Política
Ossètia del Sud, any 1
Dotze mesos després de la breu guerra amb Geòrgia, Moscou ha reforçat la presència al Caucas meridional
Ara fa un any l’oblidada Ossètia del Sud, una de les Repúbliques rebels georgianes, es va convertir en l’escenari de la primera guerra de la Rússia contemporània amb una altra de les Repúbliques exsoviètiques, Geòrgia. La nit del 7 al 8 d’agost l’exèrcit georgià va començar a bombardejar la capital, Tskhinvali, per recuperar el control d’aquest territori que, des del conflicte secessionista dels anys 90 i amb el suport polític i econòmic de Rússia, ja vivia una independència no reconeguda per ningú. Geòrgia va insistir que l’ofensiva era una resposta a les provocacions que havia patit.
Rússia ha utilitzat durant aquests anys les aspiracions secessionistes d’Ossètia del Sud i també d’Akhàzia, l’altra República independentista georgiana, en les seves tenses relacions amb Geòrgia, sobretot des que el 2004 Tbilissi fes un gir cap a Occident en la seva política exterior, es convertís en l’aliat dels EUA al Caucas i es plantegés l’objectiu d’entrar a l’OTAN.
El Kremlin va enviar fa un any l’exèrcit per defensar els seus soldats i els ciutadans d’Ossètia del Sud (la majoria dels quals tenen passaport rus) i després va invadir i bombardejar territori pròpiament georgià. La majoria de la població dels enclavaments georgians d’Ossètia del Sud va haver de marxar i es va refugiar a Geòrgia, on ara malviu en centres habilitats per als desplaçats o en pobles que Tbilissi va construir després del conflicte.
Ossètia del Sud i Abkhàzia s’han convertit en el tauler d’un joc geopolític i en una de les principals divergències entre Occident, que creu que la integritat territorial de Geòrgia és inqüestionable, i Rússia, que les ha reconegudes com a independents, hi ha signat acords de cooperació i hi ha reforçat la presència militar.
Després de la desintegració de la Unió Soviètica el territori històric d’Ossètia va quedar repartit en dos nous Estats independents: Rússia i Geòrgia. Aquesta setmana, el president d’Ossètia del Sud, Eduard Kokoiti, ha reiterat que el seu objectiu polític és “unir el meu poble” i no descarta que “algun dia formem part de Rússia”.
Entre la població que ha quedat a Ossètia del Sud impera l’agraïment cap a Rússia. Per molts dels que van viure la guerra de l’any passat, com Ira Kuzàieva, que l’any 1989 va decidir invertir els estalvis a comprar armament per als seus fills per fer front a l’agressió georgiana que veien venir, “Moscou ens va salvar del genocidi”.
La Natàlia, una jove politòloga d’Ossètia del Sud que no vol dir el seu cognom, també està agraïda que Moscou salvés el seu poble però no es creu que Rússia vulgui defensar els ciutadans sud-ossetes, sinó que està convençuda que “al Kremlin només li interessa el territori”, estratègicament important perquè es troba a l’altra banda de la serralada del Caucas.
Coincidència d’interessos
Koko Dzutsate, que ha dedicat 20 anys de la seva vida a lluitar contra els georgians a les milícies d’Ossètia del Sud, creu que ha estat casualitat que hagin acabat tenint el suport de Moscou: “Els interessos estratègics de Rússia han coincidit amb el moviment d’alliberament d’Ossètia del Sud”. Aquest milicià creu que Moscou, en realitat, “veu aquest territori com una base militar que podria frenar una possible expansió de l’OTAN al Caucas”.
Rússia ha utilitzat durant aquests anys les aspiracions secessionistes d’Ossètia del Sud i també d’Akhàzia, l’altra República independentista georgiana, en les seves tenses relacions amb Geòrgia, sobretot des que el 2004 Tbilissi fes un gir cap a Occident en la seva política exterior, es convertís en l’aliat dels EUA al Caucas i es plantegés l’objectiu d’entrar a l’OTAN.
El Kremlin va enviar fa un any l’exèrcit per defensar els seus soldats i els ciutadans d’Ossètia del Sud (la majoria dels quals tenen passaport rus) i després va invadir i bombardejar territori pròpiament georgià. La majoria de la població dels enclavaments georgians d’Ossètia del Sud va haver de marxar i es va refugiar a Geòrgia, on ara malviu en centres habilitats per als desplaçats o en pobles que Tbilissi va construir després del conflicte.
Ossètia del Sud i Abkhàzia s’han convertit en el tauler d’un joc geopolític i en una de les principals divergències entre Occident, que creu que la integritat territorial de Geòrgia és inqüestionable, i Rússia, que les ha reconegudes com a independents, hi ha signat acords de cooperació i hi ha reforçat la presència militar.
Després de la desintegració de la Unió Soviètica el territori històric d’Ossètia va quedar repartit en dos nous Estats independents: Rússia i Geòrgia. Aquesta setmana, el president d’Ossètia del Sud, Eduard Kokoiti, ha reiterat que el seu objectiu polític és “unir el meu poble” i no descarta que “algun dia formem part de Rússia”.
Entre la població que ha quedat a Ossètia del Sud impera l’agraïment cap a Rússia. Per molts dels que van viure la guerra de l’any passat, com Ira Kuzàieva, que l’any 1989 va decidir invertir els estalvis a comprar armament per als seus fills per fer front a l’agressió georgiana que veien venir, “Moscou ens va salvar del genocidi”.
La Natàlia, una jove politòloga d’Ossètia del Sud que no vol dir el seu cognom, també està agraïda que Moscou salvés el seu poble però no es creu que Rússia vulgui defensar els ciutadans sud-ossetes, sinó que està convençuda que “al Kremlin només li interessa el territori”, estratègicament important perquè es troba a l’altra banda de la serralada del Caucas.
Coincidència d’interessos
Koko Dzutsate, que ha dedicat 20 anys de la seva vida a lluitar contra els georgians a les milícies d’Ossètia del Sud, creu que ha estat casualitat que hagin acabat tenint el suport de Moscou: “Els interessos estratègics de Rússia han coincidit amb el moviment d’alliberament d’Ossètia del Sud”. Aquest milicià creu que Moscou, en realitat, “veu aquest territori com una base militar que podria frenar una possible expansió de l’OTAN al Caucas”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.