Blanco i Montilla acorden el traspàs de rodalies per l'1 de gener però no en concreten el cost

Fins al dia abans, el govern català es mirava amb escepticisme els possibles resultats de la visita de Blanco a Barcelona, la primera com a ministre de Foment. A la sortida de la reunió amb Montilla al Palau de la Generalitat, l'aire era tot un altre. Tots dos es mostraven «satisfets» amb l'acord, que desbloqueja una de les carpetes catalanes recollides a l'Estatut, que parla de regulació, planificació, gestió, coordinació i inspecció del servei duts a terme per la Generalitat, a més de la potestat tarifària. Al juliol es formalitzarà l'acord en la comissió bilateral Estat-Generalitat. L'entesa arriba dos anys després de l'anunci de traspàs del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que va parlar del gener del 2008 com a data per fer-lo efectiu.

En els termes de l'acord s'estipula que durant el 2010 Renfe continuarà prestant el servei, però des de l'1 de gener vinent, els dos governs controlaran rodalies i proposaran el nomenament de la direcció. La Generalitat assumirà exclusivament el servei a partir del 2011 i decidirà si renova el contracte a Renfe, que expira el 31 de desembre de l'any que ve. Si no és el cas, els recursos materials i humans de rodalies passarien a la Generalitat. En aquest sentit, Montilla va voler tranquil·litzar sindicats i empleats de la companyia en subratllar que «es mantindria els treballadors amb tots els seus drets». Blanco va assenyalar que es tracta d'un traspàs d'una «enorme complexitat tècnica i jurídica».

Del cost, però, no se'n va parlar. Formarà part de l'ordre del dia d'una comissió mixta formada per Foment, Renfe i la Generalitat que establirà el valor i els criteris d'actualització dels serveis transferits. Tot i això, el ministre va voler deixar clar que el traspàs anirà «acompanyat de la major inversió» feta mai per Foment en les rodalies de Barcelona i va recordar que hi ha previstos 4.000 milions d'euros fins al 2015 per a la xarxa. Blanco va afegir que el principal «problema de fons» de la negociació no era només la quantificació, sinó de qui havien de dependre els trens i la plantilla de Renfe, que finalment quedaran sota el paraigua de la Generalitat.