El fix

Mira que feia temps que em preguntava de què coi servia el telèfon fix. Primer, perquè si sonava no el sentíem mai perquè érem fora de casa tot el dia. I segon, perquè en les comptades ocasions que sonava i hi érem quan el despenjaves sempre era un o una teleoperadora que amablement (o no tant, tot sigui dit), i sempre en castellà, t’oferien canviar-te de companyia. I no el tornaves pas a penjar sempre que volies, eh, que la saben llarga. Per això havíem optat per no agafar-lo mai. Llegeixo, però, que amb el confinament les trucades de fix s’han disparat. I molt. A Vodafone han crescut del 134% i a Telefónica, del 60%. És ben estrany. Jo ho atribuïa a una certa franja d’edat, suposant que potser els agrada més el fix que el mòbil i que ara truquen més. Les companyies diuen que no, que el que passa és que en casos de crisi els abonats prefereixen trucar a enviar missatges per WhatsApp, i que prefereixen el fix, que no té problemes de cobertura. Caram. S’ho imaginen, que soni el fix i que no sigui una oferta per canviar de companyia ni una màquina que vol que responguis a una enquesta?