Maragall formalitza a través d'una carta la seva renúncia com a president del PSC

L'ex president de la Generalitat ha dirigit una ""Carta als amics" en la que afirma que "ha arribat el moment de fer efectiva la meva renúncia" com a president del PSC, després de les eleccions municipals, tal com va anunciar al primer secretari del seu partit, José Montilla, fa sis mesos.

En un article d'opinió publicat avui a La Vanguardia, que titula "Carta als amics", Maragall considera que "s'han complert els objectius que em vaig proposar. Potser no tots, però sí els més significatius" durant les seves etapes com a alcalde de Barcelona durant quinze anys i com a president de la Generalitat tres anys.

Cita, entre les consecucions, la Carta Municipal de Barcelona, la cessió de l'ús del castell de Montjuïc i la compilació del dret civil encara que considera que "encara falta la recuperació total de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en mala hora suprimida l'any 1987 per les lleis territorials del govern convergent".

També queden més "coses per fer" per la nova generació de polítics de centreesquerra, com la consecució d'un grup parlamentari propi per al PSC que, de no aconseguir-se, "produirà un cert sentiment de decepció. Ja fa massa que es va suprimir amb l'excusa del cop d'Estat de Tejero", afirma l'ex president de la Generalitat.

Un Senat de les autonomies, que es "ha de proposar, independentment que trigui molt o poc a arribar", és un altre dels objectius que Maragall espera que els tres partits de govern de Catalunya demanin de forma coordinada.

Pel que fa a l'Estatut de Catalunya, opina que "el tocaran, però poc. Espero que cap part substancial" i afegeix que "tothom sap que fer enrere l'Estatut després d'un referèndum seria difícil de empassar no només per part dels catalans, que podrien demanar una repetició de la consulta, sinó per una quantitat no banal de ciutadans espanyols".

Pasqual Maragall aposta, a partir d'ara, per dedicar els seus esforços a Europa, "la nostra nova gran pàtria", a través de l'intent italià de crear el Partit Demòcrata Europeu, una via que "trobarà dificultats", segons reconeix.