Tisorada postelectoral
Dos dies després de les eleccions espanyoles, Artur Mas torna a empunyar les estisores. El president va comparèixer ahir per demanar més “esforços” als ciutadans perquè contribueixin a la reducció del dèficit que arrosseguen les finances de la Generalitat amb l'“herència” del tripartit. És l'aplicació d'una segona fase de retallades, que es concretaran en el pressupost de l'any vinent que el govern remetrà al Parlament a mitjan mes de desembre. Aquest cop no se'n ressentiran directament els serveis públics, sinó la butxaca dels ciutadans, que hauran d'afrontar el pagament de noves taxes sobre les receptes mèdiques i l'increment del cànon de l'aigua, dels títols de transport públic i del preu de la benzina. Els funcionaris, a més, tindran una nova rebaixa salarial que Mas no va xifrar.
El president tan sols va anunciar les línies mestres del pla de xoc. L'executiu no carregarà ara l'estalvi sobre la despesa pública, com ho ha fet aquest any, perquè considera que es posarien “en perill serveis fonamentals” de l'estat del benestar. La rebaixa s'aconsegueix gràcies a un reguitzell d'iniciatives fiscals, modificacions salarials per a la funció pública i la “coresponsabilització” de la ciutadania amb la prestació dels serveis. Es tracta de mesures que, en major o menor mesura, afectaran tots els ciutadans. Per tirar-les endavant, Mas confia que el PP farà un exercici de responsabilitat i s'aliarà amb el govern. Els populars, ahir mateix, s'hi posaven bé.
Austeritat pura i dura. Brussel·les i Madrid pressionen, al·lega Mas, i la Generalitat no vol quedar a la cua d'Europa, sinó demostrar que Catalunya fa els deures fins i tot abans que Mariano Rajoy enfili les reformes necessàries perquè l'Estat no caigui en la deriva grega. “És un camí obligat”, insistia Mas. CiU se sent més avalada que mai per aprofundir en les retallades després de la victòria de diumenge a les urnes catalanes. “La línia de la seriositat, de la responsabilitat, és una línia dura que la gent entén”, assenyalava el president, un cop acabada la reunió del consell executiu.
Des de fa mesos la Generalitat es va comprometre amb el govern espanyol a ajustar el dèficit de l'any vinent a l'1,3% del PIB. Ara assenta les bases per fer-ho possible. Mas ja havia anunciat que el 2012 tornaria a ser un any d'austeritat obligada per tapar el forat que va deixar el tripartit. Del 2013 endavant, espera poder tornar a la “normalitat”, tot i que d'entrada no s'esperen —que ningú no s'enganyi— de “grans alegries” per al futur més immediat.
Mas es va negar a parlar de “copagament”. Aquesta és una paraula maleïda sempre que es plantegen “barreres d'accés” per “limitar” l'abús del sistema sanitari. El president va batejar de “tiquet moderador” la instauració d'un pagament addicional per a les receptes. “No es pagarà per accedir a un hospital o a un CAP”, va garantir. En canvi, s'intentarà que només es comprin els “medicaments que calen”. Ni més ni menys.
Funcionaris i transport
Els funcionaris perdran una altra part del seu sou. Mas va assenyalar que la reducció percentual no serà “important” i que, en el cas que Rajoy n'aprovi una de paral·lela, s'equiparà l'esforç dels treballadors de la funció pública de tots els territoris. En altres paraules: als funcionaris catalans no se'ls aplicaran rebaixes salarials d'aquí i d'allà. Artur Mas va assegurar que no hi haurà una altra onada d'acomiadaments, tan sols es rescindiran contractes “selectivament”. Els alts càrrecs del govern renunciaran a una altra paga l'any vinent. La Generalitat també vendrà una part del seu patrimoni públic: edificis i empreses. I batallarà per cobrar el fons de competitivitat i també per aconseguir que Rajoy accepti ajornar el pagament corresponent a la liquidació dels pressupostos del 2008 i el 2009.
El sanejament de les finances públiques inclou, a més, un increment del cànon de l'aigua, amb un ajut per a les persones amb rendes més baixes. Segons Mas, la situació financera de l'Autoritat del Transport Metropolità obliga a incrementar el preu dels títols i s'estudiarà si és necessari apujar el preu de la benzina, sense que això afecti els treballadors del sector pesquer o del transport. Paral·lelament, augmentaran altre cop les taxes universitàries i es millorarà el programa de beques per assegurar l'accés a l'ensenyament superior dels joves amb menys recursos.
El capítol de canvis tributaris directes se centra en l'aplicació de l'impost de patrimoni en el cas que el nou govern espanyol mantingui la decisió del PSOE de recuperar-lo. D'entrada, però, Rajoy n'era contrari. Mas no tocarà l'IRPF. Incomplirà la promesa electoral de revertir els últims increments fiscals del tripartit. El gros d'aquestes mesures comportaran un estalvi de 1.000 milions. Per Mas, “no és calderilla”.
