Partits, a tota màquina
La ‘rentrée' política a Catalunya vindrà marcada pels anuncis de Zapatero de fer eleccions anticipades i reformar la Constitució
Excepte CiU –Duran– i el PSC –Chacón–, la resta encara no han triat el seu candidat pel 20-N
Demà comença el curs amb deures per al PSC i CiU: què cal fer amb el dèficit?
ERC i Iniciativa encara han de fixar el candidat i les aliances pel 20-N
“Ara ja serà un no parar fins al Nadal.” La frase d'un assessor de comunicació del PSC resumeix el calendari polític dels pròxims mesos al carrer de Nicaragua. Però a qualsevol de les seus dels principals partits catalans poden dir el mateix. S'espera una rentrée política intensa, transcendent i sense respir. Els recents anuncis de Zapatero han agafat la majoria amb el peu canviat després d'haver avançat les eleccions al 20 de novembre i d'haver obert el meló de la reforma de la Constitució. Les principals qüestions de la tardor política catalana –pressupostos, atur, retallades, comissió del concert fiscal, llei electoral, consultes...– han quedat trastocades per l'agenda estatal. Fins i tot, el mateix PSC, cosí germà del PSOE, ha hagut d'ajornar al desembre el seu esperat congrés de renovació.
Escollir caps de llista, preparar la campanya, organitzar els congressos propis i, a més, òbviament, governar la Generalitat i fer oposició al Parlament al mateix temps. S'acosten mesos de molta política. El curs comença avui, encara a l'agost, amb la convocatòria a files de les direccions del PSC, CiU, ICV-EUiA, PP i ERC. Després d'un curt estiu, i veient com es precipitaven els esdeveniments, tant al Congrés com a les borses, tots els partits volen prendre decisions amb celeritat. Hi haurà dinars, passadissos i reunions. El primer punt, avui mateix, serà fixar la posició sobre la introducció del límit del dèficit públic a la Constitució. El segon, definir prioritats d'acció política a Catalunya en tots els terrenys: econòmic, social, nacional... El tercer, ja immersos en la llarga precampanya pel 20-N, escollir candidats, llistes i programes electorals. I el quart, però no menys important, sobretot per a ERC i el PSC, establir les bases del seu congrés.
Els favorits per a les eleccions del 20-N, el PSC –guanyador de totes les estatals a Catalunya– i CiU –que les enquestes situen a punt de sorpasso–, parteixen de situacions molt oposades. Els uns vénen de perdre quasi tot el poder (Generalitat, diputacions, ajuntaments) i els altres, en canvi, de guanyar-ho tot. Els uns tenen un buit de poder i renovaran el lideratge (Zapatero, Montilla i Hereu) i els altres tenen ara líders clars i ben valorats a les enquestes (Mas i Duran i Lleida). El PSC s'ha d'esforçar per donar una imatge de renovació, crear discurs per ser alternativa –no només oposició– i situar cares engrescadores al capdavant del partit i del cartell electoral. CiU, en canvi, s'ha d'esforçar per mantenir el creixement.
Chacón i Duran, OK
Tot i la importància del programa polític, en una societat de lideratges i televisions, les mirades se centren en l'elecció dels caps de cartell. L'únic punt positiu per al PSC és que no haurà de pensar gaire en la seva candidata a Catalunya. A Barcelona no hi ha dubte: tot i que no és oficial, la cap de cartell serà Carme Chacón. A més, es preveuen poques novetats quant als acompanyants: Francesc Vallès (coordinador de diputats i senadors del PSC) seria cap de llista per Tarragona i Teresa Cunillera (vicepresidenta primera del Congrés), per Lleida. La campanya, però, segons expliquen fonts del partit, hauria de ser molt renovadora. Tot això, però, sense haver renovat ni els òrgans de direcció del partit ni la ponència política.
CiU ja fa més d'un mes que va proclamar oficialment Josep Antoni Duran i Lleida candidat. L'única complicació per al líder democratacristià és la feinada que se li ha girat al Congrés amb la reforma de la Constitució. El dubte és qui seria el número dos, és a dir, qui representaria les sensibilitats convergents i més sobiranistes. L'opció d'Oriol Pujol com a company d'escó de Duran es desdibuixa a mesura que s'expressen els dirigents de la federació: “Calma”, li demanen alguns dirigents.
La resta de partits catalans encara no tenen gens clar qui serà el seu cap de llista. Però al llarg dels quinze dies vinents tot quedarà resolt. ERC, i de retruc els possibles companys de viatge de Solidaritat i Reagrupament, encara han de decidir entre Joan Ridao i Alfred Bosch (vegeu peça adjunta).
A ICV-EUiA, totes les travesses indiquen que Dolors Camats serà la candidata de la coalició roig-i-verda. Tot i això, el partit ni ho confirma ni ho desmenteix. La persona que hi concorri, sigui Camats o sigui una altra per sorpresa, presentarà candidatura durant el pròxim consell nacional d'ICV, el dissabte 3 de setembre. Després, la formació hauria de celebrar unes primàries sobre el cap de llista, però probablement hi haurà una única candidata; en aquest cas, durant el mes de setembre, les primàries servirien per iniciar la precampanya i fer més coneguda entre la ciutadania la nova cap de files escollida per substituir l'actual líder del partit, Joan Herrera.
El Partit Popular, Mariano Rajoy a banda, no té encara cap de cartell a Catalunya i tots els dirigents catalans eviten respondre si la presidenta dels populars, Alícia Sánchez-Camacho, hauria de ser-ho o no. Oficialment, el partit diu que no començarà el procés fins a finals de setembre. Ara la terna de candidats a encapçalar les llistes està formada pel veterà diputat Jorge Fernández Díaz; el coordinador de Relacions Internacionals del PP i mà dreta de Rajoy, Jorge Moragas, i la mateixa Sánchez-Camacho.
Programa, programa... i pactes
La feina bruta electoral, la més desconeguda de les campanyes, ja ha començat. La maquinària dels partits s'engreixa ara amb vista als vuitanta dies que tenen per fixar els caps de llista, els temes de debat, les propostes del programa i el to –més agressiu o més defensiu– dels discursos. Els partits consultats per aquest diari insisteixen que el que importa és el missatge, el discurs i el programa. Les promeses electorals de cada formació aniran segurament vinculades a les campanyes polítiques seguides els últims mesos: CiU, amb el concert fiscal; PSC, amb la idea de renovació i la por d'un pacte de dretes; ICV-EUiA, amb la crítica a les retallades i l'acostament al 15-M; ERC, amb l'independentisme com a bandera, i el PP, presentant Rajoy com l'única alternativa contra la crisi econòmica. CiU i el PP, en cicle de creixement electoral, no faran gaires canvis per recollir els fruits. En canvi, el PSC haurà de promoure un discurs de renovació tot i haver retardat dues setmanes –fins a mitjan desembre– el seu congrés. El dubte, encara, és la coalició que presentarà la nova ICV d'Herrera: en breu, firmarà el pacte amb EUiA i, si les converses entre IU i Equo fructifiquen, hi hauria una candidatura roig-i-verda unitària a tot l'Estat. Ciutadans i UPD també estan negociant un pacte.
