Caixes buides als ajuntaments catalans
La crítica situació de les finances locals marca els primers cent dies dels nous governs Els ajuntaments reclamen solucions per evitar més fallides
La crítica situació en què es troben les arques municipals i la necessitat de dur a terme una gestió encaminada a redreçar les finances locals són els dos grans reptes que han marcat els primers cent dies de mandat dels governs municipals sorgits de les eleccions del 22 de maig. La caiguda en picat dels ingressos procedents de l'activitat immobiliària i la rebaixa de les transferències de l'Estat i de la Generalitat han sacsejat els ajuntaments, atrapats per la voluntat de continuar oferint al ciutadà uns serveis que són difícils d'assumir però que, alhora, són bàsics per a una administració de proximitat.
El panorama a què han de fer front els nous governs municipals no és fàcil, començant per l'elevat deute que han acumulat molts municipis i que, en alguns casos, supera de llarg els límits legals establerts. Són nombrosos els consistoris que no podran fer inversions a causa del seu nivell d'endeutament i que han hagut de congelar els pagaments als proveïdors –bàsicament pimes i autònoms– o allargar-ne els terminis. Per alleugerir el pes de les factures pendents, municipis com ara Manresa, Igualada o Cambrils han decidit recórrer a la línia de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) que el govern espanyol va aprovar al juliol per ajudar els ens locals a pagar els proveïdors. Altres ajuntaments, però, ja han vist com la situació de les seves arques municipals es tornava insostenible i els obligava a declarar-se en fallida. És el cas de Moià –que no té diners per pagar les nòmines– o de Cunit. Els dos consistoris estan encapçalats per nous equips de govern, però a diferència de Cunit, Moià ha optat per fer un govern d'unitat que fins i tot inclou CiU, el partit que va ser a l'alcaldia els últims 28 anys.
Els canvis de color polític s'han fet notar especialment en els ajuntaments amb dificultats i, de fet, més d'un equip de govern ha denunciat l'existència d'un deute superior a l'admès pel seu antecessor. Un exemple és Castelldefels, on el ball de xifres ha anat acompanyat d'una picabaralla política entre l'exalcalde socialista Joan Sau i el nou batlle, el popular Manuel Reyes. El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, considera que generar aquestes tensions és “un error”, ja que el debat se centra “en el lloc que no correspon”, i recorda que “la situació econòmica extrema dels ajuntaments es deu a la manca d'un model de finançament que històricament no s'ha resolt”.
Retornar 784 milions
A la difícil situació financera que arrosseguen els ajuntaments cal afegir-hi dos maldecaps més. El primer el provoca el càstig que l'Estat vol aplicar als ens locals que no li entreguin a temps la liquidació dels comptes del 2010, als quals començarà a retenir els ingressos de la seva participació en els tributs a partir de l'octubre. L'altre es deu a l'obligació de retornar a l'Estat els diners que van rebre de més de la participació en els impostos del 2008 i el 2009. Els consistoris catalans han de tornar un total de 784 milions, que el govern espanyol els anirà descomptant de les transferències que els faci durant els cinc anys vinents.
L'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, encapçalat pel republicà Oriol Junqueras, va ser el primer que es va oposar al fet que l'Estat li descomptés els diners que va rebre de més en relació amb l'exercici del 2009, amb l'argument que el govern espanyol és qui es va equivocar en el càlcul. Una iniciativa, més aviat simbòlica, a la qual s'han sumat altres consistoris, entre els quals hi ha Caldes de Montbui i Celrà. El president de la FMC, però, creu que la solució és que l'Estat destini part del pressupost a compensar als ens locals les quantitats que li han de retornar. Una idea que no convenç la direcció general d'Administració Local de la Generalitat, encapçalada per Joan Cañada: “A un ajuntament amb moltes dificultats financeres, la compensació li solucionarà un punt de tresoreria durant uns mesos, però no li permetrà assolir l'equilibri financer que li cal.” Segons Cañada, la solució òptima seria aconseguir una moratòria de dos anys per al pagament d'aquest deute, ja que això permetria als municipis “sortir de l'ull de l'huracà de la crisi i poder agafar aire”. Aquesta proposta, però, no ha estat ben rebuda per l'Estat.
Solucions “a la carta”
El president de la FMC alerta que, “en cas de no trobar solucions per a la viabilitat econòmica dels ajuntaments, el 2012 n'hi haurà molts en situació gairebé de fallida” i, per això, també demana a la Generalitat una sèrie de “cures pal·liatives” que ajudin els ens locals. Una de les seves principals reclamacions és que el govern fixi un calendari de pagament dels diners que deu als ajuntaments (que la FMC situa entorn dels 500 milions). Governació manté que enguany pagarà els 65 milions que deu als consistoris i, segons Cañada, els altres departaments estan fent “un esforç similar”. El director d'Administració Local considera que no hi ha una solució genèrica per als problemes econòmics dels ens locals, com ara apujar els impostos –si són inferiors a la mitjana dels tributs dels municipis veïns– o reduir personal. De fet, el govern s'està reunint amb els alcaldes de forma individual per “buscar solucions a la carta” que puguin satisfer les necessitats concretes de cada municipi.
