Mas obre el joc

El govern va fer ahir un primer pas per desencallar la negociació catalana del pacte fiscal. Artur Mas va presentar als líders dels partits catalans per primer cop un document propi amb l'objectiu d'obrir espais cap a ERC i cap al PSC. Mirant cap als independentistes, es referma en la fórmula de l'Agència Tributària Catalana sense participació de l'Estat. I, mirant cap a les esquerres, obliga a destinar els nous recursos a polítiques d'estat del benestar. La partida de pòquer ha començat ara de debò. Tots es miren amb lupa. Queden dotze dies per a la votació al Parlament. El govern s'avé a negociar esmenes punt per punt en tot menys en una qüestió: la clau de la caixa. Precisament això és el que impedeix el “sí, vull” dels de Pere Navarro.

“El fet que el PSC no ens hagi donat una coça ja és alguna cosa positiva.” Aquest era el resum del portaveu del govern, Francesc Homs, sobre la breu i descafeïnada cimera del pacte fiscal celebrada al Palau de la Generalitat. Les posicions entre els dos partits majoritaris de Catalunya estan tan allunyades que qualsevol tímid gest o petit moviment s'interpreta com un avenç. El govern considera “positiu“ que els socialistes no tirin a la paperera directament la seva primera proposta escrita de pacte fiscal en la línia del concert; i els socialistes veuen de bon ull que CiU deixi clar que els beneficis del nou finançament vagin primer a polítiques socials malgrat el que diu la llei d'estabilitat pressupostària.

El model Mas deixa clar que “tots els impostos haurien de ser creats, recaptats i liquidats per la Generalitat” i es reserva “la capacitat normativa sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya”. L'única porta oberta a la participació de l'Estat seria la possibilitat de “col·laborar i subscriure convenis” i la fixació d'una “quota de retorn en concepte de cooperació interterritorial”. Els convergents consideren tot això com un gest al PSC. Per al seu primer secretari, Pere Navarro, és “insuficient”. Per ERC i SI, en canvi, seria un excés.

Navarro va optar ahir pel silenci i per amagar les cartes. Va limitar-se a protestar perquè el document presentat per l'executiu va arribar “tard i malament” i, a més, perquè no dóna gaire marge de negociació. El cert és que el govern accepta negociar, però de moment assegura que no tocarà el moll de l'os, és a dir, que la Generalitat tingui la clau de la caixa. Tot i això, els socialistes no volen assimilar-se al PP i continuaran reunint-se amb CiU fins al deadline del 25-J. Encara veuen possibilitats de parlar sobre les “fórmules” per a un consorci de l'Agència Tributària entre Estat i Generalitat. “Però no sabem exactament què vol el govern”, es va queixar Navarro. Tot i això, segons CiU, la proposta és clara: “Mantenim l'Agència Tributària pròpia. Però oferim que l'agència estigui en comunicació permanent amb l'Estat”, va dir Josep Antoni Duran i Lleida.

Les novetats de la proposta del govern de CiU ofereixen postals, segons cada partit, fredes i calentes. Per exemple, el text diu que l'Agència Tributària “podrà col·laborar” amb l'Estat –voluntàriament– mentre que les conclusions de la comissió del pacte fiscal al Parlament deien “ha de col·laborar” –obligatorietat–. En sentit contrari, la proposta de CiU estableix que la Generalitat “ha de poder disposar de capacitat normativa” –indefinida– mentre el Parlament fixava que tindria “plena capacitat normativa”.

La majoria de grups, fins i tot ERC i ICV-EUiA, els més afins al concert econòmic, plantejaran esmenes al govern. Els republicans van començar ahir mateix a negociar perquè quedi clar que l'Agència Tributària catalana només estableixi una simple “col·laboració” tècnica amb l'Estat, però que s'evitin ingerències en política fiscal. El president d'ERC, Oriol Junqueras, va expressar un cert temor que un “consens entre CiU i el PSC pugui fer afluixar el govern”. Els ecosocialistes, que van sortir de la cimera més crítics que de costum amb el govern, es van mostrar “insatisfets” amb el compromís de destinar els nous recursos a polítiques del benestar perquè el govern ja ho limitava “al compliment de la llei en matèria de reducció d'endeutament”. Els que finalment donin “ple suport” al model formaran un grup “amb capacitat decisòria” per seguir la negociació amb l'Estat.