El PSOE deixa per ara marge a López per ser lehendakari
El PSOE es jugava ahir no només la revàlida a Galícia i l’assalt històric a Euskadi, sinó blindar o dinamitar els ponts amb els seus dos socis al Congrés, BNG i PNB, en l’últim trienni de la legislatura. I una victòria en un taulell implicava un moviment de fitxes al segon. Si bé des de quarts de deu ja es donava per perduda Galícia, la primera plaça de govern que José Luis Rodríguez Zapatero posava en joc amb la crisi i també la primera que entrega, a Euskadi albira la possibilitat de governar amb un doble peatge per al PSOE estatal: ser presoner de PP i UPyD pagant el preu, alhora, de perdre el PNB com a aliat al Congrés.
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va arribar a Ferraz a tres quarts de vuit per seguir l’escrutini després de participar a Brussel·les en una cimera informal de caps d’Estat i de govern de la UE. Però no va ser ell sinó el vicesecretari general, José Blanco, qui va donar la cara a les 23.13 hores. Després d’admetre la derrota del PSdG i enviar-li solidaritat des de Ferraz, Blanco va proclamar que el PSE era “el gran triomfador de les eleccions” i que el resultat té “valor moral” per a la resta de l’Estat. Davant el complex mapa basc, però, no va admetre preguntes i en cap moment va donar per fet que López sigui el nou lehendakari, malgrat que PP i UPyD ja han insinuat el seu suport gratuït. “Donem suport a partir d’avui a les decisions que prengui Patxi López i el PSE en relació amb el futur, ells saben millor que ningú com administrar l’enorme cabal de confiança que han rebut”, va afirmar. Però tot això abans d’afegir que “és hora de ser prudents i analitzar si hi ha possibilitats de canvi”, malgrat l’evidència que PSE, PP i UPyD sumen els 38 escons necessaris en què està xifrat. Una combinació a tres que faria realitat el desig de l’expresident Felipe González expressat l’última setmana de campanya a Éibar: “Patxi, no cedeixis a la temptació de no ser candidat a lehendakari”. Blanco, però, va definir López com un polític de “talla extraordinària” i amb “condició d’estadista”, però no com el lehendakari dels propers quatre anys.
Complicacions al Congrés
Mentre interiortizava que amb Galícia ha perdut la primera plaça de poder en què s’examinava ja amb la crisi, la ressaca gallega reobre les desavinences de l’estiu passat, quan Emilio Pérez Touriño va desoir la crida de l’estrateg José Blanco, que aconsellava l’avançament de les eleccions per la dimensió que prenia l’onada de la crisi econòmica. I més encara quan Zapatero va posar tota la carn a la graella a última hora improvisant fins i tot un canvi d’agenda per volar divendres a Santiago i tancar la campanya per conjurar la creixent incertesa.
En la balança de la gestió de l’1-M també pesa que en aquesta legislatura han sigut els 6 escons del PNB i els 2 del BNG els que han permès al PSOE (169) aprovar els pressupostos. Amb el PP a la Xunta, el BNG perd la categoria de soci de govern al bipartit i té mans lliures per fer i desfer al Congrés. I des de Ferraz es tem que si el PNB passa a l’oposició, al Congrés no doni ni aigua per auxiliar Zapatero.
