Professió: lladre
Perseguir delinqüents multireincidents que viuen del furt lleu és un dels maldecaps de la policia a causa de la inexistència d’una llei penal estricta que castigui l’acció reiterada
Alguns lladres acumulen desenes d’antecedents que no els impedeixen continuar actuant al carrer, sobretot a la ciutat de Barcelona
Reproduïm una escena real que va tenir lloc, fa uns mesos, al sector del Maremagnum, a Barcelona: un vigilant privat sol·licita una patrulla dels Mossos d’Esquadra perquè té retingudes dues persones que, presumptament, han robat a dos estrangers. L’afectada recupera el mòbil que li havien sostret i comunica que no vol presentar denúncia. A un dels dos lladres li consten 74 antecedents però cap causa pendent. L’altre té pendents dues citacions judicials. Al primer el deixen marxar. Mentre els agents procedeixen a traslladar el segon, observen com el company de gestes, el que ha quedat en llibertat, ja està robant un altre mòbil a la via pública.
La reiteració delictiva és un dels grans problemes que afronta la societat, sobretot perquè els lladres que viuen del furt lleu són conscients de la ineficiència amb què actua el sistema en aquests casos. Si el valor de la mercaderia robada no supera els 400 euros, ni tan sols poden ser detinguts. Se’ls cita a un judici ràpid que mai deriva en un trasllat a la presó, sobretot si no acumula condemnes. La multireincidència no es considera un agreujant i els intents que hi ha hagut de reformar el Codi Penal i mirar de revertir el problema han topat amb el fre del Tribunal Suprem, que considera la proposta “desproporcionada”.
Mentrestant, els lladres multireincidents en van fent de les seves, conscients del perdó de què gaudeixen, sobretot si hi ha absència de violència. Amb els jutjats desbordats de casos i amb una llei que no ho posa fàcil per eliminar el problema, des dels cossos policials s’activen dispositius per mirar de pal·liar la situació. Són conscients que l’actual Codi Penal manté aquest tipus de delinqüents al carrer i també de l’escassetat de recursos judicials, però asseguren que aquests factors no els poden condicionar la feina.
Les detencions del 2021
Els Mossos d’Esquadra, per intensificar la batalla diària contra aquesta tipologia de lladres, activen amb certa regularitat el pla Tremall, dissenyat a finals del 2019. N’expliquen la finalitat la intendenta Sílvia Catà, sotscap de la Regió Metropolitana de Barcelona, i Josep Naharro, inspector en cap de l’àrea d’investigació criminal a Barcelona. La intendenta Catà detalla que des del cos s’activen els mecanismes que estan a les seves mans per combatre els maldecaps que generen els delinqüents multireincidents: “Sabem que no podem posar fi a aquest tipus de robatori, però procurem posar-los les coses difícils, amb més pressió policial o perseguint que el jutge, en cas que els deixi en llibertat, decreti ordres d’allunyament d’una zona o una propietat concreta. També demostrant que alguns actuen com a grups organitzats.”
Tant la intendenta Catà com l’inspector Naharro destaquen la importància de la coordinació entre els diferents cossos policials, però també amb la judicatura i amb les empreses de seguretat privada. L’anticipació al delicte també és clau. Els agents treballen amb mapes de calor de la ciutat, que recullen els punts amb més incidència de delictes. Quan es produeix una detenció, la Policía Nacional comprova si hi ha un expedient d’expulsió del país.
L’any passat, els Mossos d’Esquadra tenien localitzades 385 persones a Barcelona que, en paraules dels dos comanaments, eren “d’interès pel Tremall”. De les quals, 213 van ser detingudes com a mínim un cop. Ser enxampats pels Mossos, però, no va dissuadir una gran majoria de lladres, ja que un bon nombre dels quals van acumular un mínim de cinc detencions. Els delinqüents més enxampats, l’any passat, van ser els que en un sol mes van acumular 28 i 22 detencions. Al darrere hi ha una persona que va ser detinguda 22 cops en un mes, i després dues més que van ser detingudes vint cops en només trenta dies. Les dades posen de manifest que en la majoria dels casos les persones detingudes i acusades de robatoris lleus són retornades al carrer. La presó provisional s’aplica en casos comptats. “Nosaltres fem tota la pressió que podem, però és obvi que només amb les actuacions policials no podem posar fi al problema”, sostenen els dos responsables policials. Sovint, aquesta pressió provoca que els delinqüents es desplacin a altres municipis propers.
Durant la pandèmia, els fets delictius van caure considerablement, però actualment el carrer torna a bullir “i ja s’està recuperant l’antiga normalitat”. La intendenta i el sotscap volen transmetre, però, un missatge de tranquil·litat: “Barcelona no és una ciutat insegura. La majoria de delictes que s’hi produeixen són lleus.”
Reunió de jutges
El 30 de març passat, la junta dels jutges d’instrucció de Barcelona es va reunir per proposar una solució al col·lapse de casos derivats de la petita delinqüència que generen els multireincidents. A Barcelona el drama es quantifica en cinc mesos de demora en l’assenyalament de judicis per aquest tipus de casos; és a dir, els fets que es produeixen al març arriben a judici a l’agost, amb la sensació d’impunitat que això genera entre els ciutadans per la llibertat d’acció dels lladres, ja que durant aquest temps els delinqüents continuen al carrer robant carteres, mòbils i altres objectes de desig.
La proposta dels jutges implica reactivar la guàrdia del segon jutjat de delictes lleus per un període inicial de sis mesos. Passat aquest temps, i segons les xifres d’evolució de la delinqüència, no es descarta demanar que s’ampliï el temps. Per fer-se efectiva la proposta, ha de passar el filtre de la sala de govern del TSJC i, finalment, rebre vistiplau del Consell General del Poder Judicial.
Aquesta lentitud per jutjar els casos és, segons el jutge Xavier Paulí, que va estar molts anys a instrucció i ara dirigeix un jutjat penal de Barcelona, el que dona ales a la multireincidència. Al seu parer, “la multireincidència no té res a veure amb una allau de casos; el problema és que genera molta alarma social”. Paulí explica que “la causa de la multireincidència cal buscar-la en la lentitud del sistema, que permet al furtador continuar robant fins que acumula condemnes. Té prou temps per fer una bona bossa i, per tant, li garanteix l’èxit econòmic”. En aquest sentit, pel que fa a la proposta de la junta de jutges, Paulí diu que “crear un segon jutjat no s’ha de valorar en percentatges o números, sinó en capacitat de resposta ràpida per reduir l’èxit econòmic del furtador”.
El delinqüent va guanyant temps gràcies al temps que li dona la justícia i, per això, entre que comet el furt, és jutjat, la seva sentència és portada a execució i se li imposa una multa, no la paga, se’l torna a perseguir per complir presó per incompliment de la sentència, passa el temps i continua treballant a peu de carrer. Amb dos jutjats funcionant, s’escurçarà el temps i la capacitat de maniobra dels delinqüents s’hauria de veure afectada.
Un altre magistrat amb molts anys d’experiència als jutjats d’instrucció, ara destinat a l’Audiència de Barcelona, Juli Solaz, proposa una solució diferent. A parer d’aquest jutge, cal instaurar “un sistema de no compliment de les tres primeres condemnes de furts lleus, menys de 400 euros, però a la quarta condemna obligaria a complir una pena de presó”. Solaz proposa aquesta solució després de constatar que “les condemnes per delictes lleus no serveixen per a res”, i hi afegeix que, “sobretot en els casos de furts, l’única cosa que fan és col·lapsar els jutjats d’instrucció”.
Diverses organitzacions s’han afegit recentment a la petició que es restableixi el segon jutjat de guàrdia per celebrar judicis immediats per delictes lleus. Són Foment del Treball, el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç de Barcelona, Turisme de Barcelona, la Fundació Barcelona Comerç, el Gremi de Restauració, el Gremi d’Hotels, Comertia, Barcelona Global, Barcelona Oberta i l’Associació Passeig de Gràcia.
Aquest diari ha intentat contactar amb el Departament d’Interior i amb la fiscalia, però no ha obtingut cap resposta.
LES FRASES
Clam unànime a favor d’un canvi en el Codi Penal
Ja són diversos els alcaldes de l’àrea metropolitana de Barcelona, la zona on més abunden els lladres reincidents, que insten el Ministeri de l’Interior a mantenir-se ferm en la lluita per modificar el Codi Penal, de tal manera que l’acumulació de delictes lleus pugui agreujar la pena. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, la socialista Núria Parlon, és una de les responsables polítiques que reclamen més contundència contra aquest col·lectiu, i alhora insta el Departament d’Interior de la Generalitat a incrementar la dotació de mossos al municipi. Parlon, que en el darrer congrés del PSC es va incorporar a l’executiva com a secretària de Política de Seguretat, explica que des de la seva formació també s’ha traslladat al Ministeri de l’Interior la necessitat de treballar per introduir, de manera imminent, reformes en el Codi Penal que permetin castigar la multireincidència. “Sense poder perseguir penalment aquest tipus de lladres, tenim molt poques eines per lluitar contra un problema que genera molta alarma social”, sosté, i destaca la feina que fan arreu i diàriament els cossos policials per perseguir aquests delinqüents.
