La República Dominicana obre un corredor perquè l'ajut humanitari arribi a Haití

Han passat sis dies des que el terratrèmol va devastar la capital d'Haití. Els morts segueixen apilats a les cantonades de les voreres i els vius segueixen esperant aigua, menjar i medicaments, mentre utilitzen trossos de pell de taronja per cobrir-se les forats del nas i evitar el fort olor dels cadàvers.

Els experts en desastres consideren que les primeres 72 hores després d'un terratrèmol són les més crítiques, un període rere el què les possibilitats de trobar supervivents disminueix significativament. El marge va caducar la tarda d'aquest divendres. Tanmateix, les tasques de salvament continuen i fins aquest dilluns ja s'han rescatat més de 60 persones de sota la runa.

Tot i que personal de la ONU i d'Oxfam estan portant finalment menjar i aigua en algunes parts de la capital, l'entrega d'ajuda a Haití segueix sent difícil per l'embús a l'aeroport, ple d'avions carregats amb ajuda humanitària. Proveir d'aliments i aigua diàriament a dos milions de persones serà, segons el secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-Moon, "un gran desafiament". Ki-Moon ha demanat aquest dilluns als haitians frustrats per la lentitud de l'ajuda internacional que fossin pacients, per tal d'evitar disturbis i saquejos.

Segons el portaveu de les forces de pau de la ONU al país, David Wimhurst, molts dels necessitats "estan en llocs que són inaccessibles" i, a més a més, la organització està tenint problemes per aconseguir combustible. Davant els problemes logístics, els governs d'Haití i República Dominicana planegen obrir un corredor alternatiu per entregar l'ajuda humanitària a través de la ciutat dominicana de Barahona, al sud del país.

D'altra banda, el president de la Creu Roja Espanyola, Juan Manuel Suárez del Toro, ha anunciat que ja s'està abastint la població amb potabilitzadores d'aigua. Una altra forma d'ajuda ha arribat per part d'oficials americans i holandesos, que han facilitat la paperassa necessària per adoptar ordres d'Haití i fer-los marxar dels carrers, on s'estima que hi deambulen uns 380.000 nens.

Per la seva part, França ha defensat aquest dilluns l'enviament al país d'un miler d'agents de la Força de Gendarmeria Europea –composta per cossos de policia militaritzats, com ara la Guàrdia Civil espanyola– tot i que l'Unió Europea hagi xifrat el nombre d'efectius entre els 140 i els 150, com ha demanat la ONU. Així, segons el secretari gal d'Estat per la Cooperació, Alain Joyandet, el govern francès "podria estar disposat a augmentar les aportacions fins arribar al miler".

La difícil situació als hospitals
Encara falten tres dies fins que l'enorme vaixell hospital americà Confort arribi al país, i mentrestant els ferits fan cua durant hores davant les poques clíniques que segueixen en peu, on els medicaments s'acaben ràpidament i s'han de penjar les bosses de fluid intravenós dels pacients als arbres per poder fer lloc als llits als ferits més greus.

Segons Jacques C, cirurgià de l'equip francès de Metges del Món, la falta d'antibiòtics i antisèptics està obligant els metges que atenen les víctimes a practicar centenars d'amputacions que en altres circumstàncies no caldrien, degudes a les ferides causades durant el sisme i a la impossibilitat de tractar les infeccions.

A l'hospital general de Port-au-Prince, on un equip quirúrgic d'aquesta ONG treballa des de dissabte, el pati està envaït per llits improvisats i, tenint en compte que el dipòsit de cadàvers és ple, els cadàvers es podreixen a terra al costat dels ferits. Tanmateix, els problemes logístics i de seguretat han obligat a l'organització a establir una base a Santo Domingo, on ja s'ha advertit del desbordament dels hospitals propers a la frontera.

No hi ha dades oficials del número total de morts, tot i que s'estimen entre 100.000 i 150.000 morts només a Port-au-Prince. El general d'EUA destacat a Haití, Gen Ken Keen, ha dit aquest dilluns que és "raonable d'assumir" que més de 200.000 persones en total van morir durant el terratrèmol del passat dimarts.