Política

"Felip VI durà el nom en record de Felip V"

Entrevista: Hèctor López Bofill Escriptor i professor de dret constitucional

Hèctor López Bofill, polemista incisiu i independentista combatiu, exposa el seu ampli argumentari contra la monarquia i la dinastia dels Borbons.

Per què, no a la monarquia?
Perquè la monarquia és l'antagonista d'una societat formada per éssers humans lliures i iguals. El fet que una persona tingui privilegis per raó del seu naixement és contrari a l'ideal republicà de llibertat i igualtat.

Els monàrquics argumenten que el rei no té veritable poder polític...
Formalment és així, però els darrers 30 anys ha exercit poder real en tres ocasions. Una, el 23-F, i no l'exercici del poder per salvar la democràcia, si-nó segurament en sentit contrari. No aniré més enllà de dir que és molta casualitat que el cap material del cop, l'anomenat Elefante Blanco, fos Alfonso Armada, que havia estat poc abans el cap de la Casa del Rei. És molt difícil de creure que el rei no estigués al cas d'actes que feia gent tan propera. I crec que no només n'estava al cas, sinó que, en algun aspecte, al-gun moment, potser els va consentir.

Parlava de dues ocasions més...
Segona, a primers dels 90, amb la crisi del darrer Felipe González. El rei va fer moviments per apadrinar una alternativa al PSOE devorat per la corrupció i un PP que no quallava. Ho van avortar Felipe i Aznar. I la tercera, el 1996, el rei va imposar un ministre al govern d'Aznar. Tot, sense comptar el poder que va desplegar entre 1975 i 1978, com a successor i hereu de Franco. En aquells anys, va representar la supervivència dels poders fàctics del franquisme.

Però, ¿hi havia alternativa a la monarquia?
I tant. Si l'esquerra hagués apostat per un canvi cap a un sistema democràtic, la monarquia és el primer que hauria caigut. Molts vicis del sistema actual tenen el seu origen en una Transició mal feta: va permetre la continuïtat d'estructures de poder de la dictadura, amb el rei al capdavant. I alguns, especialment socialistes, van treure'n profit, de la seva conversió. No es va fer a canvi de res.

Podia haver provocat una guerra civil eliminar la monarquia?
Això és una excusa. Perquè representa l'acatament a un ordre de coses imposat pels que havien guanyat el 1939. I, d'altra banda, una excusa que ja no funciona. Han passat 30 anys.

La monarquia és revisable en aquest moment?
Sí, i la prova és que hi ha un pànic clamorós a la reforma de la Constitució, perquè es podria carregar la monarquia. Els poders fàctics d'Espanya saben que en el moment que s'obri el meló de la reforma hi haurà decisions que s'hauran de revisar en profunditat. Una és la monarquia, que avui no té cap sentit. I això encara s'aguditzarà si Joan Carles I ens abandona. Almenys, ell va saber vendre la seva actuació, encara que fos falsejada, però a Felip això no li val.

Una part de Catalunya percep la monarquia com a forana, castellana. Seria diferent si el rei fos català?
No és només que sigui castellà, sinó que és Borbó. I l'ombra allargada entre els Borbons i la destrucció de les llibertats catalanes és molt present en el catalanisme. La gran obsessió del rei és sempre la unitat d'Espanya. Ho recorda en els seus discursos. I aquesta va ser la promesa que li va fer a Franco en el seu llit de mort. El dictador li va dir: "Haga usted lo que quiera, pero mantenga España unida".

"Antes roja que rota"?
Justa. Joan Carles I l'ha complert a dreta llei, el mandat del dictador. I es confirma la continuïtat entre aquestes figures. Cal no oblidar que el seu successor portarà el nom de Felip VI, i li fan posar en record de Felip V.

Ho sap segur això?
Sí. És clar que el catalanisme, amb aquesta dinastia, no hi té res a fer.

Si tinguéssim reis catalans, seríem tan poc monàrquics?
Això no ho podem saber, perquè l'evolució de la història va anar per una altra banda. Encara que hagués estat així, és probable que Catalunya hauria evolucionat igual cap a formes republicanes. El gran impuls republicà al segle XIX va venir sempre de Catalunya.

Els independentistes escocesos accepten la monarquia anglesa. És concebible una cosa així a Catalunya?

En algun moment s'ha plantejat des dels segments conservadors de l'independentisme. Per no és possible, perquè els Borbons són els destructors de les llibertats catalanes i perquè la unitat d'Espanya és una obsessió de la dinastia borbònica, ho ha estat de Joan Carles I i ho serà de Felip VI. És clar que la independència comportarà la república.

Si s'engegués un procés cap a l'autodeterminació, què faria el rei?
Hi actuaria políticament en contra. Tant Joan Carles I com el seu successor. No seria neutral. El rei és garant de la unitat d'Espanya, segons la Constitució. Fins ara s'ha interpretat com a simbòlic. Però en un cas així es concretaria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.