Cap a un segon 9-N
DECISIÓ JxSí estudia que el ple sobre la declaració independentista se celebri el 9 de novembre, el mateix dia que el d'investidura
El PP vol bloquejar la tramitació
El text sobiranista desferma les ires de la caverna
El 9-N es podria tornar a repetir. Ja no seria només el dia de la consulta, sinó també el dia en què s'aprovaria la declaració independentista al Parlament. El ple es podria celebrar el matí del dilluns 9 de novembre i després hi hauria la investidura del president, que tot apunta que acabarà sense acord. Aquest és el calendari amb què treballa JxSí, que pretén començar l'“última legislatura autonòmica” amb la proclama de ruptura per donar solemnitat al procés i no amb el debat sobre la presidència. Això sí, el PP vol dinamitar-ho emparant-se en el reglament de la cambra, mentre que Mariano Rajoy i Pedro Sánchez ahir van conxorxar per aturar el que alguns sectors de Madrid titllen de cop d'estat. Els dos dirigents es van emplaçar per defensar “la Constitució i la unitat nacional”.
Les dates a Catalunya són molt ajustades perquè el PP està intentant endarrerir al màxim la tramitació de l'històric document que ha de suposar l'inici del camí cap a l'estat propi. En el món polític, aquesta maniobra d'obstrucció s'anomena filibusterisme, i els de Xavier García Albiol volen utilitzar-la fins a les últimes conseqüències.
L'explicació és enrevessada i es resumeix en què el PP és l'únic que no s'ha constituït com a grup parlamentari –legalment té temps fins al 6 de novembre–. Com que el PP oficialment no existeix com a grup, tampoc no hi ha junta de portaveus, que és l'encarregada d'analitzar la proposta de resolució independentista. El text està parcialment aturat i si el PP decideix esperar fins al divendres 6 de novembre –cosa que segurament farà– no hi hauria temps per celebrar el ple de la declaració el 9-N perquè s'ha d'obrir el pertinent període d'esmenes, que són dos dies hàbils. “Estem satisfets perquè hem aturat les pretensions dels partits independentistes”, exclamava Xavier García Albiol, que va assegurar que JxSí “va boig per fer un acte de puresa de sang” amb aquesta declaració.
Diferències
Però Junts pel Sí considera que aquesta complexa batalla jurídica i reglamentària es pot decantar al seu favor i així poder tornar a marcar en vermell un altre 9-N. La coalició interpreta que la junta de portaveus es pot convocar igualment i que el PP hi pot assistir com a convidat amb els seus onze diputats. Aquesta tessitura no s'ha donat mai, però, com advertia ahir un parlamentari, ens trobem davant d'una legislatura “excepcional”.
En tot cas, si el 9-N es convoqués aquest ple extraordinari, a la tarda hi hauria el de la investidura del president. Aquest segon segur que serà el 9-N perquè els terminis així ho marquen i s'allargaria fins a l'endemà. En una primera volta, el candidat a la presidència, que serà Artur Mas, necessitarà majoria absoluta per ser escollit, i si no l'aconsegueix es programarà una altra sessió dos dies després. Després n'hi ha prou amb una majoria simple. Però el més calent és a l'aigüera perquè Mas no té el suport de la CUP, i si finalment no es tria el president, el calendari es podria allargar fins al gener de l'any vinent.
Al marge d'aquesta discussió, tots els grups també van preparant la seva estratègia respecte a la declaració de ruptura de JxSí i la CUP, perquè, sigui un dia o l'altre, la sessió plenària segur que es programarà.
Ciutadans i el PP, per exemple, van lamentar enèrgicament que el PSC no hagi volgut fer un front comú contra l'independentisme i s'hagi negat a pactar un text conjunt. “No es pot pretendre ser el president de tot Espanya acceptant que el seu partit es posa de perfil a Catalunya”, va apuntar la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, en clara apel·lació a Pedro Sánchez. El PP va fer exactament el mateix. Però el PSC no va es va doblegar a la pressió i va mantenir que la seva aposta és pel “pacte i el diàleg” i no per la “confrontació”. Els socialistes van afirmar que se sentien “avergonyits” perquè Cs i el PP volen barrejar la campanya electoral espanyola amb l'autogovern català.
Però aquesta no va ser l'única escletxa que es va divisar ahir al Parlament. La CUP va decidir posposar una reunió que tenia amb JxSí després de comprovar com els Mossos d'Esquadra van “executar ordres” de l'Audiencia Nacional per detenir nou persones en el marc d'una operació policial contra l'anarquisme.
Els “sense bloc”
Enmig d'aquesta tensió dialèctica i burocràtica que ahir va planar sobre la seu del legislatiu, Catalunya Sí que Es Pot va presentar la seva pròpia resolució, que no se situa ni en el bloc del sí ni en el del no. Com deia irònicament un dels seus integrants, ens autoanomenem els “sense bloc”. En el document insisteixen que la millor sortida al conflicte entre Catalunya i Espanya és la celebració d'un referèndum i per aquest motiu demanen que la cambra catalana presenti durant el primer trimestre del 2016 a les Corts Espanyoles una proposta per fer efectiva aquesta consulta. “És un camí transitable, d'apoderament de la societat civil, que pretén teixir també i fer valer les aliances a l'Estat”, va destacar Lluís Rabell, que confia que després de les eleccions del 20-D canviï el panorama al govern espanyol i que aquest pacte sigui més factible. Sí que es Pot, però, alerta que si a finals del 2016 el referèndum queda bloquejat, es faria una crida a la mobilització ciutadania.
Atacs mediàtics
El pas endavant que han fet Junts pel Sí i la CUP ha destapat la caixa de trons i ha desfermat totes les ires de la caverna mediàtica espanyola que parla, sense embuts, de rebel·lió contra l'Estat espanyol o que ben aviat s'aplicarà l'article 155 de la Constitució, que comportaria la suspensió de l'autonomia. A més, van aprofitar l'escorcoll a la casa de l'expresident, Jordi Pujol, i tot l'enrenou mediàtic per intentar embrutar el món sobiranista. Al costat oposat, es va situar el rotatiu Berria, que reproduïa la proposta de resolució presentada per Junts pel Sí i la CUP, traduint-ne a l'eusquera alguns dels punts més destacats.
