Hereu comença a recompondre la trencadissa

Per tancar la crisi, Hereu i el PSC han recorregut al manual. No burxar la ferida, mirar endavant i prendre decisions ràpides i expeditives per evitar la sensació de bloqueig són les primeres mesures per mirar de sortir del forat on s'ha ficat el govern municipal. La processó, però, va per dins. L'alcalde de Barcelona trigarà molt temps a digerir la patacada que han suposat els resultats de la consulta de la Diagonal, i el seu marge d'error a partir d'ara passa a ser mínim.

L'endemà del desgavell, el capítol d'assumpció de responsabilitats es donava ahir per tancat. Les dimissions o destitucions pactades de Pilar Conesa com a gerent de sistemes informàtics i, sobretot, de Carles Martí com a primer tinent d'alcalde acabaran sent les úniques decisions dràstiques, tret que l'escenari es compliqui, cosa que amb els antecedents que hi ha no seria gens estranya. El pas següent –de fet, l'alcalde i el seu reduït nucli de confiança ja hi estan immersos– és reconstruir el que la tempesta es va endur. La primera decisió ha estat entronitzar Jordi William Carnes, fins ara tercer tinent d'alcalde d'Hisenda i Promoció Econòmica, a la primera tinència d'alcaldia. El seu perfil i tarannà són radicalment diferenciats dels de Martí, l'home de partit que fins ara s'encarregava de posar ordre a l'executiu. William Carnes, per contra, té com a avals la seva habilitat negociadora i les bones relacions que manté amb l'oposició i, molt especialment, amb el líder d'ERC Jordi Portabella, aliat natural del bipartit (PSC-ICV-EUiA). Ahir, i un cop confirmat el nomenament, el ja nou primer tinent d'alcalde va recalcar que una de les seves prioritats serà «reforçar els pilars perquè quan Barcelona surti de la crisi estigui en la millor posició possible».

L'altra crossa sobre la qual se sustentarà a partir d'ara el govern de Barcelona és una altra regidora de perfil alt, Assumpta Escarp, actual responsable de la macroàrea de Seguretat. El seu cas és especialment paradoxal. Considerada una dona de l'antic alcalde Clos, en aquest mandat s'havia de mantenir en segona línia. Com ja ha passat en altres ocasions, però, l'alcalde hi ha acabat recorrent per tallar de soca-rel crisis potencialment verinoses, com ara la de la prostitució. Tot apunta que serà la tercera tinenta d'alcalde, amb les atribucions actuals més la regidoria de Ciutat Vella. Un encàrrec especialment espinós, per tots els problemes del territori. Aquest moviment implicarà que hagi de deixar el càrrec de titular de l'Eixample, que passaria a ocupar Raimon Nicolau, fins ara comissionat de Participació Ciutadana. L'ecosocialista Ricard Gomà continuarà com a segon tinent d'alcalde, i el titular d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, com a quart. Aquest ball de noms, però, anirà acompanyat d'una redistribució competencial tant o més important. No en va, fins ara Carles Martí tenia competències directes en matèries com ara cohesió territorial (control dels districtes), educació, dones i joventut, esports, cultura, immigració, cooperació i participació ciutadana. Partint de la base que Williams Carnes continuarà exercint el control sobre tota la parcel·la econòmica, la tutela sobre totes aquestes matèries s'haurà de repartir o, fins i tot, repensar en virtut de la nova línia d'acció política que vol emprendre l'alcalde Hereu. En els pròxims dies, però, aquest debat s'ha d'haver tancat. Un cop s'hagi sargit el descosit, el que tocarà és vendre el missatge. I com menys es parli de la Diagonal, millor. En la peregrinació d'ahir per ràdios i televisions, Hereu així ho va voler recalcar, tot i que va ser inevitable que hagués de fer referència al terrabastall de la consulta. Així a Els matins, de TV3, l'alcalde va revelar que a mitjan setmana passada ja havia intuït nítidament que guanyaria l'opció C, «ja que determinats sectors que normalment donarien suport al projecte hi van expressar dubtes». També va assegurar que no renuncia a reformar l'avinguda, tot i que a mitjà termini, i també va admetre que la seva excessiva implicació personal en la campanya ha estat un element que ha provocat «l'extrema politització d'un procés que havia de ser un debat urbà». Però tot això el PSC vol que quedi enrere, i que el discurs se centri en les necessitats més peremptòries de la ciutat: «Ara haurem d'invertir més en habitatge i equipaments i menys en transformacions de carrers.»