Política
El Parlament de Sèrbia condemna la matança de 8.000 homes a Srebrenica
La declaració obté el suport del govern europeista de Tadic i d’alguns partits de l’oposició
Gairebé quinze anys després de la massacre de Srebrenica, el Parlament de Sèrbia va aprovar ahir a la nit una declaració de condemna d’aquest crim, que hauria costat la vida a uns 8.000 homes i nens musulmans de Bòsnia i Hercegovina. Després d’una sessió maratoniana de més de dotze hores es va procedir a la votació, que va rebre el suport de 127 diputats i el rebuig de 21, d’un total de 250 diputats.
El juliol del 1995 les tropes serbobosnianes, encapçalades pel general Ratko Mladic, van entrar per la força a localitat bòsnia de Srebrenica i hi va provocar “el pitjor crim contra la humanitat a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial”, en paraules del secretari general de l’ONU.
Srebrenica és l’únic episodi de la Guerra de Bòsnia que ha estat qualificat de genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia i pel Tribunal Penal Internacional. El Parlament serbi va debatre, però, una declaració de condemna que no parla de genocidi i que s’esperava que rebés una ajustada majoria.
Agres disputes
La declaració, a banda de condemnar la matança, també inclou el compromís de capturar un dels màxims responsables de la tragèdia, Ratko Mladic, el general fugitiu de la justícia internacional. A més, el text fa referència a la necessitat de respectar les diferents minories nacionals a tots els països de l’antiga Iugoslàvia, així com a la idoneïtat que altres Parlaments veïns reconeguin els crims comesos sobre la població sèrbia durant les guerres balcàniques de la dècada dels 90.
La resolució va ser proposada a principis d’any pel president de la República, Boris Tadic. Des d’aleshores, la redacció del text ha provocat agres disputes entre les diferents forces parlamentàries sèrbies, però finalment ahir comptava amb el suport dels tres principals partits del govern europeista i alguns grups parlamentaris de l’oposició. En canvi, l’oposició més nacionalista va dir que hi votaria en contra. Segons aquestes forces, la declaració hauria d’incloure també els crims comesos sobre la població sèrbia durant la Guerra de Bòsnia.
Alguns analistes apunten que la declaració arriba ara a causa de la pressió dels EUA a Belgrad per debilitar la Republika Srpska, l’autonomia sèrbia de Bòsnia i Hercegovina, contrària a la reforma constitucional que impulsa l’alt representant de la comunitat internacional a Bòsnia.
La matança aixeca encara moltes sospites a Sèrbia, tantes que diversos periodistes parlen del “misteri de Srebrenica”. Alguns mitjans recorden aquests dies la responsabilitat de la unitat de cascos blaus holandesos destinada a Srebrenica el 1995, que no va evitar l’avanç de les tropes serbobosnianes. Altres mitjans recullen informes d’observadors internacionals que apunten que la xifra de morts seria molt inferior a l’oficial (8.000). n
El juliol del 1995 les tropes serbobosnianes, encapçalades pel general Ratko Mladic, van entrar per la força a localitat bòsnia de Srebrenica i hi va provocar “el pitjor crim contra la humanitat a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial”, en paraules del secretari general de l’ONU.
Srebrenica és l’únic episodi de la Guerra de Bòsnia que ha estat qualificat de genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia i pel Tribunal Penal Internacional. El Parlament serbi va debatre, però, una declaració de condemna que no parla de genocidi i que s’esperava que rebés una ajustada majoria.
Agres disputes
La declaració, a banda de condemnar la matança, també inclou el compromís de capturar un dels màxims responsables de la tragèdia, Ratko Mladic, el general fugitiu de la justícia internacional. A més, el text fa referència a la necessitat de respectar les diferents minories nacionals a tots els països de l’antiga Iugoslàvia, així com a la idoneïtat que altres Parlaments veïns reconeguin els crims comesos sobre la població sèrbia durant les guerres balcàniques de la dècada dels 90.
La resolució va ser proposada a principis d’any pel president de la República, Boris Tadic. Des d’aleshores, la redacció del text ha provocat agres disputes entre les diferents forces parlamentàries sèrbies, però finalment ahir comptava amb el suport dels tres principals partits del govern europeista i alguns grups parlamentaris de l’oposició. En canvi, l’oposició més nacionalista va dir que hi votaria en contra. Segons aquestes forces, la declaració hauria d’incloure també els crims comesos sobre la població sèrbia durant la Guerra de Bòsnia.
Alguns analistes apunten que la declaració arriba ara a causa de la pressió dels EUA a Belgrad per debilitar la Republika Srpska, l’autonomia sèrbia de Bòsnia i Hercegovina, contrària a la reforma constitucional que impulsa l’alt representant de la comunitat internacional a Bòsnia.
La matança aixeca encara moltes sospites a Sèrbia, tantes que diversos periodistes parlen del “misteri de Srebrenica”. Alguns mitjans recorden aquests dies la responsabilitat de la unitat de cascos blaus holandesos destinada a Srebrenica el 1995, que no va evitar l’avanç de les tropes serbobosnianes. Altres mitjans recullen informes d’observadors internacionals que apunten que la xifra de morts seria molt inferior a l’oficial (8.000). n
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
