Política

"A Brussel·les parlen més castellà que flamenc"

Entrevista a Alexander De Croo, líder dels liberals flamencs

És la guspira que ha revifat l'incendi belga, l'anticrist dels valons. El líder de l'Open VLD liberal flamenc, Alexander De Croo (Vilvoorde, 1975), s'ha atrevit a fer caure el govern en plena tempesta econòmica i a les portes de la presidència belga de la UE. Fart del veto de Valònia a la protecció de la llengua flamenca, arraconada pel francès a la rodalia de Brussel·les, el successor de l'enyorat expremier Guy Verhofstadt ha forçat un avançament electoral: els independentistes de l'N-VA lideren la cursa, amb un 26% d'intenció de vot.

Bèlgica es trenca?
Flamencs i valons som bessons siamesos, completament enganxats; compartim el mateix cor, Brussel·les, i si el partim per la meitat deixarà de batre i hi sortirem tots perdent. El 85% dels flamencs no volen la independència: viure a Bèlgica ens beneficia. Volem seguir sota la mateixa teulada; ara plou i hi ha goteres, així que l'hem de reparar, però no destruir tota la casa sencera.

Però per als valons vostè és una icona independentista; l'acusen de posar la defensa del neerlandès per davant de la lluita contra l'atur.
No m'excita veure la bandera flamenca, però tampoc la belga, només vull que Bèlgica funcioni i ara és un caos. S'ha exagerat molt. No sóc pas nacionalista: em sento tan flamenc com belga i europeu. Però els valons interpreten qualsevol intent de modernitzar el país que fa Flandes com un pas cap a la independència. He hagut de trencar el govern fart del bloqueig való, perquè les coses es moguin. Cal respectar els drets de la minoria francòfona, però no poden dir sempre que no a tot.

¿No és massa car per a Flandes mantenir Bèlgica unida? El govern flamenc xifra en 5.400 milions d'euros les ajudes que cada any transfereix al sud. ¿No preferiria que Sarkozy s'annexionés Valònia?
Bèlgica és la frontera entre la cultura llatina i la germànica, potser flamencs i valons no parlem la mateixa llengua, però sí compartim una cultura comuna. Flamencs i holandesos parlem el mateix idioma, sí, però no tenim res a veure a nivell cultural, som molt diferents. Bèlgica té sentit i també econòmicament. A Flandes li interessa tenir un veí ric i no deprimit com Valònia. D'acord, no existeix l'orgull belga, no tenim molta història, però encara volem viure plegats.

Doncs les eleccions anticipades que vostè ha provocat porten Bèlgica a un carrer sense sortida: l'N-VA guanyarà i sumant-hi l'ultradretà Vlaams Belang els vots independentistes superaran el 36%.
Entenc que els flamencs estiguin emprenyats. A Brussel·les ja fins i tot es parlen més el castellà i l'àrab que el flamenc. Imagina't que en només vint anys, el poble on has nascut i crescut canvia de llengua, que al teu forn es neguen a parlar en el teu idioma de sempre. La llengua és la base de la identitat, el que més et defineix. Fa mig segle el francès era la llengua dominant, econòmicament, política i cultural; els flamencs sempre ens hem sentit oprimits. Ara som molt sensibles i cal tractar-nos amb respecte. El que volem és que si algú ve a viure a Flandes tingui un mínim de respecte i sensibilitat per la nostra llengua. A casa que cadascú parli en l'idioma que vulgui, però has de ser sensible amb la comunitat que t'acull i no exigir-li que et parli en francès.

Com evitar el divorci?
El model de confederació seria ideal: el màxim de competències per a les tres regions i, per raons d'eficiència, mantenir algunes polítiques a nivell federal, com la justícia, la policia, els afers exteriors, l'exèrcit, la solidaritat i les pensions... Però hi ha moltes coses que és millor que fem separats: el mercat laboral és molt diferent al nord i al sud, Valònia té un problema amb l'atur juvenil, Flandes amb el dels majors de 50 anys: no té res a veure. Venim d'un país unitari i ens estem mudant cap a un de confederal; som a mig camí.

El rei Albert II li va retreure que trenqués el govern ara. Què en pensa, un liberal com vostè, de la monarquia?
Si haguéssim de reescriure Bèlgica sobre un full en blanc no hi posaríem rei, esclar. Però ara ja el tenim i no és tan car, i a molta gent li agrada. I Albert II és bon tio, és molt divertit. Una altra cosa és que hagi de signar les lleis, sancionar-les. No crec que ho necessitem. Albert II no pensa: signa i prou, però no sabem qui vindrà en el futur. Al rei no el pots enviar a casa si no t'agrada. Com a liberal he de dir que estic en contra de la monarquia, és antidemocràtic, però Albert II és l'únic que pot fer de mediador entre neerlandòfons i francòfons: no pertany a cap dels dos bàndols.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.