Ofensiva d'Aguirre, Bono i Guerra contra l'editorial

L’editorial dels diaris reclamant que no s’ataqui la dignitat de Catalunya va provocar ahir algunes reaccions furibundes a Madrid. Des de la presidenta madrilenya, la popular Esperanza Aguirre, fins al president del Congrés, el socialista José Bono, passant pel de la comissió constitucional, el veterà Alfonso Guerra, es van mostrar irritats amb el posicionament unitari català. Van ser reaccions aïllades, perquè els seus partits van reaccionar amb clama i serenitat, conscients que no era el millor dia per deixar-se anar.

El líder socialista es va limitar a expressar “respecte” per l’editorial, i el president del PP va dir que si es respecten les regles de joc “cadascú pot opinar el que vulgui”. Era evident, però, que a les files socialistes i populars diuen fàstics de la inquietud catalana perquè no se li respecta la voluntat expressada en referèndum. Esperanza Aguirre va assegurar que s’està qüestionant que el TC no està legitimat per sentenciar sobre l’Estatut, i això és “antijurídic”. Va donar les culpes de la situació a Zapatero. “És qui ens ha ficat en aquest embolic”, va dir. La portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, va negar-se a valorar l’editorial, i es va limitar a subratllar que el debat és la “irresponsabilitat” de Zapatero.

Des del PSOE també van acabar apareixent veus crítiques. Bono va aprofitar una visita a Reus per recordar als catalans que “la llei és l’únic imperi que s’acata en les democràcies”. “Ningú no està per sobre de les lleis, ni el rei, ni els ministres, ni cap força política social”, va deixar anar, mentre es negava a valorar el contingut de l’editorial catalana. “No veig Catalunya sense Espanya”, va concloure.

En to semblant Alfonso Guerra va censurar la “pressió” sobre el TC que al seu entendre representa l’editorial dels diaris, mentre apuntava que el Constitucional no fa política i no ha de mesurar les conseqüències de les seves decisions. Va acusar la posició catalana de “reivindicar una sobirania dividida que no existeix”, perquè considera que només hi ha la d’Espanya, malgrat que els catalans van fer un referèndum propi.

Un punt més moderada que el president de la comissió constitucional del Congrés, la vicepresidenta espanyola Elena Salgado va reclamar que “es deixi treballar” el Tribunal Constitucional, si bé va admetre que “sempre són benvingudes” les mostres de suport a l’Estatut.

El poder judicial va reaccionar també contra l’editorial. La majoritària APM va definir el text com “una pressió lamentable” que intenta influir “grollerament” en el TC.

Com és habitual, més crues eren les emissores de ràdio i els digitals espanyols. Les ràdios que habitualment s’acarnissen amb Catalunya, com ara la COPE i Esradio, també van llançar crítiques a l’editorial. Des de l’emissora Esradio, Federico Jiménez Losantos acusava la societat catalana de “malalta” –com assegura Montserrat Nebrera que va fer Aznar en una conversa amb ella– i va afirmar que els espanyols són “els jueus dels nazis catalans”. La web Libertad Digital va escollir Aleix Vidal-Quadras com a personatge sobre el qual fer pivotar les reaccions. A mig matí, les declaracions de l’eurodiputat del PP ultramuntà obrien la portada. “Rajoy ha d’actuar; les coses no són normals a Catalunya”, advertia, sense que el líder del PP li fes cas.

L’editorial dels diaris catalans va arribar ràpidament als mitjans internacionals, i en alguns casos es va sumar a la sorpresa que estan causant a l’estranger els centenars de consultes independentistes del 13 de desembre. L’agència France Presse resumia la reacció catalana amb un titular gràfic: “Touche pas ma nation” (“No em toquis la nació”), indicava. Remarcava que l’editorial està avalat per diaris de totes les tendències, “que defensen a capa i espasa l’Estatut català i es posen en guàrdia contra tot qüestionament”.

La britànica Reuters veia complicacions per a Zapatero davant el malestar que s’està creant a Catalunya: “La crisi a Catalunya pot esdevenir un maldecap” per a ZP.