L'últim cop de Blair

¿Cop de mà o puntada de peu? Difícil de dir, ara per ara. Tony Blair, l'exprimer ministre britànic que el juny de 2007 va deixar el càrrec per cedir-l'hi a Gordon Brown -més aviat per força que no pas de grat-, va fer acte de presència ahir a mitja campanya electoral per donar un tímid suport a qui va ser el seu ministre d'Economia.

Bronzejat, de molt bon humor, Blair va anar a prendre's la pressió a una clínica del nord de Londres i no es va estar de comentar els avatars de la campanya, la primera intervenció pública des que es va donar el tret de sortida a la cursa electoral. Es va justificar per no haver-ho fet abans assegurant que el volcà islandès que va obligar a tancar els cels del nord d'Europa també l'ha mantingut fora del Regne Unit més temps del previst.

La seva irrupció té lloc hores després del darrer debat televisat, que, segons algunes enquestes fetes públiques immediatament després, va guanyar David Cameron, cap dels tories, i que va deixar el líder liberaldemòcrata, Nick Clegg, en segona posició.

¿Blair, doncs, apareixia al rescat de Brown? L'expremier té el rècord de ser el polític laborista que més bons resultats electorals ha aconseguit mai per al seu partit i té el mèrit afegit d'haver guanyat tres eleccions consecutives.

'Mr. Money', desacreditat
A hores d'ara, però, el prestigi polític de Blair en la societat britànica, entre els tradicionals votants laboristes i entre la classe mitjana, i mitjana-baixa, està molt més que en entredit.

Mr. Money, com el titlla alguna premsa, no només va ficar el país en la tan discutida guerra de l'Iraq -que al final li va costar el càrrec per la pressió de les seves pròpies bases-, sinó que ell mateix s'ha convertit, pràcticament, en una indústria de fer diners. Res més lluny, doncs, de representar l'afany de justícia social a què Brown diu aspirar.

Així, mentre l'actual premier declarava al matí en un acte electoral que estava "disposat a lluitar fins al darrer segon", Blair deixava anar als britànics que han de decidir el seu vot "en funció de propostes polítiques", i no pas de la personalitat dels líders. Sobre Brown, va comentar que "no ha fallat" com a primer ministre. I sobre les possibilitats del Labour d'endur-se les eleccions va assegurar, en plural, que "encara tenim totes les oportunitats de guanyar si els votants fixen la seva atenció en les necessitats reals del país". Probablement, en cinc minuts Blair va fer més elogis a Brown que en els darrers cinc anys: "Si la gent es fixa i escolta el que és important, s'adonarà que [Brown] és completament honest, que sap el que es fa i quines polítiques cal dur a terme."

La irrupció de Blair en la campanya no va ser desaprofitada per David Cameron, que durant un acte en un col·legi va ironitzar sobre el color de pell que -li havien dit- lluïa l'expremier. Alhora, desvelava un contracte de setze punts amb la societat britànica i assegurava que, en quatre o cinc anys, els 9.000 soldats que hi ha desplegats a l'Afganistan hauran tornat a casa.

Un líder crescut
En el tercer vèrtex de la jornada, Nick Clegg, que cada vegada es mostra públicament més confiat gràcies a les enquestes d'intenció de vot i a la percepció que es té de les seves intervencions televisives, assegurava que "ara la cursa és entre dos": els conservadors de Cameron i el seu Partit Liberal Demòcrata. Aquesta és la primera vegada que Clegg dóna als laboristes nul·les esperances.