Més cares a Unió

Unió és en gran part Josep Antoni Duran (el Campell, 1952). Però aquests últims anys s’han anat consolidant tres figures importants a la seva ombra. El parèntesi obligat que va haver d’obrir el líder democristià per malaltia les ha rellançades amb més perfil. La primera és el diputat al Congrés Josep Sánchez Llibre (Vilassar de Mar, 1949). El germà del president del RCD Espanyol, amic personal de Duran, és un dels polítics catalans amb més capacitat de negociació a Madrid, amb bons contactes tant al PSOE com al PP. Va promoure la recent moció unitària del Congrés amb propostes contra la crisi econòmica, que va unir socialistes, populars i IU, i forma part del grup d’Unió provinent dels desapareguts Centristes de Catalunya (UCD), com el senador Jordi Casas i el responsable de coordinació parlamentària d’UDC, Manuel Silva. Aquest darrer és considerat pròxim al catolicisme conservador, una característica que no comparteixen els altres excentristes.

Pelegrí, el dia a dia
El segon dirigent en ascens és l’exconseller de Governació Josep Maria Pelegrí (Lleida, 1965), que ha tingut cada vegada més paper els últims mesos a causa de la intervenció quirúrgica a la qual va ser sotmès Duran. El líder d’UDC li va delegar temporalment les funcions. Polític de l’estricta confiança de Duran, militant d’Unió des dels 17 anys, Pelegrí és secretari general del partit i, per tant, el número dos de l’organigrama. En coordina el dia a dia i és la cara d’Unió quan Duran no pot comparèixer davant la premsa. De Pelegrí depenen la responsable de comunicació, Joana Ortega, i el de relacions internacionals, Salvador Sedó, aquest darrer amb el decisiu paper dels contactes d’UDC amb la potent democràcia cristiana internacional. Més allunyats del nucli de Pelegrí hi ha els diputats Ramon Espadaler i Marta Llorens.

El tercer dirigent és Antoni Castellà (Barcelona, 1970), que milita a Unió des del 1992, després d’una vinculació inicial a l’independentisme extraparlamentari. Com a secretari d’organització també depèn de Pelegrí, però ho fa amb trajectòria pròpia. Està vinculada a ell una part especialment activa d’Unió, com és el poder municipal, i també té influència sobre la Unió de Joves. Hi ha en l’òrbita pròxima de Castellà l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal; el de Platja d’Aro, Joan Giraut; l’exalcalde de l’Escala, Josep Maria Guinart, i el president d’Unió a Barcelona, Gerard Ardanuy. El grup municipalista ha protagonitzat aquest any un tour de force inèdit al partit democristià, quan 18 alcaldes d’Unió es van reunir a Vic l’abril passat per reivindicar més pes municipal a la direcció. La trobada es va celebrar al marge de la cúpula d’Unió, però amb coneixement de Castellà, que alhora ha participat en les negociacions del finançament entre CiU i el govern català.

A banda dels polítics que porten el dia a dia d’Unió, hi ha els històrics. Hi destaca l’exconsellera Núria de Gispert, que manté una estreta sintonia política amb Jordi Pujol, el líder històric de l’altre partit de CiU, CDC. També sobresurt l’expresident del Parlament Joan Rigol, defensor de posicions unitàries com el fallit pacte cultural als 80 o la recent trobada d’expresidents amb José Montilla sobre el finançament. Encara cal esmentar, a un segon nivell, Llibert Cuatrecasas i Concepció Ferrer.
L’univers d’Unió es completa amb el sector crític del Matí, que agrupa 80 militants sobiranistes, però és minoritari. En formen part Vicenç Pedret, Carles Puigdomènech i Joan Capdevila. Són partidaris d’una renovació a fons d’Unió i favorables a la Casa Gran que impulsa CDC, i s’oposen a una hipotètica incorporació al govern central.