Política

El dèficit de finançament supera els 12.000 milions

Amb l'actual model la Generalitat ingressa 22.000 milions i en gasta 34.000

Total: 12.350 milions d’euros. Aquesta és la diferència entre el que el govern català ingressa i el que gasta, segons els pressupostos de la Generalitat pel 2008. És la famosa xifra del dèficit de finançament català, que contrasta amb el superàvit del 2 per cent del PIB amb què es van tancar el 2007 els comptes de l’Estat. D’aquí el retret que l’executiu espanyol ha aconseguit el seu superàvit a força d’encolomar els números vermells al territori. Dit en altres paraules, o xifres, les autonomies disposaven l’any passat del 22% dels diners públics però havien de fer front al 36% de les despeses.

En el cas català aquest percentatge es tradueix en uns ingressos de 22.400 milions i una despesa de 34.750 milions d’euros per cobrir entre d’altres conceptes la sanitat o l’ensenyament. ¿Vol dir això que el nou finançament haurà d’eliminar aquesta diferència de 12.350 milions? Evidentment, no. La diferència entre els dos capítols seguirà existint però el nou model ha de servir per aconseguir cobrir una part d’aquest dèficit. Especialment, tenint en compte que les finances catalanes no guanyen per males notícies: a la frenada dels ingressos provocada per la caiguda de la construcció, s’hi ha sumat l’oposició de la UE al cèntim sanitari, entre d’altres ensurts.

El tret de sortida –formal– per a la negociació del nou finançament es donarà el 28 de maig en què s’ha convocat la comissió bilateral d’Afers Econòmics i Fiscals. L’ordre del dia de la comissió, que com indica l’adjectiu de bilateral asseu els governs català i espanyol, preveu l’“adopció d’acords que calgui per desenvolupar en els terminis fixats” els principis que marca l’Estatut. I és que el text també marca una data per a l’acord, el 9 d’agost.

No serà fàcil. Les espases estan en alt. El govern espanyol ha apuntat la possibilitat de deixar per un altre dia el nou finançament i el president José Montilla ha decidit plantar cara a l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. D’entrada, el gest de Montilla li va servir per escoltar ahir el reconfortant suport del seu gabinet. Fins i tot ha descol·locat CiU: Jordi Pujol ha aplaudit el gest mentre, Artur Mas exigeix proves i reclama que el PSC es desmarqui del PSOE al Congrés. I és que, un cop el president s’ha apuntat a la moda de marcar perfil, arriba el més difícil: aguantar el tipus.

Montilla, de moment, va fent feina –de fet, fonts socialistes apunten que abans de tirar-se a la piscina ja havia comprovat el nivell d’aigua–. Diumenge va aprofitar l’acte del PSOE a Barakaldo per conversar amb els presidents d’Andalusia, Balears, Aragó, Galícia i Extremadura. Dilluns, aprofitant una reunió amb els diputats del PSC, es va entrevistar a Madrid amb el portaveu del PSOE al Congrés, José Antonio Alonso, i des de presidència es preveu aviat una reunió del comitè territorial del PSOE, que agrupa els seus líders autonòmics.

Des del govern espanyol, la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega –contertúlia monclovita de Montilla atesa la fredor amb Zapatero–, insistia ahir a Níger que no hi ha friccions. No obstant, Zapatero no va desaprofitar l’oportunitat d’or que li brindava el primer ple del Senat aquesta legislatura per insistir a marcar territori. El president espanyol va insistir de nou que el finançament s’ha de pactar entre tots, i que la població –que esgrimeix Catalunya– serà tan sols una més de les variables. Interpel·lat per CiU, va afegir que aquests principis són compatibles amb l’Estatut que exigeix “bilateralitat i també multilateralitat”. Entre dos aigües. Adequat en moments de plujosa sequera.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.