El mandat de les urnes

Es veu que aquesta setmana tocava reviure el passat. I no ho dic pel moviment del 15-M, que és ben present, sinó perquè determinats partits de l'Ajuntament de Tarragona han reprès el ball de contactes discrets, rumors i especulacions sobre un possible pacte de govern que tanta vergonya aliena va causar immediatament després de les eleccions municipals. No és que pactar sigui lleig per si mateix, és que quan es triga tant i no s'arriba a res, això és senyal que les matèries que es debaten queden tan lluny del sentit comú que costen d'empassar, fins i tot per als mateixos futurs signants de l'acord.

Mirem-nos ho de més a prop. Els dotze escons dels socialistes no els donen majoria absoluta, encara que volguessin afegir-hi el d'Iniciativa, mentre que la suma de populars i convergents hi arribaria justet. Si els socialistes pactessin amb algun dels grups de dretes, o amb tots dos, tindrien un govern d'àmplia base. Però a quin preu? Al preu d'ignorar el sentit mateix de les eleccions que ens van dur aquests números tan difícils, al preu d'utilitzar el parlamentarisme per capgirar el que es desprèn d'una consulta democràtica. Perquè si considerem les quatre forces amb representació municipal, veurem que les dues d'esquerres sumen 20.428 vots, mentre que les de dretes només arriben als 19.837 vots. Això és exactament el que va dir l'electorat l'any passat, i si la distribució d'escons no ho reflecteix és problema del sistema electoral que s'utilitza, però no pas dels ciutadans.

El mandat de les urnes, maldestrement traslladat al plenari, apunta de manera clara cap a una majoria d'esquerres, i la lògica em diu que ha de ser l'esquerra la que governi la ciutat, perquè així ho han volgut els homes i les dones que van anar a votar. És raonable també que ens preguntem com, si no tenen prou escons per a la majoria absoluta.

Però la resposta també és clara. Amb majoria simple, consultant àmpliament cada acord i recordant els seus deures als portaveus d'aquests grups que tanta pressa demostren per arribar a l'alcaldia, encara que sigui de manera espúria. El president Mas tampoc no en té, de majoria absoluta, i encara que no li agrada consultar les coses, sí que es complau, de tant en tant, a recordar a tothom que, com a cap del primer grup de la cambra, seu a la cadira que li correspon. Ha ser menys, l'alcalde d'aquí?