre que, almenys, va ser per fi un primer pas en la bona direcció.
Cinc anys donen per a molt, però, per al Prat, sembla que els anys no hagin passat. Si més no, els fruits han estat escassos. El que ara recorden experts, polítics i empresaris és el mateix que va deixar clar el 2007 el catedràtic d'economia expert en infraestructures que va fer una de les tres ponències de l'acte de l'IESE, Germà Bel: “Si el Prat tingués una gestió individual, la prioritat seria impulsar les àrees en què té més dèficit, és a dir, els vols intercontinentals.” Els vols de llarg recorregut i directes no només són importants per afavorir el turisme, sinó que són bàsics per garantir i impulsar la competitivitat. Les multinacionals estudien la connectivitat abans d'instal·lar-se en un lloc –o a l'hora de decidir marxar-ne–, els congressos es capten si hi ha bones combinacions, etc. “Si l'aeroport del Prat no es pogués gestionar de manera individualitzada, se'n ressentiria el desenvolupament i, en conseqüència, el sector turístic, el conjunt de l'economia catalana i els grans projectes de ciutat i d'institucions, com Fira de Barcelona”, han dit aquests dies fonts de la Cambra de Comerç.
El consell, creat fa dos mesos
“Estem aquí per un objectiu noble i just: fer que el nostre aeroport torni a casa nostra”, va dir fa cinc anys un altre dels tres ponents de l'IESE, avui conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que va retreure que l'aeroport
de Barcelona no estigués dirigit als interessos del territori, i va apuntar que s'hauria de crear
un consorci amb una representació local majoritària per garantir que les decisions que es prenguessin beneficiessin Catalunya. Amb totes les seves limitacions, això s'havia aconseguit fa només dos mesos gràcies al consell
rector de l'aeroport del Prat,
però, com la resta d'avenços,
ara resta cancel·lat per l'executiu de Mariano Rajoy.
L'últim gran fracàs
A Catalunya, les crítiques al model de gestió conjunta i centralitzadora d'Aena han estat nombroses i reiterades al llarg dels anys, però la mobilització més massiva i que va tenir més ressò va ser l'acte que es va dur a terme a l'IESE. Els impulsors de la convocatòria ja s'han reunit ara amb el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, per sumar esforços. De moment, no han consensuat cap estratègia de pressió, ni tan sols reeditar el format utilitzat el 2007, però sí que han demanat, a hores d'ara, una reunió amb la ministra de Foment, Ana Pastor. Ho van començar a tramitar dimarts, tres dies abans que veiessin com s'esfumava un altre somni. En aquest sentit, l'objectiu de convertir l'aeroport del Prat en un hub intercontinental de gran volada perd un gran aliat amb el fracàs sonat de la companyia aèria Spanair.
