Política
Musharraf posa fi a l'estat d'excepció i restaura la Constitució
El president de Pakistan, Pervez Musharraf, ha emès avui dissabte tres decrets presidencials amb què ha restaurat la Constitució i ha posat fi, després de 42 dies, a l'estat d'excepció vigent al país.
Musharraf havia decretat l'estat d'excepció, segons va assegurar el 3 de novembre, per la deterioració de la llei i l'ordre en el país i per la "ingerència" del Poder Judicial en la tasca de govern.
Per a molts analistes, no obstant això, Musharraf es proposava en realitat sotmetre al Tribunal Suprem, que havia de pronunciar-se sobre la validesa de la seva candidatura presidencial per a un segon mandat, amb una decisió segurament adversa al president.
En aquest context, la restauració de la Constitució ha estat criticada per associacions com Human Rights Watch (HRW), que des d'Estats Units ha afirmat que la fi de l'estat d'excepció, després de les reformes de Musharraf, no significarà la volta d'un dret constitucional genuí.
I a més, els moviments de Musharraf han tingut conseqüències funestes per a la seva popularitat a Pakistan, on un 67 % dels votants desitja la seva dimissió d'acord amb les dades d'una enquesta publicada aquesta setmana per l'Institut Internacional Republicà, amb seu a Estats Units.
Tancament de canals crítics
La declaració d'excepció va precedir al tancament de diversos canals de televisió crítics amb Musharraf i va suposar la detenció temporal de més de 5.700 advocats, activistes i opositors, entre ells l'expresident del Suprem, Iftikhar Chaudhry, o l'exprimera ministra Benazir Bhutto.
Bhutto, líder del Partit Popular de Pakistan, ha aplaudit el final de l'estat d'excepció, encara que ha assegurat tenir "reserves", al mateix temps que no ha descartat col·laborar amb Musharraf si les eleccions del proper dia 8 de gener són netes.
La declaració de Bhutto es produeix dos dies després que una font del govern expliqués que Musharraf es disposa a esmenar una llei que impediria la dirigent convertir-se de nou en primera ministra.
Musharraf havia decretat l'estat d'excepció, segons va assegurar el 3 de novembre, per la deterioració de la llei i l'ordre en el país i per la "ingerència" del Poder Judicial en la tasca de govern.
Per a molts analistes, no obstant això, Musharraf es proposava en realitat sotmetre al Tribunal Suprem, que havia de pronunciar-se sobre la validesa de la seva candidatura presidencial per a un segon mandat, amb una decisió segurament adversa al president.
En aquest context, la restauració de la Constitució ha estat criticada per associacions com Human Rights Watch (HRW), que des d'Estats Units ha afirmat que la fi de l'estat d'excepció, després de les reformes de Musharraf, no significarà la volta d'un dret constitucional genuí.
I a més, els moviments de Musharraf han tingut conseqüències funestes per a la seva popularitat a Pakistan, on un 67 % dels votants desitja la seva dimissió d'acord amb les dades d'una enquesta publicada aquesta setmana per l'Institut Internacional Republicà, amb seu a Estats Units.
Tancament de canals crítics
La declaració d'excepció va precedir al tancament de diversos canals de televisió crítics amb Musharraf i va suposar la detenció temporal de més de 5.700 advocats, activistes i opositors, entre ells l'expresident del Suprem, Iftikhar Chaudhry, o l'exprimera ministra Benazir Bhutto.
Bhutto, líder del Partit Popular de Pakistan, ha aplaudit el final de l'estat d'excepció, encara que ha assegurat tenir "reserves", al mateix temps que no ha descartat col·laborar amb Musharraf si les eleccions del proper dia 8 de gener són netes.
La declaració de Bhutto es produeix dos dies després que una font del govern expliqués que Musharraf es disposa a esmenar una llei que impediria la dirigent convertir-se de nou en primera ministra.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
