L'arquebisbe de la polèmica

No ens ho esperàvem que l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, s'afegís a la cada cop més llarga llista de dignataris eclesiàstics que es permeten un reguitzell de declaracions polèmiques, d'aquelles que deixen bocabadat. I no perquè li atribuíssim un pensament progressista que estem segurs que ell no comparteix, sinó perquè, més aviat, l'incloíem en una certa tradició, dins l'Església catalana, de mantenir-se al marge dels desagradables estirabots amb què ens regala, de tant en tant, la conferència episcopal espanyola. Fins dilluns passat, doncs, vivíem en el convenciment que els bisbes catalans eren conservadors, però discrets. Més pròxims a l'estil de The Times que al d'Intereconomía, si fem un símil periodístic.

I heus aquí que entrevisten Jaume Pujol a la tele i diu tot allò de les dones (no poden dir missa perquè cadascú té la seva funció, i la d'elles és ser mares), dels homes (les dones els han de tractar com si fossin el fill més petit de la casa) o de l'homosexualitat (no és escaient per a les persones ni per a la societat). L'arquebisbe diu tot això i esclata la polèmica. Les xarxes socials en van plenes. D'indignació i de respostes corrosives. En retinc una d'una noia que, comentant la qüestió del sacerdoci, argumenta que, tard o d'hora, quan acabin buscant dones per fer de capellans no en trobaran cap que ho vulgui ser.

No sé si és cert que acabaran recollint el que han sembrat, perquè la història ens demostra que ni la racionalitat ni el sentit comú solen prevaldre contra les simplificacions i els prejudicis repetits mil vegades, però en qualsevol cas m'esgarrifa la naturalitat amb què Pujol es val d'aquests prejudicis per estalviar-se la lògica. Quan descarta el sacerdoci femení tot exaltant la maternitat, comet un abús de llenguatge que tothom hauria de poder veure: limita les dones al paper de mares, i ignora interessadament els deures de la paternitat, que també podrien invocar-se per prohibir als homes qualsevol ofici o funció. Però no. Només són les dones, les que han de pagar un preu pel fet de poder ser mares. Es veu que als homes la paternitat ens ha de sortir de franc. I, a sobre, hem de ser tractats “com el fill més petit de la casa”. Amb condescendència, potser, però com uns reis. A mi, com a home m'ofèn, que aquest arquebisbe pensi això del meu gènere.