la crònica
Les dues primeres comarques del país a enllestir les consultes a tots els municipis són gironines
Castelló i Figueres no superen el 15% i Vilaür i la Pera passen del 60%
En alguns municipis grossos on l'organització de la consulta va ser impecable i incisiva es van registrar resultats molt bons. Per exemple, a Girona, plaça difícil, es va assolir un 21,4 per cent de participació. A Olot va ser del 26,48%, xifra que situa la ciutat com la capital comarcal del país amb el percentatge més alt de votants. La participació total de la comarca és del 30,88%. A Salt, municipi de l'àrea metropolitana de Girona amb la idiosincràsia que avui tothom coneix, la participació va ser del 15,08 per cent. En els municipis més petits de l'àrea metropolitana de Girona, la participació va ser alta: el 37,87 per cent a Fornells de la Selva; el 25,76 a Quart; el 23,03 a Sarrià de Ter, o el 34,57 per cent de Vilablareix, municipi governat per l'alcalde Enric Vilert, també president de la Diputació de Girona.
A tres municipis petits es van registrar participacions molt elevades: 58,74 per cent a Setcases; 63,41 per cent a Vilaür, i 60,42 per cent a la Pera, vila del general Savalls, figura de la tercera carlinada.
A municipis mitjans també es van registrar participacions prou altes. A Amer, el 32,83%; a Cadaqués, el 30,77%; el 21,44 per cent a Caldes de Malavella, o el 27,89 per cent de Camprodon, governada per l'alcalde Esteve Pujol, que és secretari d'organització del PSC de les comarques gironines.
Màxima participació
En aquesta tercera onada van votar 53 municipis dels 221 municipis de les comarques gironines. En la primera onada, el 13 de desembre del 2009, van votar 59, i en la segona onada, el 28 de febrer, 28. Després d'aquesta tercera onada del 25-A la participació total a les comarques gironines és la més alta de Catalunya. D'un padró de 490.958 persones, ja n'han votat, 114.701, que representa una participació del 23,36%. Hi han hagut 3.835 vots en contra, el 3,34%, i 2.297 en blanc, el 2% . La mitjana de Catalunya és del 21,09%.
Experiència de democràcia participativa
Esperava que les teles fessin programes especials amb un avanç dels resultats a les vuit del vespre. Però no van fer res, ni per anar-hi en contra; cal reconèixer que, ahir, TVC va donar la informació com cal; qui sap si el sectari que grata la crosta els tocarà el crostó!? La resta de mitjans audiovisuals d'abast nacional i estatal, per no parlar dels escrits, ja us ho podeu imaginar: l'espanyol té una paraula potent, més precisa que menyspreu: el ninguneo. No és dolent.
Tanmateix, el muntatge de la Casa de Cultura Bisbe Tomàs de Lorenzana, de Girona, em va fer el fet. Feia efecte una sala de premsa tan ben parada i tants de periodistes. I tants observadors internacionals. Llàstima que no preveiessin un sistema de megafonia, per sentir-ho millor de darrere, ja que les sales del vell hospici retrunyen.
Em va fer gràcia veure-hi Vicent Partal, heroi de Tiananmen i de qui saps tantes trifulgues nacionals i internacionals. D'observadors vaig reconèixer el gallec Xosé Manuel Beiras, líder del BNG. El banyolí Tomàs Cortada, històric del Tint, el col·lectiu que va revolucionar l'art i la cultura al final de la dictadura, em va fer fixar en altres personalitats internacionals. En el doctor en dret constitucional Daniel Turp, vicepresident del Partit Quebequès, Belkacem Lounes; en el president del Congrés Mundial Amazic (CMA); en el maputxe Gustavo Quilaqueo, president del Partit Wallmapuwen, o en Bekir Kaya, alcalde de Wan, del Kurdistan Nord (turc).
A quarts de nou del vespre, hi havia molt de moviment polític. Vaig veure-hi unitat, però no pas barrig barreig. Els partits sobiranistes van parlar per separat, però tenien el punt de mira enfocat allà mateix. Primer CiU, després la CUP i després ERC. Crítiques contra el PSC i contra les declaracions de Joaquim Nadal, primer secretari dels socialistes gironins i conseller de PTOP. Recordo un comentari abans de les conferències de premsa que l'atabalarà: «Si votés i animés els seus a votar, en comptes de conseller d'un govern regional, seria ministre d'un país.» Us he de dir que la brasilera Moema Miranda, d'IBASE, Instituto Brasileiro de Análises Sociais e Econômicas, va al·lucinar. Per què? El que ha passat en les tres onades independentistes: 13-D, 28-F i 25-A és democràcia pura, surt de la base. És exactament aquella il·lusió participativa del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre.
