Política

"Al mercat, el castellà té més valor que el català"

No... Té futur; el català. Entrevista: Josep Murgades, catedràtic de la UB i codirector de la revista 'Els Marges'

Fa 30 anys Josep Murgades va ser un dels promotors de l'anomenat Manifest d''Els Marges', que pronosticava problemes seriosos per al futur del català. Avui, anys després, en aquesta entrevista, Murgades insisteix en la tesi i la desenvolupa.

Per què té un futur negre, el català?
Una qüestió prèvia: jo no sóc pessimista ni optimista. Sóc realista en el sentit que deia Gramsci, en proclamar la necessitat de ser pessimistes en l'intel·lecte i optimistes en la voluntat, perquè tot és possible i tot es pot capgirar.

Entesos. Quines són les raons del seu pessimisme de l'intel·lecte?
El català té un futur negre perquè el present no és tan daurat com ens ha volgut fer creure el discurs oficial dels darrers 30 anys. És un discurs que es basa en enquestes dubtoses i en apreciacions errònies. Ja no és que les enquestes estiguin manipulades, sinó que neixen manipulades des del moment que es formula la pregunta... Per exemple, poca gent trobaràs que declarin ser monolingües espanyols: no ho diran davant d'un enquestador. Però, a la pràctica, molta gent és absolutament monolingüe.

¿Hi ha diferència entre la política lingüística de CiU i la del tripartit?
No. Sempre ha consistit en el que jo en dic el màxim insuficient. És a dir, que fins a allò que no posa en qüestió l'estatus de l'espanyol com a llengua privilegiada, s'ha fet tot el possible. Però aspirar a fer un mínim dins del que seria suficient per capgirar el procés d'assimilació lingüística, això no s'ha fet. Sempre s'ha pretès fer les truites sense trencar ous...

Quins serien els ous que cal trencar?
Les rutines, la no-voluntat d'aplicar el mínim que estableix la llei, que és posar sancions als que no la compleixen. El problema és que els polítics catalans no estan disposats a desencadenar un conflicte per la llengua.

Com es produeix l'assimilació del català?
Hi ha dos processos. Un de basquització, que és de substitució quant a l'ús de la llengua. I un altre d'erosió formal de la llengua, la galleguització, el catanyol. I tot s'emmarca en un procés assimilista, en el qual el català queda cada cop més fagocitat per l'espanyol, que és la llengua hegemònica.

Com evoluciona l'ús social del català?
El gran problema d'ara és la nova immigració. En la seva majoria, s'integra abans en castellà que no pas en català. El motiu és que la llengua de discriminació i, per tant, d'integració, és l'espanyol i no el català. Això fa que la societat catalana estigui cada cop més cohesionada, quant a usos socials, per l'espanyol.

Cal Estat propi per impulsar el català?
No. El que cal és un Estat. Tant és que sigui un hipotètic Estat català independent, com l'Estat que tenim ara, Espanya, que deixés de ser hostil al català. Un Estat en el qual la noció de llengua espanyola fos una cosa tan absurda com que a Suïssa es parlés la llengua suïssa...

Però això és pura ciència-ficció!
Bé, és tan possible o impossible com la independència, segons qui s'ho miri. Hi ha Estats com Irlanda, o el cas més proper d'Andorra, on la llengua pròpia va molt malament, malgrat que sigui oficial. L'Estat propi no sempre és una panacea.

Si una llengua és un mercat, ¿quin valor de mercat té el català?
El català té un valor de mercat inferior al que té el castellà, i amb això ja està dit tot. Sempre ens hem de plantejar la situació del català en indestriable relació amb la del castellà. No es pot fer al marge del conflicte lingüístic amb el castellà, que és la llengua imposada a sang i a foc.

Però la Generalitat insisteix que a Catalunya hi ha 300 llengües...
Les societats europees són multilingües. Però hi ha una llengua d'integració. A França és el francès, a Alemanya és l'alemany i a Catalunya és... el castellà.

Ha captat parlants la immersió?
La immersió no és suficient per capgirar el procés d'assimilació, però contribueix a contrarestar-lo mínimament. És simptomàtic que el combat de la glotofàgia espanyola vagi contra la immersió, perquè l'escola és l'únic àmbit on l'espanyol no és encara hegemònic.

Què en pensa del propòsit de Carod de despolititzar el català?
És un desideràtum. Vol dir que voldria que el fet de parlar en català no fos un acte d'afirmació política. Però qui ho ha convertit en això? Els espanyols han polititzat la llengua, en imposar-nos la seva, de manera que arriba un moment que dir "Bon dia!" és propi d'un rojo separatista o d'un burgès explotador. No pot existir la despolitització en una situació de conflicte de llengües.

Què cal fer per redreçar la situació?
A nivell polític, s'han de complir les sancions que fixa la llei i és una bona iniciativa el doblatge del cinema al català. I cal tenir clar que, en una societat democràtica, si la llengua és substituïda serà culpa, en primera instància, dels mateixos catalans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.