Amb Lliga o sense, toca remuntar

Aquest article s’escriu amb el Madrid proclamat campió de Lliga, però si el campió hagués estat el Barça no caldria tocar-hi quasi res. El Barça ha fet la temporada que ha fet, pírrica; ha ofert la imatge que ha ofert, decebedora, i ha perdut el crèdit que ha perdut com a equip, gairebé tot. Si el Madrid de Capello li hagués regalat el títol de Lliga a l’última jornada, el Barça hauria tingut un èxit per a la història (tres títols consecutius), per a l’estadística (19 Lligues al palmarès) i s’hauria estalviat alguna urgència aquest estiu i la temporada que ve. Alguns milers de barcelonistes haurien sortit al carrer i haurien recordat al Madrid, al seu president Ramón Calderón i a la mateixa Cibeles madrilenya qui és el campió. Però, passada la ressaca, la seva sensació respecte al mateix Barça hauria estat si fa no fa la mateixa que tindran ara. Aquell equip que va ser, ja no hi és. S’ha de tornar a fer.

Han fallat moltes coses i a diferents nivells. La més important, perquè és transversal i perquè ha desencadenat molts dels problemes de l’equip, i al capdavall el
fracàs de la temporada, ha estat el relaxament de l’equip i de tot el club. Aquest és l’origen. Les conseqüències han estat demolidores. L’equip que fa un any celebrava una temporada de somni, amb Lliga i Champions, amb el millor futbol, amb una posició hegemònica, amb recorregut per fer història i amb un milió de seguidors al carrer, ara ho ha perdut tot: els títols, el futbol, l’hegemonia, l’oportunitat de fer història, la confiança de l’afició, el crèdit de molts jugadors, i encara ha aconseguit posar sota sospita els mateixos principis que van fer possible la construcció de l’equip campió. A partir d’aquí, la frase que s’escriu sola és que han de canviar moltes coses de manera immediata i, sobretot, l’actitud de tot el club, de dalt a baix.

No serà l’única cosa que haurà de canviar. Avui és un dia difícil per a tots els culers, però no és el primer. Ja fa moltes setmanes que l’afició intenta entendre i digerir la inesperada decadència del seu equip i, com és tradició, ho fa posant creuetes sobre les cares del pòster i marcant els qui no els agraden, els qui no en saben, els qui han decebut i els qui no voldrien veure la temporada que ve. I, si pares una mica l’orella, n’hi ha pocs que se’n salvin, ni a la gespa, ni a la banqueta, ni a la llotja. Tampoc és això.

A Txiki Begiristain i Frank Rijkaard els toca prendre la majoria de decisions, encara que no totes. Tenen l’avantatge de conèixer de primera mà detalls i circumstàncies, però el seu repte des d’ara consisteix a reconstruir un equip campió conservant el que és aprofitable, extirpant el que ja no serveix, encertant-la amb els nous fitxatges, sembrant la mentalitat correcta al vestidor, recuperant-ne la unitat i mirant de resoldre la falta de lideratge que s’ha evidenciat aquest any de crisi. No és poca cosa.

Aquesta setmana hi haurà notícies. Els tècnics han decidit que volen conservar Eto’o i Ronaldinho junts, malgrat que tots dos els han donat arguments per decidir el contrari, i ara a la junta directiva li tocaria sentenciar el consell dels tècnics en la seva reunió de demà, per sobre de les fílies i fòbies que els cracs han generat entre els directius.

El mateix Joan Laporta donarà la cara demà i el seu balanç no pot ser cap altre sinó assumir sense pal·liatius el fracàs d’aquesta temporada, explicar-ne les causes fins allà on sigui aconsellable i començar a marcar la línia, a demostrar que les coses canviaran substancialment la temporada que ve. I que aquesta lliçó no haurà estat per a no res.

I també poden caure els primers fitxatges, perquè el club està negociant ara mateix la incorporació d’Henry (Arsenal), Touré (Mònaco), Abidal (Lió), Chivu (Roma) i Forlán (Vila-real). Són bons fitxatges i tots força convenients per a l’equip de Rijkaard. També és important encertar-la en les baixes i per això és necessari valorar més el potencial real del jugador que el seu rendiment aquesta última temporada, en què pocs o cap ha estat a l’alçada.

En tot cas, amb Dos Santos i Krkic, serien set les cares noves i la llista de baixes no serà gaire més gran. El club començarà les converses aquesta setmana i haurà de demostrar la seva perícia també traspassant els jugadors que no necessita o els que poden ajudar-lo a assumir la inversió necessària per reconquerir el que aquesta temporada s’ha deixat prendre.