Més de 35.000 belgues, sobretot francòfons, es manifesten a Brussel·les a favor de la unitat de Bèlgica

Desenes de milers de belgues, majoritàriament de la comunitat francòfona, s'han manifestat a favor de la unitat de Bèlgica, aquest diumenge a Brussel·les. Més de 35.000 persones, segons les dades de la policia, han format un riu negre, groc i vermell que ha recorregut la capital comunitària per rebutjar la independència de Flandes i reclamar un acord polític que posi fi al rècord històric de 161 dies que Bèlgica porta sense govern: més de cinc mesos han passat des de les eleccions del 10 de juny sense que flamencs i valons es posin d'acord per formar el nou executiu.

Marie-Claire Houart, una funcionària de 45 anys d'edat de Lieja, a l'est de Bèlgica, ha lliurat al president del Senat, Armand de Decker, les més de 140.000 signatures que ha recollit per intentar frenar el divorci belga.

Molts més valons que flamencs han sortit al carrer per participar en una marxa en què s'han pogut escoltar molts més crits en francès, tot i que també es llançaven algunes consignes i es podien llegir algunes pancartes en neerlandès –la capçalera, amb el lema Per la unitat, fins i tot estava en alemany, que també es llengua oficial. Però queda clar que la possibilitat que els més de cinc mesos de crisi acabin en trencament, en la secessió de Flandes, preocupa molt més a la comunitat francòfona, que reclama solidaritat, que a la flamenca, més rica i nombrosa, que vol més competències.

La manifestació ha sortit a les onze del matí d'aquest diumenge de la Gare du Nord de Brussel·les i després de creuar el barri de les institucions europees ha arribat a tres quarts d'una al parc du Cinquantenaire, construït el 1880 per commemorar, precisament, el primer segle de la independència de Bèlgica. Allà s'hi celebra una festa que s'allargarà fins el vespre, així que la xifra d'assistents encara podria créixer més. Els organitzadors havien previst la participació d'entre 30.000 i 50.000 persones a la marxa, que s'ha desenvolupat sense cap incidència, segons ha informat la policia.

Alguns líders polítics francòfons han participat en la marxa, però ho han fet a títol personal i no s'ha vist cap pancarta de cap partit. François-Xavier Donnea, del Mouvement Réformateur –centre-dreta, partit més votat a Valònia en les últimes eleccions–, Anne-Marie Lizin i Fadila Laanan, del Parti Socialiste, o els ecologistes Jean-Michel Javaux i Isabelle Durant, entre d'altres, són alguns dels dirigents que s'ha pogut veure en la manifestació, una iniciativa individual d'una funcionària de Lieja que ha aconseguit reunir 140.000 firmes a favor de la unitat de Bèlgica des del passat 10 d'agost.