Maternitats i mercats

Un embolic, això de la maternitat. Molts articles, llibres i manifestacions de dones expressen tant una mena de penediment per haver tingut fills com el dret de tota dona a no tenir-ne. Mentre, d'altra banda, profundament desitjats per parelles o persones, s'ha posat en marxa tot un sistema altament i científicament tecnificat per a satisfer aquests desitjos sense gaires miraments. I entremig, la brega diària, les enormes dificultats que acompanyen la criança dels fills quan les dones volen mantenir i desenvolupar un treball remunerat o una activitat socialment reconeguda. No és per atzar que en aquests moments en què l'aliança entre unes estructures i una cultura patriarcal i les potents tendències i interessos neoliberals estan produint un augment de les desigualtats, es manifestin obertament tots els malestars lligats a les qüestions de la maternitat i amb ella, als dels models de família, de convivència i de procreació. Com un gran terratrèmol es remou i es debat una qüestió que ha condicionat tant la vida material de les dones com la imatge de la seva identitat, la seva raó de ser i la seva virtut en aquest mon. Perquè la dura realitat situa la maternitat (i tot el que entenem per funcions familiars) en el cor de totes les contradiccions i desigualtats que repercuteixen tant en la vida íntima i personal com en la vida social i política. Les desigualtats i dificultats del treball femení derivades tant de les necessitats econòmiques com de la voluntat de realització personal, porten les dones a haver de triar, sovint massa tard, entre dos desitjos contradictoris. Sobretot perquè no compten ni amb un pacte seriós de corresponsabilitat masculina en les tasques del viure i de la cura, ni amb suports socials que facilitin la possible harmonia entre les dues tasques. I sovint, quan ja és una mica tard se'ls ofereix la possibilitat de fer ús d'una indústria altament tecnificada que intervindrà per reparar les conseqüències dels retards generats pel mateix sistema i que és sovint viscut com un gran conflicte personal i íntim. Una indústria en expansió que no serveix solament a dones que han retardat la maternitat per qüestions òbvies o tenen dificultats, sinó que va ampliant les seves prestacions en forma de compra d'òvuls o contractes de lloguer d'úters.

La part positiva d'aquesta situació és que fa esclatar les antigues creences sobre les dones i la seva identitat, tan poèticament idealitzades com maltractades en la pràctica. Trenca mites i creences sobre virtuts femenines resultat de la seva real però altament explotada capacitat de cura i la seva vocació materna com a única sortida identitària. Exposa obertament les dificultats reals de la tasca de criança; assenyala la manca d'ajuts perquè dones i homes s'animin a tenir famílies. Cal analitzar quines són les condicions econòmiques i socials que propicien tanta dificultat i on són els límits ètics i polítics perquè la indústria i la comercialització no vagi devorant, com en tants altres casos, part de la vida, la intimitat i els cossos humans. Hi ha un ús mercantil pervers i rendible de les dificultats i mals que el mateix sistema genera.