Un 10% de catalans són molt pobres

Un 10% de catalans són molt pobres: es reparteixen entre els que pateixen una pobresa alta (un 7,2%) i el que viuen en la pobresa severa, segons les dades de l'últim informe d'exclusió social de Caixa Catalunya. Es considera que la pobresa alta es dóna en les llars que ingressen menys de 4.573 euros anuals per persona. La pobresa severa arriba quan la xifra baixa a 3.219 euros per any i persona. Per damunt d'aquestes categories, encara hi ha la pobresa moderada –6.347 euros anuals per persona–, detectada en un 19% de llars catalanes. En total, per tant, un 29,2% de catalans estan afectats per diferents graus de pobresa.

El mateix estudi de Caixa Catalunya revela que un de cada quatre nens a l'Estat espanyol són pobres, una situació que afecta la meitat dels immigrants menors de 16 anys: al perfil tradicional de la pobresa, el de les persones de més de 65 anys, s'hi afegeixen ara cares noves: la dels menors i la del fenomen de la immigració.

Els nens, un 24%, i els més grans de 65 anys, un 31%, són els que més pateixen la pobresa. No obstant això, en els casos de pobresa alta i severa són els més petits els més afectats.

El grau de vinculació dels progenitors al mercat laboral i la mateixa composició de la llar són els dos factors que més influeixen sobre el risc d'exclusió econòmica infantil. D'aquesta forma, un 34% dels menors que viuen en llars on només treballa un dels pares són pobres, taxa que s'eleva al 62% dels nens quan viuen en una família monoparental i el sustentador no treballa. Respecte als menors de 16 anys immigrants, la meitat viu en llars considerats pobres i el risc de patir les formes més greus de pobresa s'acusa més entre els estrangers que entre els espanyols.

Per a la coordinadora de l'informe Carme Gómez-Granell, hi ha 1.700.000 nens en situació de risc a l'Estat espanyol, un problema "molt greu" que precisa una "solució política urgent" amb mesures integrals que incloguin prestacions socials, de suport educatiu i polítiques d'ocupació. "Ens hi juguem el futur i el present de molts nens", ha subratllat Gómez-Granell qui ha advertit que tant el fracàs escolar com els comportaments delictius a la població més jove estan directament relacionats amb la pobresa.

Segons l'opinió de Pau Marí-Klose, director científic d'informe, "Espanya no ha aprofitat el cicle expansiu per protegir la població més vulnerable", una oportunitat que sí que han utilitzat altres països europeus com el Regne Unit, les iniciatives polítiques dels quals han aconseguit reduir la taxa de pobresa del 30% el 1999 al 24%, el 2006. "Espanya és l'únic país en el qual empitjora la capacitat de reduir al pobresa infantil i de les persones grans durant els últims anys", ha indicat Marí-Klose qui ha apuntat que les polítiques protectores se centren en les formes més severes de pobresa, a l'hora que pateixen de dèficit importants entre els menors i en les situacions de pobresa moderada entre els més grans de 65 anys.